Anar al contingut

Anafre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Anafre
Marmita (gorc de fanc) en tap, sobre un anafre. Alfarería medieval andalusí, cap a el X, en el Museu de Medina Azahara (Còrdova, Espanya).
Erro al crear miniatura:
Varis models de anafes en el Centre Locero "L'Atalaya", Santa Brígida (Gran Canària), Illes Canàries.

Un anafre o anafe era un hornillo fabricat en fanc o en metal, pensat per a contindre les brases o ascues que calfaven la gorc, cazuela o paella que continguera els aliments, conservant-los calents. Una de les seues propietats era la de ser mòvil i transportable.

Morfològicament és una peça parabòlica o troncocónica invertida, en dos torres, una base plana, i una característica obertura lateral, a modo de boca de forn de panader.[1]

Etimologies

[editar | editar còdic]

el DRAE propon la seua procedència de l'àrap hispànic annáfiẖ, a la seua volta de l'àrap clàssic nāfiẖ (soplador). Atres manuals donen com a raïl possible «anaphus», baix llatí, i este de l'antic alt alemà hnap (got).[2]

Models alfareros

[editar | editar còdic]

Els anafres o anafes de ceràmica, segons el model, poden dispondre d'una divisió horisontal o carir d'ella; cas de tindre-la, l'espai superior es diu brasero, servix de soport al recipient que continga el menjar i té perforació en el sol i les parets. L'espai o departament inferior del anafre es diu cendrer.[3] També pot aparéixer tot el conjunt denominat com a foguer.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Car Bellido (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions. ISBN 84-96191-07-9.
  2. Diccionari Enciclopèdic Abreviat Espasa-Calp, tom I (7ª edició), Madrit, 1957.
  3. Antonio Car Bellido, Diccionari de térmens ceràmics, p. 33
  4. (2005) Museu de ceràmica nacional. Peces de alfarería de tota Espanya, Albacete, Museu de Ceràmica Nacional. Chinchilla de Montearagón, p. 135. ISBN 9788460956261.