Ambrosina bassii

Ambrosina (Ambrosina bassii)

Ambrosina és un gènero monotípic de fanerógames pertanyent a la família Araceae. La seua única espècie és Ambrosina bassii, la més chicoteta arácea de la Conca del Mediterràneu. Per lo general vegeta en les ales nort dels boscs i sobre el substrat d'humus que cobrix la pedra calcàrea. Es troba àmpliament distribuïda en Cerdenya, Itàlia meridional, i Argèlia.

Descripció

Planta que alcança solament els 8 cm d'altura, de fulles ovalades de 3,5 a 6 cm de llarc i paregudes als fulls de moltes plantes de la família de les aràcees. L'inflorescència és de 2,5 cm de llarc i es troba inclinada, té una espata inusual. L'espata té forma d'ou de color marró verdenc en punts. El seu interior es dividix en cambres. En una es troba una flor femenina única i en les atres de 8 a 10 flors masculines. Les llavors són dispersades per les formigues que es mengen les eleosomes adjuntes a les llavors.

Esta espècie no està emparentada en cap atra planta, per lo que és prou singular. És també l'única de la tribu Ambrosineae.

Taxonomia

Ambrosina bassii va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Genera Filicum 6: 517. 1764.

Etimologia

Ambrosina: nom genèric que va ser otorgat per Linneo en honor del botànic italiano Bartolomeo Ambrosini.

Sinonímia

• Ambrosina nervosa Lam., Encycl. 1: 128 (1785).
• Ambrosina maculata Ucria, Nuova Racc. Opusc. Aut. Sicil. 6: 256 (1793).
• Ambrosina maculata Ucria, Arch. Bot. (Leipzig) 1(1): 70 (1796), nom. illeg.
• Ambrosina reticulata Tineo, Cat. Pl. Hort. Panorm.: 24 (1827).
• Ambrosina velutina Blume ex Heynh., Alph. Aufz. Gew.: 32 (1846).
• Ambrosina proboscidea T.Durand & Schinz, Consp. Fl. Afric. 5: 482 (1894).

Enllaços externs

• Imàgens en Google