Anchorena (família)

Erro al crear miniatura:

Escude d'armes de Anchorena, que són les del Valle del Baztán.

Anchorena és un llinage d'orige vasconavarro, passant un dels seus linajes en el XVIII al Riu de l'Argent formant una família terratinent, dedicada al comerç i la compra de grans extensions de terres. Li'ls catalogava com a grans terratinents pel lloc de prominència que ocupaven en el mercat de tipo exportador i en la producció dins de les seues grans extensions de terres. Este posicionament va colaborar en el creiximent de la família i a la seua volta va dur a l'aporte de diners a la finançació de campanyes militars^{cita requerida} en l'época virreinal, darrere de l'independència i després en la compra i desenroll del rubro de tota la ganaderia. La família procedia del vall de Baztán en Navarra. El fundador de la família va ser Juan Esteban d'Anchorena i Zandueta —fill de Dumenge d'Anchorena i Juana Zandueta—, qui es va instalar en Buenos Aires en 1768; havia naixcut en Pamplona en 1734, i va contraure matrimoni en Ramona Josefa d'Anaya. Entre els seus fills varen estar Juan José Cristóbal, Mariano Nicolás i Tomás Manuel d'Anchorena.

L'ascens social de la classe dels comerciants -simples estants- a la dels veïns -integrada per les famílies patricias descendents dels primers pobladors- es va possibilitar en el matrimoni del fundador de la família en la Governació del Riu de l'Argent en una criolla de família arraïlada, lo que habilitava l'accés als càrrecs d'alcalde i regidor en el cabildo, com aixina també el dret a la propietat i a rebre mercés de terres. No obstant, Binayán Carmona aclarix que l'esposa del fundador de la família pertanyia a un tronc familiar sense conexió en les famílies fundadores de la ciutat, ya que provenia d'un matrimoni madrileny assentat en Buenos Aires recent en 1683, encara que els seus fills sí es casaren en membres de famílies criollas de vella arraïlada.

Com pulpero, és dir amo de grans comerços de rams generals, com es denominava a eixos comerços de l'época hispana, Juan Esteban d'Anchorena va fer els seus primers contactes en els grans senyors que ho ajudarien en el seu creiximent en estes terres i l'ascens en el marc polític dins de la societat criolla. En repetides ocasions trea a algun d'ells d'alguna corruixa econòmica, provocat freqüentment per deutes de joc, al que eren tan afectes els senyors; en moltes oportunitats, davant l'impossibilitat del pagament en efectiu, estos préstams es pagaven en terres de poc valor per als patricios pero molt desijades pels estants per a alcançar l'estatus de terratinents, les quals varen aplegar a conformar els d'Anchorena en el frut del seu treball en estes terres.

Erro al crear miniatura:

Expediente d'informació i llicència de passager a Índies del mercader Dumenge de Ybarra. Aquell referix per a la meua assistència manege de papers, i moltes dependències qe duc a la meua Cuydado, necessite de dos Criats, i per tals proponc, a [...] Juan Estevan d'Anchorena natural de la Ciutat de Pamplona de dèu i sis anys d'edat, mijà de Cos, trigueño Oyoso de pigota, i una senyal de Zicatriz en la front, fadrí i natural dels Regnes d'Espanya, i no dels prohividos a passar a Índies.

Esta pulpería inicial es va convertir pronte en tendes de comerç, que varen sumar més espais de comerç, lo que ho va dur a invertir i va prosperar tant que ya en 1775 pagava drets per internación de mercaderies en Tucumán, i tenia una ret de corresponsals en diverses ciutats de l'interior fins al Alt Perú. En 1779, Anchorena comprava la seua primera propietat, una casa en el Quarter 3, poma 42. De comerciant minoriste passava a majoriste, com a cadena de distribució complementant les seues activitats comercials en els préstams i ajuda en el creiximent a atres comerciants de menor escala. La seua nova categoria econòmica ho du a ocupar càrrecs d'importància social i política en l'época virreinal de llavors.

De les dèu famílies de la burguesia terratinent que en 1836 encapçalaven el llistat de propietaris de la major cantitat d'hectàrees en la Província de Buenos Aires només Álzaga, Anchorena, Pereyra i Girat permaneixen en un llistat similar dels dotze majors casi un sigle despuix. En 1928 el grup familiar Anchorena posseïa 382.858 hectàrees, superat únicament per la família Álzaga. Joaquín Samuel d'Anchorena va ser president de la Societat Rural Argentina en el periodo 1916-1922.

Esta família és l'única nomenada en el Martín Fierro, de José Hernández. I en el Fausto, d'Estanislao del Camp, el diable tenta a Fausto en ser "més ric que Anchorena":

"Si vol argent tindrà

la meua bossa sempre està plena,

i més ric que Anchorena

en dir vullc, serà."

Com en moltes de les famílies de la cridada burguesia terratinent porteña és característica una tendència aristocratizante, que en este cas es verifica en la vinculació matrimonial en membres de la noblea europea: per eixemple, María Mercedes d'Anchorena, neta de Mercedes Castellanos d'Anchorena, desposó a Manuel Falcó i Álvarez de Toledo, V duc de Fernán Núñez, gran d'Espanya.

Exponents

• Aarón Félix Martín d'Anchorena Castellanos, propietari del globo 'Pampero', va efectuar una primera ascensió en el país el 25 de novembre de 1907 i va propiciar la fundació del Aero Club Argentí, que es va efectuar el 13 de giner de 1908. Brevet Aeronàutic N° 1: 25 de decembre de 1907. Va fallir el 24 de giner de 1965.

Enllaços externs

• archive. org/web/20090723144248/http://es. geocities. com/ancho203/indice. htm Els Anchorena