L'aloficocianina («una atra proteïna d'alga blava», del grec ἄλλος (állos): un atre, φύκος (fíkos): alga, i κυανός (kyanós): blau) és una proteïna que conté pigments captores de llum denominats ficocianobilinas. Forma part de la família de les ficobiliproteínas (junt en la ficocianina, la ficoeritrina i la ficoeritrocianina), que intervenen en la fotosíntesis de certes bactèries i algues.

Dodecámero de aloficocianina, Gloeobacter violaceus (Plantilla:PDB).

És un pigment accessori de la clorofila. Totes les ficobiliproteínas són hidrosolubles. Per tant, no poden situar-se en les membranes, com farien els carotenoides, pero s'agreguen formant unes agrupacions que s'adherixen a la membrana, conegudes com ficobilisomas. L'aloficocianina absorbix i emet llum roja (en màxims de 650 & 660 nm, respectivament). Es troba en les cianobactèries (també denominades algues verda-blavenques) i en les algues roges. Els pigments ficobilinas associats a les ficobiliproteínas tenen propietats fluorescents que s'utilisen en proves de inmunoensayos. En la citometria de fluix, l'aloficocianina generalment s'abrevia com APC. Per a ser usades efectivament en aplicacions com FACS (Fluorescence-activated cell sorting), erejat d'alt rendiment (HTS) i microscòpia, les APC deuen ser preparades químicament en enllaços creuats.

Característiques estructurals

L'aloficocianina pot aïllar-se de vàries espècies d'algues roges o de cianobacterias, cada una de les quals produïx formes llaugerament distintes de la molècula. L'aloficocianina està composta per dos subunits diferents: α i β. Cada subunitat té un cromòfor ficocianobilina (PCB). L'estructura de la subunitat per a les aloficocianinas es determina com (αβ)3. El pes molecular de l'aloficocianina és de 105 000 daltons (Da).

Característiques espectrals

Màxim d'absorció 652 nm
Pico d'absorció adicional 625 nm
Màxim d'emissió 657,5 nm
Desplaçament de Stokes 5,5 nm
Coeficient d'extinció 2,4 x 105 M−1cm−1
Rendiment quàntic (Φ) 0,68
Lluentor 1,6 x 105 M−1cm−1

Referències