Anar al contingut

Anchusa undulata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
chupamieles ondulada (Anchusa undulata)

La chupamieles ondulada (Anchusa undulata) és una planta herbàcea de la família de les boraginàcees, molt variable i que presenta moltes formes locals.

Caràcters

Planta bienal o perenne de fins a 60 cm d'altura, plumosa i de vellosidad asprosa densament pubescente o casi gabra. Fulls alterns, oblongo-lanceoladas de fins a 15 cm de llongitut escassament dentadas i en el marge fortament ondulat o rullades, les inferiors estretides en pecíol i les superiors assentades. Brots de 30 a 60 cm d'altura foliosos i ramificats en la base.
Flores hermafrodites en corola púrpura-negruzca que passa a un color blau intens, dispostes en inflorescència unilaterals que s'allarguen, càliç de 5-10 mm en flor i fins a 20 mm en el frut, dividit fins a prop de la mitat. Tubo corolino d'1 a 1,5 cm que excedix en llongitut als pétals i al càliç, escates de la gola redonejades en marge ciliat, més curtes que este últim i en els estams insertos en la part alta del tubo. Florix en primavera.[1]

Hàbitat

En camps arenencs i pedregosos, malezas, cultius i baldíos.[2]

Distribució

A. undulata és una espècie endèmica de la península ibèrica i Marroc, molt variable, que ha donat com a conseqüència el reconeiximent de varis traxones infraespecíficos endèmics de la península ibèrica (Valdés, B. (1981[3]) o de Marroc (Valdés, 2002;[4] Ouyahya, 2007[5]). Esta espècie es disbribuye per pràcticament tota la Península, llevat part de Galícia, rebanc Cantàbric, Navarra, Aragó, Catalunya i País Valencià.[6]

Taxonomia

Anchusa undulata va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 131. 1753.[7]

Anchusa undulata

descrita per Pall. en 1776 és la Anchusa ochroleuca de M.Bieb.[8] descrita per Sibth. & Sm. és la Anchusa hybrida de Tingues.[9] descrita per Vahl és la Anchusa hybrida de Tingues.[10] descrita per Vahl ex DC. és la Anchusa hybrida de Tingues.[11]

Citologia

Número de cromosomes de Anchusa undulata (Fam. Boraginaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=16[12]

Etimologia

Anchusa: nom genèric del llatí anchusa per a una planta utilisada com a cosmètic o com emoliente per a calmar i suavisar la pell.[13]


undulata: epítet latino que significa "ondulada".[14]

Sinonímia

NOTA: Els noms que presenten enllaços són sinònims en atres espècies:[15]

Nom comú

  • Castellà: abellera, alpuelas, arcuelas, arpuelas, buglosa, buglosa blava, buglosa blava turquí, chupamieleh, chupamieles, chupamieles ondulada, herba melera, full de fardacho, llengua de bou, llengua de culebra, llengua de vaca, lenguaza, lenguaza blava, melera, mel d'avespes.[16]

Referències

  1. ↑ González Corregidor, J. (1999). , Toledo:Grilabo. ISBN 84-253-3336-9.
  2. ↑ Penes, A. (1991). , Valladolit:Àmbit. ISBN 84-86770-40-8.
  3. ↑ Valdés, B. (1981). Anchusa undulata L. en Andalusia Occidental. Lagascalia10: 104-110
  4. ↑ (2002). Boraginaceae. En B. Valdés, M. Rejdali, A. Achhal El Kadmiri, S. Jury & J. M. Montserrat (eds.) Catalogue dones Plantes Vasculaires du Nord du Maroc, Incluant dones Clés d’ídentifi cation 2. C.S.I.C., Madrit
  5. ↑ Ouyahya, A. (2007). Boraginaceae. In M. Fennane, M. Ibn Tattou, A. Ouyhya & El Oualidi (eds.) Flore Pratique du Maroc2: 377-405. (Travaux de l’Institut Scientifi que, Série Botanique 38). Rabat
  6. ↑ «NOTES TAXONÓMICAS I COROLÓGICASPARA LA FLORA DE LA PENÍNSULAIBÉRICA I EL MAGREB».Lagascalia.(29)
    271-358.Consultat el 19 de decembre de 2019.
  7. ↑ «Anchusa undulata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de setembre de 2013.
  8. ↑ https://www.gbif.org/species/8305110
  9. ↑ https://www.gbif.org/species/7510629
  10. ↑ https://www.gbif.org/species/8651329
  11. ↑ https://www.gbif.org/species/7836663
  12. ↑ Cytotaxonomy of spanish plants. IV.-Dicotyledons: Caesalpinacea-Asteracea. Löve, A. & I. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(2): 153-211
  13. ↑ Nomenes botànics
  14. ↑ En Epítets Botànics
  15. ↑ https://www.gbif.org/species/5341198 Anchusa azurea
  16. ↑ «Anchusa undulata». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 de setembre de 2013.