Almagasenament d'energia magnètica per superconducción

El almagasenament d'energia magnètica per superconducción (en anglés, Superconducting Magnetic Energy Storage o SMES) designa un sistema d'almagasenament d'energia en la forma d'un camp magnètic creat per la circulació d'una corrent contínua en una bobina d'inducció que es troba a una temperatura per baix de la temperatura crítica de superconducción. L'us de bobines superconductoras per a almagasenar energia magnètica va ser inventat per M. Ferrier en 1970.

Estructura i funcionament

Un sistema SMES típic consta de tres components:

• Una bobina superconductora.
• Un sistema d'electrònica de potència.
• Un sistema de refrigeració criogènic.

Una volta que la bobina superconductora s'ha carregat, la corrent ya no disminuïx i l'energia magnètica pot almagasenar-se indefinidament. L'energia almagasenada pot ser tornada a la ret descarregant la bobina. Per a extraure l'energia, s'interromp la corrent que circula per la bobina obrint i tancant repetidament un commutador d'estat sòlit del sistema d'electrònica de potència. Per la seua elevada inductància, la bobina es comporta com una font de corrent que pot utilisar-se per a carregar un condensador que proporciona una entrada de tensió contínua a un inversor que produïx la tensió alterna requerida. El sistema de potència origina del 2% al 3% de pèrdues d'energia. No obstant, els SMES són molt eficients, puix les seues pèrdues són molt baixes comparades en les d'atres sistemes d'almagasenament d'energia.

Aplicacions

Per l'energia absorbida pel sistema de refrigeració i als costs dels materials superconductores, els SMES s'utilisen per a l'almagasenament d'energia de curta duració, sent la seua aplicació més comuna la millora de la calitat d'ona en les rets públiques de distribució d'electricitat, particularment la neutralisació dels buits de tensió i els microcortes.