Anadia bogotensis

sangrantana anadia de Bogotà (Anadia bogotensis)

La sangrantana anadia de Bogotà (Anadia bogotensis) és una espècie de fardacho de la família Gymnophthalmidae, endèmica de la Cordillera Oriental de Colòmbia.

Descripció

Presenta dimorfisme sexual. La llongitut rostre-cloaca dels mascles alcança fins a 6,7 cm, la de les femelles fins a 6,1 cm. Els mascles presenten caps més amples que les femelles. El cos és de color marró olivàceu a gris obscur casi negre a voltes en retícul marró molt obscur i algunes visos de llínees obscures paravertebrales des del cap fins a la coa; alguns presenten cinc bandes llongitudinals obscures que delimiten dos bandes dorsolaterales color crema. En la pancha, la coloració de les escates varia de grisa o negre en vores posteriors blanquecinos, a grisa iridiscent, a voltes en tonalitats verdes blaves.

Es distinguix perque les escates rostral, fronto-nassal, frontal, i interparietal úniques, mentres que les escates prefrontales, nassals, fronto-parietals i parietals són parells; sèt a huit escates supralabiales, cinc a huit infralabiales, dos a cinc superciliares, dos a quatre supraoculares i cinc a sis postparietales. Les escates dorsals del cos són subhexagonales, planes, imbricadas i de vora posterior redonejada. Les escates en la pancha són planes, quadrangulars, imbricadas i de vora posterior redonejada. Es presenten entre 35 a 44 rencs de escates dorsals i 26 a 31 rencs de escates ventrales.

Distribució geogràfica

Habita en el bosc alt andino i páramos de la Cordillera Oriental dels Andes, en els departaments colombians de Cundinamarca, Boyacá i Santander, entre els 2.000 i els 4.100 [[m s. n. m.]]

Comportament i reproducció

És una espècie diürna. Generalment permaneix baix els fulls, en la #fulleram o entre les roques, pero de tant en tant s'expon al sol. Presenta activitat reproductiva tot l'any. El mascle es distinguix per posseïx un cap més ample que les femelles i curre una relació jeràrquica dominada per un dels machos, que per mig de senyals hormonals impedix el desenroll sexual d'atres machos, establint aixina un sistema poligínico que un mascle es reproduïx en vàries femelles. Les femelles posen els seus ous baix de les roques; utilisen vàries voltes els mateixos llocs d'anidación i poden formar nius comunals, per lo que un niu pot tindre fins a cinccents ous en embrions en diferents estats de desenroll. El periodo d'incubació dura de 6 a 7 mesos.