Ambiofonía
La ambiofonia és un mètoto de domini públic que ampra processament digital de senyals (DSP) i dos altaveus colocats directament en frente de l'escoltant per a millorar la reproducció del sò estereofònic i el sò envolvent en 5.1 canals per a música, películes i jocs en sistemes de cine hogareño, jocs per a PC, oficines o aplicacions per a monitoreig en estudi.Va ser implementat per primera volta per mijos mecànics en 1986;[1][2] al dia de hui, un cert número d'hardware i plug-ins de VST oferixen DSP ambiofónico.[3] La ambiofonia elimina interferència inherent en la colocació dels altaveus per mig d'un "triàngul estéreo" convencional i, per lo tant, genera un camp sonor binaural en els altaveus que emula el binaural d'auriculars i crea per a l'oyent una percepció millorada de la "realitat" de les escenes del lloc gravat. Un segon parell d'altaveus pot ser agregat en el fondo en la finalitat d'habilitar reproducció de sò envolvent en 360°. Per un atre costat, es poden agregar encara més altaveus per a ambient de sala, incloent canals d'altura si aixina es desija.[4]
Ambiofonia, estereofonia i oïment humà.
En la estereofonia, el sò reproduït és distorsionat per mig de la comunicació creuada (crosstalk en anglés), en la qual as senyales provinents de qualsevol altaveu alcancen no solament l'oït intencionat, sino també l'oït opost, causant un efecte similar en la senyal al d'un filtre comb, lo que distorsiona el timbre de les veus centrals i crea reflexions primerenques falses pel retart del sò que alcança l'oït opost. Ademés, les imàgens auditives es troben llimitades entre els altaveus esquerre (L) i dret (R), usualment posicionats a ± 30° sobre l'escoltant, incloent d'esta manera 60°, lo que correspon solament a 1/6 del círcul horisontal en l'oyent colocat en el centre. L'oïment humà pot localisar sò originat no solament en un círcul de 360°, sino també en una esfera completa.[5]
La ambiofonia elimina la comunicació creuada i els seus efectes amoladors. En usar la ambiofonia, les imàgens auditives poden estendre's, en teoria, completament cap als costats, ±90° a l'esquerra i a la dreta incloent el semicírcul frontal de 180°, depenent de l'acústica i del grau en que la gravació haja capturat les diferències de nivell interaural (ILD per les seues sigles en anglés) i les diferències de temps intereaural (ITD per les seues sigles en anglés) que caracterisen l'oïment humà per mig dels dos oïts.[5] La majoria dels discs en dos canals d'àudio (LPs i CDs) inclouen senyes de ILD i ITD que no poden ser reproduïts per mig del "triàngul" d'altaveus en estéreo per la comunicació creuada inherent. Quan són reproduïdes usant tècnica ambiofónica, tals qualitats reals existents dins de la gravació són revelades, en veus naturals i imàgens més àmplies de fins a 150° en la pràctica.[6]
També és possible portar a terme noves gravacions usant micròfons principals en tècnica binaural, tal com un "ambiófono",[3] els quals són optimisats per a reproducció ambiofónica (compatible en estéreo), ya que captura i preserva el mateix ILD i ITD que s'experimenta en els oïts propis en la sessió de gravació.[4] De la mateixa manera que en les qualitats espacials de la vida real, es preserva un timbre més encertat (color de to) del sò. L'ús de la tècnica ORTF, el disc Jecklin i micròfons d'esfera sense pinna (oït extern) pot produir resultats similars. (Note's que les tècniques de microfonia tals com les abans mencionades, les quals estan fetes en tècniques binaurals sense pinna també produïxen resultats compatibles usant estéreo convencional, 5.1 surround i reproductors mp3).[5][6]
Orígens i investigació posterior
En 1981, la Corporació Carver va incorporar un mètoto de filtrat en un intent per a sostraure la comunicació creuada en la seua consola anàloga Carver C4000 Control Console. Esta tècnica va ser nomenada "Holografia sónica".[7]
Un intent inicial en hardware per a compensar per la comunicació creuada entre altaveus a l'oït va ser aplicar una miqueta del canal esquerre fòra de fase a un driver en la vitrina de l'altaveu dret i viceversa. Açò va ser comercialisat en 1982 per Polk Àudio com "estéreo real" en les seues séries SDA-SRSA[8] i SDA2[9] d'altaveus. Encara que la teoria és qüestionable, els resultats varen ser satisfactoris.
