Andes tropicals

Els Andes Tropicals són la partix nort de les tres parts climàtiques dels Andes, les atres són els Andes Secs i els Andes Humits. La superfície dels Andes Tropicals comprén 1.542.644 km².

Andes tropicals

Erro al crear miniatura:

Mapa de distribució dels Andes tropicals.

Geografia i Ecologia

Els Andes Tropicals es troben en Sudamérica seguint el trayecte dels Andes. Recorren, principalment, cinc països: Veneçuela, Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia, ademés del Chocó colombià i del noroest equatorià Inicialment, la seua superfície era d'aproximadament 1.258.000 km², pero s'ha reduït a 314.500 km², lo que supon un 25% de la superfície original. Per l'enorme cantitat de superfície, el paisage és divers. La diversitat de paisages dona lloc a una diversitat d'hàbitats i a la capacitat de proporcionar els recursos necessaris per a moltes espècies. La diversitat del paisage inclou des de montanyes nevades fins a canons i valls. La diferent vegetació segons l'altitut inclou boscs tropicals humits de 500 a 1.500 metros, boscs nuvolats de 800 a 3500 metros i les altituts més elevades de 3000 a 4800 metros contenen praderies fins a la neu. Els boscs núvols (Yungas) més diversos, que es troben en Perú i Bolívia, cobrixen 500.000 km². Els boscs secs i les zones boscoses també es troben en els Andes Tropicals. La cordillera també alberga el coll més profunt de Perú, en 3223 metros de profunditat, i el llac Titicaca, el més alt navegable, en una altitut de 3.810 metros.

Biodiversitat

Els Andes tropicals són un punt calent de biodiversitat denominat «epicentre mundial de la biodiversitat», segons el Fondo d'Associació d'Ecosistemes Crítics.

Els Andes tropicals són una zona de rica biodiversitat. Este lloc conté unes 45.000 espècies de plantes, de les quals 20.000 són endèmiques. Hi ha més de 3.000 espècies de vertebrats, en unes 1.500 endèmiques. Ademés de les plantes i els vertebrats, en els Andes Tropicals residixen 1.666 espècies d'aus, 479 de reptils i 830 d'amfibis. Tots els punts calents són importants per a la biologia de la conservació, pero especialment els Andes Tropicals en tantes espècies endèmiques. La biodiversitat dels Andes Tropicals està disminuint en número per les amenaces.

La diversitat entre la vegetació a lo llarc de les altituts es va estudiar ademés en Colòmbia. Chengyu Weng va estudiar cóm la diversitat del polen es veu afectada per les diferents temperatures degudes al canvi d'altitut. L'equip va estudiar diferents vegetació, el bosc subandino, el bosc andino, el subpáramo i el páramo situats en els Andes. Va haver més diversitat de plantes a mida que aumentava l'altitut en totes les vegetació. La diversitat de polen es correlacionó positivament en una major diversitat a menor altitut. En estes troballes, varen poder vore els canvis en la diversitat de plantes en els últims 430000 anys. Durant les temperatures càlides, la diversitat de polen va aumentar en les altituts més altes, a partir de les espècies de plantes que es desplaçaven cap a dalt. En temperatures més fredes, la diversitat de polen va aumentar en les altituts més baixes. L'estudi explica cóm la temperatura influïx en la diversitat de les plantes.

Ecorregions

Algunes de les ecorregions del hotspot inclouen:

• Boscs montanos de la Cordillera de la Costa (Veneçuela)
• Boscs montanos dels Andes veneçolans (Veneçuela)
• Páramo de Santa Marta (Colòmbia)
• Boscs montanos de Santa Marta (Colòmbia)
• Páramo del nort dels Andes (Colòmbia, Equador)
• Boscs montanos del noroest dels Andes (Colòmbia, Equador)
• Boscs montanos de la Cordillera Real oriental (Colòmbia, Equador, Perú)
• Bosc sec del Marañón (Perú)

• Yungas peruanes (Perú)
• Páramo de la Cordillera Central (Perú)
• Puna andina central (Bolívia, Perú)
• Yungas bolivianes (Bolívia, Perú)
• Boscs secs montanos de Bolívia (Bolívia)