Anas fulvigula

ànet motejat, ánade jaspeado, ánade motejat, ànet texà (Anas fulvigula)

El ànet motejat, ánade jaspeado, ánade motejat, ànet texà o ànet texano (Anas fulvigula) (Anas, del grec antic "ànet" i fulvigula, "gola canella", del Llatí fulva "canella" + gula, "gola") és una espècie d'au anseriforme de la família Anatidae. És de tamany mijà. Pot confondre's en una femella d'ánade real o en el ánade ombrós. Està estretament relacionat en estes espècies, i a voltes es considera una subespecie de l'anterior, pero açò no és correcte (vore sistemàtica).

Hi ha dos subespecies diferents d'ànets motejats. Anas fulvigula maculosa es distribuïx pel golf de Mèxic, entre la costa d'Alabama i Tamaulipas (Mèxic), fòra de la temporada de cria d'aus divagantes es poden aventurar tan al sur com a Veracruz. L'atra, Anas fulvigula fulvigula, residix en el centre i sur de la Florida i s'allunten de tant en tant al nort de Geòrgia. El mateix patró de distribució també va ser trobat històricament entre les grues de Sandhill.

A lo llarc del golf de Mèxic, l'ànet motejat és una de les aus aquàtiques que en més freqüència va en brandades. Açò es deu en part al fet de que es tracta en la seua majoria d'aus no migratòries. Aproximadament un de cada vint ànets motejats va en grups, #lo que els fa ser molt cridaners i buscats entre els caçadors d'aus.

Descripció

L'ànet motejat adult medix entre 44 i 61 cm de llarc des del cap fins a la coa. Té un cos obscur, més prim de cap i coll, les cames de color taronja i ulls obscurs. Abdós sexes tenen un color vert lluent i blau en l'ala, que no concorda en el blanc com el ánade real (Anas platyrhynchos). Machos i femelles són similars, pero el pico del macho és de color groc lluent, mentres que el de la femella és de color taronja pàlit profunt, a voltes en taques negres en les vores i prop de la base.

El plomall és més obscur que en els ánades reals femelles, especialment en la coa, i el pico és més groc. Quan van en vol, no se'ls nota la vora blanca en l'ala i això és una diferència clau. El ánade ombrós és més obscur que la majoria dels ànets motejats, i la seua taca en l'ala és més violeta que blava. El comportament i la vora són els mateixos que l'ànet.

Els ànets motejats s'alimenten incursionando en aigües poc profundes, i del pastoreig en la terra. Ells s'alimenten principalment de plantes, pero també alguns moluscs i insectes aquàtics. Els ànets són molt comuns dins de la seua categoria restringida, viuen en un sol lloc tot l'any i no migran. L'hàbitat de reproducció és en els pantans costers. El niu és construït en el sol entre la vegetació, com els bejucos dels arbres i l'herba del pantà.

Sistemàtica

La subespecie de Florida (Anas fulvigula fulvigula), que es distribuïx a partir, aproximadament, del sur de Tampa. Es diferencia de l'atra subespecie (A. f. maculosa) (del llatí "motejat, tacat"). per ser una miqueta de color més clar i menys marcat en gran mida, mentres que les dos subespecies són intermiges entre les femelles i els ànets negres selvats d'Amèrica, l'Ànet motejat de la Florida està més prop del primer i l'ànet motejat més prop d'este últim aspecte, #lo que és reconeixible sobretot en el cap més llauger que clarament diferent als motejats que són més obscurs, pero molt manco en els Ànets motejat de la Florida. Com les àrees de distribució de les subespecies no es solapan,estes aus només es poden confondre en les femelles de ánade real i els ánades ombrosos, especialment en les femelles d'estos últims, que solament es poden diferenciar dels ànets motejats en el camp pel espeujuelo de color púrpura obscur de les seues ales.

L'anàlisis de seqüència d'ADN indica que esta espècie prové de ánades ombrosos primitius, sent prou més lluntana la seua relació en el ánade real; i que els seus subespecies són genèticament molt distintes, com a conseqüència de la seua àrea de distribució prou reduïda i la seua naturalea sedentarias.

Com en tots els membres del clado d'ànets “mallardine”, són capaços de produir híbrits fèrtils en els seus parents propencs, el ánade ombrós i el ánade real. Encara que açò ocorre, és ocasional, individus de ánade ombrós invernan en les mateixes zones que l'ànet motejat, i de tant en tant es queden per a aparearse en ànets motejats residents, i lo mateixa succeïx en el cas del ánde real.

Mentres que el fluix genètic actualment no és motiu de preocupació, la destrucció de l'hàbitat i la caça excessiva podrien aplegar a reduir esta espècie fins al punt de l'hibridació en ánades reals ho amenaçara en fer-ho desaparéixer com a tàxon distint. Açò s'aplica especialment a la de l'ànet de la subespecie de Florida, ya que en la seua àrea de distribució, que és prou menuda, la destrucció desenfrenada del seu hàbitat per l'urbanisació i el drenage dels chapulls s'ha produït en les últimes décades, #lo que en combinació en el canvi climàtic que afecten als Everglades podria ser suficient per a que la caça d'esta subespecie siga restringida o prohibida. En l'actualitat, sembla que la seua població és estable en entorn a 50 000-70 000 individus.

Referències

• Madge, Steve & Burn, Hilary (1987): Wildfowl : an identification guide to the ducks, geese and swans of the world. Christopher Helm, London. ISBN 0-7470-2201-1
• Mazourek, J. C. & Gray, P. N. (1994): The Florida duck or the mallard? Florida Wildlife 48(3): 29-31. DOC fulltext
• McCracken, Kevin G.; Johnson, William P. & Sheldon, Frederick H. (2001): Molecular population genetics, phylogeography, and conservation biology of the mottled duck (Anas fulvigula). Conservation Genetics 2(2): 87–102. Plantilla:DOI PDF fulltext
• Rhymer, Judith M. & Simberloff, Daniel (1996): Extinction by hybridization and introgression. Annu. Rev. Ecol. Syst. 27: 83-109. Plantilla:DOI (HTML abstract)

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Anas fulvigula.
• Wikispecies té un artícul sobre Anas fulvigula.