En 1991 Roland Corporation va llançar el "Roland Sound Space",[10] un sistema que creava un espai de sò tridimensional usant altaveus estéreo. Este va funcionar millor per a alguns oyents que para uns atres.[11]
La ambiofonia és una amalgama de nova investigació, principis psicoacústicos coneguts prèviament i tecnologia binaural. Este coneiximent ha habilitat la gravació d'àudio i reproducció que s'acosta al camp sonor realiste en els oïts de l'escoltant, el qual és comparable a lo que un percebria en una sala de concert, escena de película o ambient de joc. Este nivell d'alta fidelitat no va ser factible fins que l'oïment humà i principis acústics varen ser rigorosament investigats, i computadores assequibles en suficient velocitat de processament varen estar disponibles. En Casa Della Musica en l'Universitat de Parma, Itàlia, o en el laboratori de audiometria en el "Filmmaker Technolgy" en Pennsylvania, EUA, la ambiofonia, la tècnica ambisónica, la estereofonia, el 5.1 surround i els sistemes 3D híbrits d'esfera completa poden ser comparats per les habilitats de cada método per a representar la espacialidad i el color de to de la percepció real. Els desenrolladors han redactat molts artículs científics i creat ferramentes descargables per a implementar la ambiofonia de manera gratuïta per a l'ús personal.[12]
Referències
- ↑ Bock, T.M. and Keele, D.B. Jr., “The Effects of Interaural Crosstalk on Stereo Reproduction. and Minimizing Interaural Crosstalk in Nearfield Monitoring by the Use of a Physical Barrier,” AES Preprints 2420-A and 2420-B November 1986
- ↑ Glasgal, Ralph, “The Domestic Concert Hall,” Stereophile (magazine), July 1988
- ↑ 3,0 3,1 Robert E. (Robin) Miller III, "User Guide to VST plug-in Ambiophonic DSP," www.filmaker.com
- ↑ 4,0 4,1 Magazine, Diffusion. «Implementació i anàlisis d'un sistema ambiofónico». El método ambiofónico pretén ser el successor del sistema estéreo i 5. 1 basant-se en estudis psicoacústicos segons els quals certs fenomens. Consultat el 11 de juny de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «http://www.filmaker.com/papers/RM-sto_HowGoodCanStereoBe.pdf». www.filmaker.com. Consultat el 11 de juny de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 «http://www.filmaker.com/papers/RM-expecttohearwithambio.pdf». www.filmaker.com. Consultat el 11 de juny de 2015.
- ↑ US patent 4218585, Carver, Robert W., "Dimensional sound producing apparatus and method", issued 1980-08-19
- ↑ https://web.archive.org/web/20101201235759/http://www.polkaudio.com/homeaudio/products/recent/sda1b/
- ↑ http://www.polksda.com/sda2.shtml
- ↑ http://www.soundonsound.com/sos/jan05/articles/roland.htm
- ↑ «Roland RSS10». www.soundonsound.com. Consultat el 11 de juny de 2015.
- ↑ Robert E. (Robin) Miller III, “Spatial Definition and the PanAmbiophone Microphone Array for 2D Surround & 3D Fully Periphonic Recording.” AES Preprint, Oct. 2004
Bibliografia
- Robert E. (Robin) Miller III, papers, http://www.filmaker.com/.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ambiofonía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.