Amfiteatre romà de Barcelona
L'amfiteatre romà de Barcelona va ser un amfiteatre romà, actualment no visible, siti en Barcelona.
Hipòtesis
La primera proposta partix de l'arqueòloga Jordina Sales,[1] qui sosté que algunes estructures urbanes descobertes entorn a l'iglésia de Santa María de la Mar, en el barri de la Ribera —varis carrers en posició radial, una frontera curva enfront de l'iglésia, una proporció insòlita de voltes i arcs migevals en la mateixa zona, etc.—, indiquen en seguritat l'existència d'un edifici en el passat.[2] Ademés, baix l'iglésia es troba un estrat d'arena sobre la qual va existir un cementeri més recent, d'entre els sigles IV i VII.[3] L'iglésia que va precedir a l'actual va tindre, ademés, un nom significatiu: Sancta Maria Arenae ("Santa María de les Arenes"), un nom habitual en les iglésies commemoratives construïdes en l'interior d'alguns amfiteatres.[4]
Per últim, el carrer Argenteria seria, possiblement, la prova més evident de l'existència d'una via romana que hauria comunicat la porta principalis sinistra, en les muralles romanes (actualment, la plaça de l'Ángel) i les portes d'este amfiteatre. Fins a hui, encara no s'han trobat restants arqueològics segurs (aparte de l'arena) ni documents que puguen confirmar esta hipòtesis.
Crítica
Posteriorment, ha vist la llum una segona hipòtesis, proposta per Luis Comte Moragues, que propon situar l'amfiteatre entorn a l'iglésia de Santa María del Pi, just en el costat opost de l'antiga Barcino. Alguns dels arguments de Sals s'han utilisat en este cas per a sostindre una hipòtesis contrària, i ni aixina i tot l'autor ha citat siquiera la tesis que pretén contradir.[5]Si be, en el seu defensa cal destacar, que en l'artícul sí està citada el hipòtesis que pretén contradir. [6]
L'eix llongitudinal de Santa María de la Mar manté un sorprenent paralelisme en el traçat de la passejada del Born, a on, en l'Edat Mija, se celebraven les justes de cavallers. Si es prenen en consideració els detalls fosilizados en l'urbanisme de la plaça de Santa María i del carrer Caputxes, que Sales indica, en relació en el traçat d'esta passejada, no costa molt imaginar un hipotètic circ que hauria pogut aplegar fins a la Séquia Comtal, just baix del modern Mercat del Born, sempre que se li suponguen a este circ les dimensions aproximades del Circ romà de Tarraco.
Referències
- ↑ Ixes Carbonell, Jordina, Santa María de les Arenes, Santa María de la Mar i l'amfiteatre romà de Barcelona, en Revista d'Arqueologia de Ponent, nº 21, pp. 61-74, Universitat de Lleida, 2011, ISSN 1131-883X
- ↑ Pinon, P., Approche typologique dones modes de réutilisation dones amphitéâtres de la fi de l'Antiquité au XIX siècle, París, 1990 (en francés)
- ↑ Ribas Bertran, M., Necròpolis romana en la basílica de Santa María de la Mar de Barcelona, Barcelona, 1977
- ↑ Ixes Carbonell, Jordina, Arqueologia dels seus episcopals tardoantigues al territori català (259-713), Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona, 2011, ISBN 978-84-934796-9-5 (català)
- ↑ Comte Moragues, Luis, Hipòtesis sobre la possible identificació de l'amfiteatre de Barcino, en Pyrenae, nº 44, pp. 47-68, 2013, ISSN 0079-8215
- ↑ «Hipòtesis Luis Comte».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anfiteatro romano de Barcelona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.