Anàlisis d'imàgens
Es diu anàlisis d'imàgens a l'extracció d'informació derivada de sensorés i representada gràficament en format de dos o tres dimensions, per ad açò es pot utilisar tant anàlisis visual com a digital (processament digital d'imàgens). Comprén la fotografia en blanc i negre i color, infrarroja, imàgens satelitales, de radar, radar d'alta definició, ultrasò, electrocardiogramas, electroencefalogramas, resonància magnètica, sismogramas i uns atres.
El desenroll de les imàgens
[editar | editar còdic]Abans de l'introducció de la fotografia, un actor depenia d'observadors que exploraren un àrea i des d'un terreny alt reconeguera o vigilara l'activitat enemiga, informant sobre la base de la seua vista i memòria. Una volta introduïda la fotografia, esta informació quedava gravada en detalls en un mig físic, millorant aixina la calitat d'informació obtinguda.
Entre guerres
[editar | editar còdic]En terminar la guerra, va disminuir l'utilisació que es venia fent d'esta tecnologia, lo que va ocasionar un estancament en el seu desenroll. En presentar-se després l'amenaça militar de Japó i Alemània, va resorgir la capacitat tècnica de les grans potències, ajudant als planificadores com Eisenhower a preparar-se adequadament en este aspecte per al cas d'una futura guerra.
En els anys 1930, es varen introduir les imàgens infrarrojas. Una les primeres aplicacions va ser la d'investigar els fraus en pintures.
Segona Guerra Mundial i guerra freda
[editar | editar còdic]En la Segona Guerra Mundial es va introduir el radar en la seua capacitat per a detectar avions enemics. En els primers anys de la guerra freda, els soviètics, en detectar avions de vigilància, feyen us de transmissors direccionals per a atraure'ls al seu espai aéreu en l'intenció de derribar-los. Les pantalles circulares ya s'usaven en els avions de major tamany i o major freqüència . Fent us de la pantalla, era possible navegar estes àrees perilloses. De fet, hi ha fotos publicades per la Força Aérea dels Estats Units a on es mostra esta pràctica.
Época post Vietnam
[editar | editar còdic]L'época post Vietnam va vore l'introducció de sensors infrarrojos aéreus. Les diferències en temperatura d'un objecte i el terreny propenc permetien la detecció d'activitat militar. Estos sensors ya eren capaços de gravar la seua informació en mijos magnètics, a la qual s'accedia quan l'avió retornava a la seua base.
Esta época també va vore l'introducció del ultrasò i la tomografía computarizada per a usos mèdics. L'introducció del ultrasò va permetre vore diferències en el teixit humà, lo que va fer possible detectar anomalies en la seua fisiologia. També varen començar a usar-se tecnologies derivades per a detectar fallos materials en productes manufacturados.
En els últims anys de la guerra freda es va introduir la tecnologia del radar d'obertura sintètica, a on l'obertura d'una cambra òptica seria emulada per les ones de radar. la calitat de l'image es guardaria com a secreta, pero pot vore's un indici en una image duplicada per la NASA d'una riera, a pesar de que està cobert per arena.
Les computadores i l'impacte de les imàgens
[editar | editar còdic]L'experimentació en les imàgens òptiques resultaria en l'explotació i la manipulació de centenars de nivells d'ombra, resultant en una millor explotació de l'informació obtinguda.
Els primers en usar d'esta nova tecnologia serien de l'inteligència americana i els investigadors científics els qui refinarien esta tecnologia, resultant en la tomografía computarizada. Una atra tecnologia seria la del ecocardiograma que faria possible el vore moviments cardíacs i el fluix cardíac. Una atra bestreta seria l'introducció de la resonància magnètica les imàgens de la qual revelarien anomalies en teixits humans i fluix sanguíneus. També es podria vore evidència de dona-nos en l'espina dorsal i encara processos neuroquímicos cerebrals. En el present els científics estan explorant l'us de noves tecnologies que facen us de més sectors del espectrum electromagnètic com les imàgens de rajos X.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Análisis de imágenes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.