Poble Ndyuka
El poble ndyuka, també conegut com aukan o okanisi, és un grup ètnic cimarrón que habita en l'orient del Surinam i parla la llengua ndyuka. Es subdividen en Opu, que viuen en Tapanahoni, aigües dalt del riu Tapanahony en el districte de Sipaliwini, en el surest de Surinam, i els Bilo que viuen aigües avall d'eixe riu en el districte de Marowijne. Aixina mateix, cada Ndyuka forma part d'un dels dotze grups de parentesc matrillinial cridats lo. Hi ha un decimotercer grup, el del granman.
Les dos poblacions més importants són Moengo, el centre urbà més gran de Marowijne, i Diitabiki o Drietabbetje, que és la residència del Granman (cap suprem) .[1] En les últimes décades d'el XX molts ndyuka han traslladat la seua residència des dels seus poblats ancestrals en l'interior, cap a la costa, especialment a les rodalies de Paramaribo, la capital del país.[2]
Organisació política
[editar | editar còdic]El cap suprem és el Granman. Subordinats a ell estan els kabitens (capitans) seguits pels basiyas (regidors). El Stam lanti consistix en tots els kabitens i basiyas que es reunixen a lo manco una volta a l'any baix l'autoritat del granman i decidixen la política per a tota la tribu.[3]
Un llogaret té un lo lanti (concejo) integrat pels kabitens i basiyas del llogaret que són assessorats per un consell de vells. Lo lanti actua com a govern local. En cas de decisions importants, tot el llogaret participa (krutu) i es pren una decisió sobre la base del consens.[2]
El govern es basa en regles i regulacions no escrites cridades gwenti que no són todopoderosas. Si no es pot aplegar a una decisió, es convoca una lanti krutu (reunió general) composta per l'èlit del llogaret i els sacerdots. La reunió està presidida pel granman que no es dirigix directament a la gent, sino sempre a través d'una mare que parla en el seu nom.[4] El granman tampoc pot dirigir-se directament.[5] Tots els parracs poden participar independentment de la seua edat o sexe, no obstant, els vells tenen el major pes.[4]
Història
[editar | editar còdic]Els ndyuka són d'ascendència africana, seqüestrats i transportats com a càrrega pels holandesos a Surinam en els sigles XVII i XVIII per a treballar com esclaus en les plantacions colonials. Aquells que varen poder varen fugir a lo profunt de les selves tropicals, a on varen establir comunitats cimarronas a lo llarc dels rius del surest de Surinam i parts de la veïna Guayana Francesa, territori a on la seua cultura va adoptar elements de les cultures natives americanes, en especial dels Tiriyó. És rar que les persones Ndyuka es casen fora de la seua ètnia, "per lo que permaneixen genèticament propenques als seus antepassats africans".[6]
En 1757, va tindre lloc un gran tumult d'esclaus en sis plantacions de fusta prop de Tempati Creek. Els esclaus fugitius es varen unir al grup existent de cimarrones. El govern de Surinam i els colon estaven preocupats pel creixent tamany i força dels cimarrones, per lo que el 30 de juliol de 1759 es va enviar al Capità Zobre per a negociar. Zobre va retornar en un acort temporal d'alto el fuego i informació de que la tribu estava formada per sis llogarets en una població estimada de 2000 persones. La segona expedició va ser menys exitosa: els Ndyuka es varen decepcionar en regals com a espills i varen dir que preferien armes i municions. També volien la presència dels propietaris de les plantacions de Jodensavanne en les negociacions.[2] El 10 d'octubre de 1760, els Ndyuka varen firmar un tractat en els colonizadores holandesos, reconeixent l'autonomia territorial.[7] El 10 d'octubre seguix sent un dia celebrat entre alguns cimarrones de Surinam.
A partir de 1761, molts Ndyuka es varen traslladar gradualment cap al sur des del districte de Marowijne per a protegir-se dels colon i varen començar a construir campaments en el riu Tapanahoni. Els esclaus que havien fugit recentment d'Armina i Boven Commewijne estaven apostats prop de la confluència dels rius Tapanahoni i Lawa.[8] En decembre de 1791, Philip Stoelman va fundar un lloc d'alvançada militar en Stoelmanseiland, establint aixina una frontera militarisada entre el territori controlat per Ndyuka i la Colónia de Surinam.[9] Tapanahony estava fora de l'alcanç dels colon blancs i no es va explorar fins a principis d'el XX.[10]
A pesar de que Tapanahony estava aïllada i generalment desatesa pel govern, no era completament autosuficient. Abdós parts varen fomentar el comerç. Entre 1880 i 1930,[2] els Ndyuka varen conseguir controlar el comerç entre Albina, Surinam i Saint-Laurent-du-Maroni, Guayana Francesa en el nort, i l'interior de Surinam i el sur de la Guayana Francesa en el sur. En 1921, va ser realisada pels Ndyuka la gran folga Maroon, que va durar tres mesos i va tindre greus conseqüències econòmiques,[11] en pertorbar greument l'indústria del caucho i de l'or en abdós països.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Een geschiedenis van de Surinaamse literatuur. Deel 2» (en nl). Digital Library for Dutch Literature. Consultat el =21 de maig de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (1994).Afdeling Cultuurstudies/Minov.Radboud University Nijmegen.
- ↑ (1990).De Gids Jaargangvolumen=153.Digital Library for Dutch Literature.
- ↑ 4,0 4,1 Helman, Albert (1977). Cultureel mozaïek van Suriname (en nl), Digital Library for Dutch Literature, pp. 150. ISBN 9060110730.
- ↑ «Nergens ligt vast wat de Granman mag» (en nl). Trouw via Ellen de Vries. Consultat el 28de juliol de 2020.
- ↑ «Ndyuka Collection». Milwaukee Public Museum. Consultat el 20 de juliol de 2020.
- ↑ «The Ndyuka Treaty Of 1760: A Conversation with Granman Gazonhe Ndyuka Treaty Of 1760: A Conversation with Granman Gazon». Cultural Suvival. Consultat el 21 d'agost de 2020.
- ↑ (1916).Encyclopaedie van Nederlandsch West-Indië.Digital Library for Dutch Literature]].Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ (1970).De Gids.
- ↑ «Distrikt Sipaliwini» (en nl). Suriname. nu. Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «De grote staking van de Marron vrachtvaarders, 1921» (en nl). Consultat el 25 de juliol de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo Ndyuka» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.