La chupamieles ondulada (Anchusa undulata) és una planta herbàcea de la família de les boraginàcees, molt variable i que presenta moltes formes locals.

chupamieles ondulada (Anchusa undulata)

Caràcters

Planta bienal o perenne de fins a 60 cm d'altura, plumosa i de vellosidad asprosa densament pubescent o casi gabra. Fulls alterns, oblongo-lanceoladas de fins a 15 cm de llongitut escassament dentades i en el marge fortament ondulat o rullades, les inferiors estretides en peciol i les superiors assentades. Brots de 30 a 60 cm d'altura foliosos i ramificats en la base.
Flores hermafrodites en corola púrpura-negruzca que passa a un color blau intens, dispostes en inflorescència unilaterals que s'allarguen, càliç de 5-10 mm en flor i fins a 20 mm en el frut, dividit fins a prop de la mitat. Tubo corolino d'1 a 1,5 cm que excedix en llongitut als pétals i al càliç, escates de la gola redonejades en marge ciliat, més curtes que este últim i en els estams inserts en la part alta del tubo. Florix en primavera.[1]

Hàbitat

En camps arenencs i pedregosos, malees, cultius i baldíos.[2]

Distribució

A. undulata és una espècie endèmica de la península ibèrica i Marroc, molt variable, que ha donat com a conseqüència el reconeiximent de varis traxones infraespecíficos endèmics de la península ibèrica (Valdés, B. (1981[3]) o de Marroc (Valdés, 2002;[4] Ouyahya, 2007[5]). Esta espècie es disbribuye per pràcticament tota la Península, llevat part de Galícia, rebanc Cantàbric, Navarra, Aragó, Catalunya i País Valencià.[6]

Taxonomia

Anchusa undulata va ser descrita per Carles Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 131. 1753.[7]

Anchusa undulata

descrita per Pall. en 1776 és la Anchusa ochroleuca de M.Bieb.[8] descrita per Sibth. & Sm. és la Anchusa hybrida de Tingues.[9] descrita per Vahl és la Anchusa hybrida de Tingues.[10] descrita per Vahl ex DC. és la Anchusa hybrida de Tingues.[11]

Citologia

Número de cromosomes de Anchusa undulata (Fam. Boraginaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=16[12]

Etimologia

Anchusa: nom genèric del llatí anchusa per a una planta utilisada com a cosmètic o com emoliente per a calmar i suavisar la pell.[13]


undulata: epítet llatí que significa "ondulada".[14]

Sinonímia

NOTA: Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies:[15]

Nom comú

  • Castellà: abellera, alpuelas, arcuelas, arpuelas, buglosa, buglosa blava, buglosa blava turquí, chupamieleh, chupamieles, chupamieles ondulada, herba melera, full de fardacho, llengua de bou, llengua de culebra, llengua de vaca, lenguaza, lenguaza blava, melera, mel d'avespes.[16]

Referències

  1. ↑ González Corregidor, J.; Parell A. (1999). Plantes Selvats de la Flora Ibèrica, Toledo:Grilabo. ISBN 84-253-3336-9.
  2. ↑ Penes, A.; et alii. (1991). Plantes Selvats de Castella i Lleó, Valladolit:Àmbit. ISBN 84-86770-40-8.
  3. ↑ Valdés, B. (1981). Anchusa undulata L. en Andalusia Occidental. Lagascalia10: 104-110
  4. ↑ (2002). Boraginaceae. En B. Valdés, M. Rejdali, A. Achhal El Kadmiri, S. Jury & J. M. Montserrat (eds.) Catalogue dones Plantes Vasculaires du Nord du Maroc, Incluant dones Clés d’ídentifi cation 2. C.S.I.C., Madrit
  5. ↑ Ouyahya, A. (2007). Boraginaceae. In M. Fennane, M. Ibn Tattou, A. Ouyhya & El Oualidi (eds.) Flore Pratique du Maroc2: 377-405. (Travaux de l’Institut Scientifi que, Série Botanique 38). Rabat
  6. ↑ (209).«NOTES TAXONÓMICAS I COROLÓGICASPARA LA FLORA DE LA PENÍNSULAIBÉRICA I EL MAGREB».Lagascalia.(29): 271-358.Consultat el 19 de decembre de 2019.
  7. ↑ «Anchusa undulata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de setembre de 2013.
  8. ↑ https://www.gbif.org/species/8305110
  9. ↑ https://www.gbif.org/species/7510629
  10. ↑ https://www.gbif.org/species/8651329
  11. ↑ https://www.gbif.org/species/7836663
  12. ↑ Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & I. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211
  13. ↑ Nomenes botànics
  14. ↑ En Epítets Botànics
  15. ↑ https://www.gbif.org/species/5341198 Anchusa azurea
  16. ↑ «Anchusa undulata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 de setembre de 2013.