Anals del Museu de l'Argent
Anals del Museu de l'Argent va ser una publicació del Museu de l'Argent orientada a la comunicació d'investigacions sobre ciències naturals i antropològiques realisades en la pròpia institució. Va ser creada pel llavors director del Museu, Francisco Pascasio Moreno, en 1890.[1]
Història
[editar | editar còdic]Els Anals del Museu de l'Argent (en avant els Anals) va ser un dels proyectes de Francisco P. Moreno per a mostrar les activitats d'investigació en el Museu de l'Argent, fomentar el creiximent de les seues coleccions i servir com a element de bescanvi en museus, institucions i biblioteques de tot lo món, acreixent el catàlec de la Biblioteca del Museu (actualment cridada Biblioteca Florentino Ameghino).[1]
En els primers anys del Museu, Moreno va considerar que devia tindre el seu propi catàlec de publicacions. La calitat de les imàgens dels Anals esperada per Moreno era tal que va considerar que no existien imprentes adequades per a la seua realisació.[1] Per a tal fi, als pocs anys de la seua inauguració, es va instalar en l'institució un taller de fotografia, en 1885 i posteriorment un taller gràfic, en a on s'editarien les revistes, aixina com materials oficials del Museu i la província.[1][2][3] Ya en 1888 Moreno mencionava que prontamente vorien la llum els primers números dels Anals i la Revista del Museu de l'Argent, pero que per llavors s'estaven realisant les ilustracions que els acompanyarien.[3] El primer número dels Anals es va publicar en abril de 1890.[1] Des de la creació del taller d'impressions fins a la cessió del Museu per part de la Província de Buenos Aires a l'Universitat Nacional de l'Argent es varen imprimir 21 números dels Anals. Posteriorment, esta publicació es va imprimir en imprentes privades (Casa Coni, en Buenos Aires), fins a la seua desaparició.[3]
Tant els Anals com la Revista del Museu de l'Argent varen ser un instrument en la gestió política de Moreno. Aixina, durant els primers anys, el director del Museu va posar a disposició a abdós publicacions per a la presentació de treballs d'els qui havien colaborat en la creació del Museu Antropològic i Arqueològic de Buenos Aires i posteriorment en el Museu de l'Argent. D'esta forma, varen publicar en les seccions d'història general i història americana dels Anals personalitats argentines de l'época com Bartolomé Mitre, Clemente L. Fregueiro i Samuel Lafone Quevedo entre molts uns atres.[4] Aixina mateix, es publicaven treballs tant en espanyol com en francés i atres idiomes.
Els Anals varen tindre dos séries, la primera es va estendre des de 1890 fins a 1906. En este primer periodo s'evidenciava la preponderancia de temàtiques vinculades al creiximent de les coleccions paleontológicas, en consonancia con les prioritats del Museu.[4] En 1909 la publicació es discontinuó fins a 1924, quan es va recomençar durant la gestió de Luis María Torres en el Museu en la segona série, publicada fins a 1953.[1]
Aspectes tècnics, temàtiques i periodicitat
[editar | editar còdic]Les làmines dels Anals varen tindre grans tirades i durant vàries décades podien trobar-se en els racons del Museu.[1] El format in-foli dels toms era major que el de la Revista del Museu de l'Argent, que tenia calitat similar i un format més maleable (in-4°).[1][4] La periodicitat de publicació era anual i contava en seccions de mineralogia i geologia, història general, arqueologia i història americana.[5] Esta organisació, de forma similar a la de la Revista del Museu de l'Argent, replica les àrees i divisions del Museu.
Si be la periodicitat era anual, esta regularitat es va mantindre fins a 1896. Les seccions varen tindre la següent freqüència: Paleontologia (1890, 1893, 1894, 1896, i 1903); Mineralogia i Geologia (1892 i 1900); Antropologia (1896 i 1897); Arqueologia (1890 i 1892), Zoologia (1893, 1895 i 1896); Història General (1892); Història Americana (1890, 1891 i 1892); i Botànica (1902).[4]
Especialment en els números de la primera série, els Anals eren considerats "obres d'art" per la calitat dels fotogravats i la tipografia.[1][2] En la presentació dels fonaments de la nova universitat que va realisar al governador de la Província de Buenos Aires, Marcelino Ugarte, Joaquín V. González, l'impulsor de l'Universitat Nacional de l'Argent i primer president d'esta, mencionava a la publicació considerant-la un eixemple a seguir sobre la calitat de les revistes de les unitats acadèmiques de l'universitat.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Teruggi, Mario E. (1988). Museu de l'Argent. 1888-1988. Una Centuria d'Honra. Fundació del Museu "Francisco Pascasio Moreno". L'Argent, Argentina
- ↑ 2,0 2,1 Farro, Màxim Ezequiel (2008). Història de les coleccions en el Museu de l'Argent, 1884-1906. Universitat Nacional de l'Argent. Consultat l'11 de maig de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Museu.no. 27ISSN 1853-4414.Consultat el 2023-05-30.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Farro, Màxim (2009). La formació del Museu de l'Argent, Prohistoria. ISBN 978-987-1304-40-0.
- ↑ «Catàlec - Biblioteca Florentino Ameghino - Facultat de Ciències Naturals i Museu - UNLP». www.bfa.fcnym.unlp.edu.ar. Consultat el 2023-05-30.
- ↑ Castiñeiras, Juliol R. (1985 (1938)). Història de l'Universitat Nacional de l'Argent. L'Argent, Argentina: Universitat Nacional de l'Argent
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anales del Museo de La Plata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.