Anar al contingut

Alt i Baix Egipte

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nile watershed topo.png
El Nilo eix històric d'Egipte

En el Història d'Egipte, el periodo de l'Alt i Baix Egipte (també conegut com les Dos Terres) va ser l'etapa final de l'Egipte prehistòric i va precedir directament a l'unificació de la regió. La concepció de EGIPTO com les Dos Terres va ser un eixemple del dualisme en l'antiga cultura egipcíaca i va aparéixer en freqüència en texts i imàgens, inclús en els títuls dels faraons egipcíacs.

El títul egipcíac zmꜣ-tꜣwj (pronunciació egiptològica sema-tawy) es traduïx generalment com "Unificador de les Dos Terres" i es descriu com una tráquea humana entrellaçada en la planta de papir i lliri. La tráquea representava l'unificació, mentres que la planta de papir i lliri representa el Baix i Alt Egipte.[1]

Els títuls estàndar del faraó incloïen el prenomen, lliteralment "De la juncia i l'abella" (nswt-bjtj, els símbols del Alt Egipte i Baix Egipte) i "El senyor de les dos terres" (escrit nb-tꜣwj). (Les Reinas reinantes es varen tractar com "Faraó" i masculí.) La Reina consorte podria usar una versió femenina del segon títul.

Estructura

[editar | editar còdic]
Archiu:Double crown.svg
Pschent, la doble corona d'Egipte.

En l'antic Egipte estava dividit en dos regions, a saber, l'Alt Egipte i el Baix Egipte. Al nort es trobava el Baix Egipte, a on el Nilo s'estenia en les seues vàries branques per a formar el Delta del Nilo. Al sur estava l'Alt Egipte, que s'estenia fins a Aswan. La terminologia "Superior" i "Inferior" es deriva del fluix del Nilo des de les terres altes d'Àfrica Oriental cap al nort fins al Mar Mediterrànea.

Els dos regnes de l'Alt i Baix Egipte es varen unir c. 3000 a. C., pero cada u va mantindre els seus propis atributs: el Hedjet o la Corona Blanca per a l'Alt Egipte i el deshret o la Corona Roja per al Baix Egipte. Aixina, els faraons eren coneguts com els governants de les Dos Terres, i duyen el pschent, una doble corona, cada mitat representant la sobirania d'un dels regnes. L'antiga tradició egipcíaca acredita a Menes, que ara es creu que és la mateixa que Narmer, com el rei que va unir l'Alt i el Baix Egipte. En la paleta de Narmer, es representa al rei vestint la corona roja en una escena i la corona blanca en una atra, i mostrant aixina el seu domini sobre abdós terres..[2]

Sema Tawy i el simbolisme

[editar | editar còdic]
Archiu:Abu Simbel 0219.JPG
Hapi nugant les plantes de papir i canya en el símbol de sema tawy per a l'unificació de l'Alt i Baix Egipte

L'unió de l'Alt i Baix Egipte està representada per plantes de papir i canya nugades. El motiu d'unió representa el harmonia a través de la vinculació i la dominació a través de la contenció. La dualitat és una part important de l'iconografia real. A voltes, la dualitat s'amplia encara més en fer que les plantes nugades s'estenguen i nuguen també a enemics estrangers (tant del Nort com del Sur).[2]

Durant la primera dinastia emergixen títuls reals dualistas, inclós el títul Rei de l'Alt i Baix Egipte (nswt bjtj) que combina la planta que representa a l'Alt Egipte i una abella que representa al Baix Egipte. L'atre títul dualista és el nom de Dos Dames o el nom de Nebty. Les dos dames com Nejbet, la deesa buitre associada en Nekhen en l'Alt Egipte, i Wadjet, la deesa cobra associada en Buto en el Baix Egipte.[2]


Hi ha moltes representacions de les unificacions rituals de les Dos Terres. No se sap si este va anar potser un rito que s'hauria promulgat al començ d'un regnat, o simplement una representació simbòlica. Moltes de les representacions de l'unificació mostren dos deus que nuguen les plantes. A sovint els deus són Horus i Set, o en ocasions Horus i Thoth. Hi ha varis eixemples de stands de Barque dels regnats de Amenhotep III (Hermopolis), Taharqa (Jebel Barkal) i Atlanersa (Jebel Barkal) que mostren a dos deus del riu realisant el rito. Açò coincidix en una escena del Temple en Abu Simbel de l'época de Ramsés II.[3]

Solament hi ha un grapat d'escenes que mostren al Rei mateix realisant el ritual. Tots estos són des de llocs de barca i data fins als regnats de Amenhotep III, Seti I i Ramesses III. Els dos últims poden ser còpies del primer.[3]


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ronald J. Leprohon, The Great Name: Ancient Egyptian Royal Titulary,Society of Biblical Lit, 2013
  2. 2,0 2,1 2,2 Wengrow, David, The Archaeology of Early Egypt: Social transformations in North-East Africa, 10,000 to 2650 B.C., Cambridge University Press, 2006
  3. 3,0 3,1 Rania Y. Merzeban, Unusual sm3 t3wy Scenes in Egyptian Temples, Journal of the American Research Center in Egypt, Vol. 44 (2008), pp. 41-71


Referències

[editar | editar còdic]