Aluku

Granman Adán (1862-1863).

Els Alukus o Bonis (derivat del nom del seu primer líder, Boni Okilifuu), són un poble bushinengué el significat lliteral del qual és « Negres dels Boscs », també coneguts com « Negres cimarrones » resultat dels descendents dels esclaus africans que varen fugir de les plantacions neerlandesa en els sigles XVII i XVIII .^[1] Este poble viu en la Guayana Francesa i el seu idioma és l'Aluku, una llengua criolla en un lèxic basat en l'anglés.

Història

Abans d'ells, ya atres esclaus havien escapat de les plantacions : els primers varen formar el grup Saramaca, els segons, el grup Djuka i despuix els Aluku. S'aniran adinsant, poc a poc, en la selva amazónica, i acabaran assentant-se a finals d'el XVIII a lo llarc de les vores del riu Maroni (que,hui en dia és la frontera entre la Guayana Francesa i Surinam). Actualment, la gran majoria dels Aluku viuen a la vora del Lawa, un atre nom que se li dona al Maroni en el seu curs més alt.

A mida que alvançava la mescla entre les diferents poblacions que fugien, varen formar un nou grup ètnic. Els combats per la llibertat contra les tropes holandeses, encara que també contra els Djukas i els Saramacas, que vivien més al nort, varen crear un sentiment de pertinença al mateix poble que vivia a abdós costats del rio, en lo que ara és la frontera.

La part ocupada per alukus més gran i antiga actualment es troba en la regió de Maripasoula incloent les comunas i pobles de Maripasoula, Papaichton, Kormontibo, Assissi, Loka, Tabiki i Agoodé en la Guayana Francesa, i Cottica, en Surinam. Per una atra part, rio avall, se situen, prop de la desembocadura del riu, els pobles d'Apatou i Maïman. Molts alukus també viuen en Saint-Laurent-du-Maroni, Cayenne, Kourou i Mana.

Llengua

La seua llengua és un idioma criollo basat en l'anglés (al voltant del 90 %), i té gran similitut en les llengües parlades pels saramacas i els djukas..

Referències

↑ L'actual Surinam correspon a l'antiga colónia de la Guayana Neerlandesa.

Bibliografia

Lliteratura oral

- Serge Anelli, Nongo : Proverbes aloukous, Cayenne, Els deux fleuves, 1990, 69 p.
- Serge Anelli, Mate : contes dones Aloukous de Guyane, recueillis, transcrits et traduits, Paris, Conseil International de la Langue Française, 1994, 137 p.
- Philippe Dakan, Napi Tutu : l'enfant, la flûte et li diable, conte aluku raconté en décembre 2002, Cayenne, CRDP de Guyane, 2003, 25 p.

Estudis

Jules Brunetti (2017). La Guyane française. Souvenirs et impressions de voyage (1840), Len Pod..
Wim Hoogbergen (1990). The Boni Maroon wars in Suriname (en en), Leiden: Brill, pp. 254. ISBN 90-04-09303-6..
Jean-Marcel Hurault (1961). Els noirs réfugiés Boni de la Guyane Française, Dakar: IFAN, pp. 362..
Jean Moomou (2004). Li monde dones Marrons du Maroni en Guyane, 1772-1860 (en fr), Matoury: Ibis rouge, pp. 216. ISBN 2-84450-206-7.
(2011).Outre-mers.98(370).
Jean Moomou (2013). Els marrons Boni de Guyane (en fr), Matoury,: Ibis rouge, pp. 597. ISBN 978-2-84450-422-7.
Jean-Louis Garel d'Ayala (2017 (T1), 2018 (T2), senar-dispo (T3)). Boni, Maréchal de la Nation Aluku. Tribu française du Mawina konde, Saint-Laurent du Maroni: Association Melodya..

Filmografia

Els Bonis, película de Geneviève Wiels, Ràdio France Outre-mer, París, 1997, 45 min (VHS)
(anglés) Bush negres, película d'Alain Sanchis i Bernard Orosco, Ràdio France Outre-mer, París, 1997, 50 min (VHS)
El funeral de Kotoïda, película de Jean-Marcel Hurault, imàgens CNRS, Meudon, 2009 (cop. 2006), 21 min (DVD)
Somi i awasa : danses tradicionals aluku, Label Guadeloupe, CRDP Guyane, 2009, DVD + fullet (14 p. )

Vore també

Artículs relacionats

Este artícul conté una traducció derivada de «Aluku» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] L'actual Surinam correspon a l'antiga colónia de la Guayana Neerlandesa.

[1]