Ambopteryx longibrachium
Ambopteryx longibrachium ("abdós ales de llarcs braços") és l'única espècie coneguda del gènero extint Ambopteryx, el qual és un dinosauri terópodo escansoriopterígido que va viure fa aproximadament 160 millons d'anys, a finals del periodo Jurásico en l'Oxfordiense del Jurásico Superior en lo que hui és Àsia. És el segon dinosauri que es troba en plomes i ales membranosas en forma de rat penat.Yi qi, el primer dinosauri d'este tipo, va ser descrit en 2015 i és el tàxon germà de Ambopteryx. Es creu que l'espècimen holotip és un subadulto o adult. S'estima que l'espècimen tenia una llongitut corporal de 32 centímetros i un pes de 306 grams.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
De la mateixa manera que atres escansoriopterígidos, Ambopteryx tenia un cap curt i un tercer dit hiper allargat. Anteriorment es creïa que els escansoriopterígidos usaven el seu tercer dit per a extraure cucs de la fusta, com l'aye-aye. No obstant, Wang et al. va supondre que la funció principal del tercer dit era l'unió de la membrana de l'ala, o patagio, ya que els seus dits provablement estaven rodejats de teixit membranoso i tenien movilitat llimitada.[1] Entre els escansoriopterígidos, Ambopteryx estava més estretament relacionat en Yi qi, en el que compartia un "element estiliforme", un os allargat que s'estenia des de l'extrem distal del cúbito. L'element estiliforme estava llaugerament curvat i esmolat cap a l'extrem distal. Recolzava la membrana de l'ala, que s'estenia des del tercer dit fins a l'abdomen.[1]
Les extremitats anteriors de Ambopteryx eren aproximadament 1,3 voltes més llargues que les posteriors, en el cúbito més curt que el húmer i casi el doble d'ample que l'ample del ràdio. A diferència de la majoria dels atres terópodos no avianos, tenia una coa curta que caria d'un punt de transició i terminava en un pigóstilo, un conjunt de vèrtebres de coa fusionades. Els únics atres terópodos no avianos que se sap que han tingut un pigóstilo són certs ovirraptorosaurios i tericinosaurios.[1]
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]L'espècimen holotip, IVPP V24192, és un esquelet articulat i casi complet en teixit bla associat preservat en una llosa i una contra llosa. Es va recuperar en 2017 de l'equivalent estratigráfico de la Formació Haifanggou prop del llogaret de Wubaiding en la província de Liaoning en China i pertany a la Biota Yanliao.[1] La membrana de l'ala es conserva com una capa marró contínua en la matriu que rodeja la mà esquerra, l'extremitat anterior dreta i l'abdomen. Les regions del cap, el coll i els muscles estan cobertes en denses capes de plomes.[1]
El nom de gènero Ambopteryx es deriva de la paraula llatina ambo que significa "abdós" i la paraula del grec antic πτέρυξ, pteryx, que significa "ala", una referència a les ales membranosas de l'animal i al pla corporal similar a un pardal. El nom específic longibrachium es deriva de les paraules llatines longus que significa "llarc" i brachium que significa "braç".[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ambopteryx longibrachium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.