Anar al contingut

Altura d'ona significante

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En oceanografia física, la altura d'ona significante ("SWH" o "Hs" per les seues sigles en anglés) està definit tradicionalment com la mija aritmètica del terç en major altura d'ones registrades (H1/3). Hui en dia és definit usualment com quatre voltes la desviació estàndar de l'elevació de superfície.

Orige i definició

[editar | editar còdic]

La definició original va resultar del treball realisat pel oceanógrafo Walter Munk durant la Segona Guerra Mundial.[1][2] La altura d'ona significante pretenia expressar matemàticament l'altura estimada per un "observador entrenat". És generalment utilisada com una mida de l'altura de les ones en l'oceà.

Distribució estadística de les altures d'ones individuals

[editar | editar còdic]
Archiu:Wavestats.svg
Distribució estadística d'altures d'ones oceàniques

La altura d'ona significante, científicament representat com a Hs o Hsig, és un paràmetro important per a la distribució estadística d'ones oceàniques. Les ones més comunes solen ser més baixes en altura que Hs. Açò implica que trobar l'ona significante no és massa freqüent. Aixina i tot, és possible trobar estadísticament una ona que siga molt més alta que l'ona significante.

Generalment, la distribució estadística de les altures d'ones individuals és molt ben aproximada per una distribució de Rayleigh. Per eixemple, ya que Hs és de 10 metros (33 peus), estadísticament:

  • 1 de cada 10 serà més gran que 10,7 metros (35 peus)
  • 1 de cada 100 serà més gran que 15,1 metros (50 peus)
  • 1 de cada 1000 serà més gran que 18,6 metros (61 peus)

Açò implica que es podria trobar una ona l'altura de la qual siga a penes el doble que la altura d'ona significante. Aixina i tot, en condicions que canvien constantment, la diferència entre la altura d'ona significante i l'altura de les ones individuals més grans podria ser inclús més gran.

Atres estadístiques

[editar | editar còdic]

Atres mides estadístiques de l'altura d'ones també són àmpliament utilisades. Per eixemple, el valor RMS ("root pixen square" per les seues sigles en anglés) de l'altura d'una ona, el qual està definit com a raïl quadrada de la mija dels quadrats de totes les altures de les ones, que és aproximadament igual a Hs dividit entre 1.4.[3]

Per eixemple, segons l'Institut Marí d'Irlanda:[4]

"… En la mijanit del 9/12/2007 una altura d'ona significante récort va ser registrada de 17.2m, la qual en [sic] un periodo de 14 segons."

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Denny, M.W. (1988). Biology and the Mechanics of Wave-swept Shores, Princeton, New Jersey: Princeton University Press. ISBN 0-691-08487-4.
  2. Munk, W.H. (1944). Proposed uniform procedure for observing waves and interpreting instrument records, La Jolla, Califòrnia: Wave Project at the Scripps Institute of Oceanography.
  3. (1991) Water Wave Mechanics for Engineers and Scientists, World Scientific, p. 193. ISBN 978-981-02-0421-1.
  4. «Report on Weather Buoy Readings During December Storm — 6th to 11th December». Irish Marine Institute.


Referències

[editar | editar còdic]