Anar al contingut

Allocalicium adaequatum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Allocalicium adaequatum és l'única espècie del gènero monotípico fúngico Allocalicium d'una sola espècie en la família Caliciaceae. Este liquen es troba en Amèrica del Nort, Amèrica del Sur, Europa i el Lluntà Orient rus, a on creix en branques i ramitas d'arbres i arbustos de full caduc, generalment els d'aliso i àlber. L'espècie es va descriure originalment en 1869 com un membre de Calicium, pero l'anàlisis filogenético molecular va demostrar que no era un membre d'eixe gènero i, per lo tant, es va crear Allocalicium per a contindre-ho.[1]

Allocalicium es caracterisa per un tale que creix predominantment baix de la superfície del seu substrat de corfa, encara que existixen variacions. Les seues estructures característiques inclouen ascomas en brots de color marró oliva, apotecios de color marró obscur (cossos fructífers) que medixen de 0,4 a 0,7 mm i espores en crestes espirals úniques formades per la ruptura desigual de la paret externa de les espores. El companyer fotobionte del liquen és del gènero d'algues verdes Trebouxia.[2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]

Allocalicium generalment té un tale que està sumergit en el seu substrat (endosustratal),[4] encara que s'ha registrat que alguns #espècimen tenen talos en areolas barrugoses a casi escamosas (escamosas) de color gris verdoso.[5] Té un talle de color gris pàlit a marró oliva que és de 8 a 10 voltes més alt que el seu diàmetro. Els seus ascómatas tenen brots de color marró oliva que formen menuts grups.[4] Els apotecios (cossos fructífers) són de color marró obscur i medixen de 0,4 a 0,7 mm de diàmetro.[6] El capítul (la part superior expandida del talle) té forma de campana i és obscur. El excipulo (la base sobre la que descansa el himenio) té una gruixa de 20-35 µm i és marró en les seues parts més externes. Les espores tenen un sol tabic i medixen 11 per 4,5-5,5 µm.[4] Les espores tenen una ornamentació superficial que consistix en crestes dispostes en espiral.[4] Esta ornamentació es crea a través de la ruptura desigual de la capa més externa de la paret d'espores.[7]


En un estudi d'espècies de líquenes de pi (és dir, líquenes calicioides) de l'oest d'Oregó, Jouko Rikkinen va propondre que les variacions que va observar en #espècimen de Allocalicium adaequatum, en alguns que mostraven ascomas més menuts i espores més curtes i uns atres que tenien ascomas més robusts en espores més grans, sugerixen diferències potencials que no s'expliquen solament per l'edat de les espores. Es va trobar que la forma més menuda predominava en fustes dures de terres baixes, particularment en ramitas de Quercus més velles, mentres que la forma més gran es trobava principalment en boscs montanos en varis arbres caducifolios i espècies de Abies de corfa plana.[8]

El fotobionte de Allocalicium és un membre del gènero d'algues verdes Trebouxia. No s'han detectat metabòlits secundaris (productes de liquen) en esta espècie.[6]

L'apariència de Phaeocalicium polyporaeum recorda a Allocalicium adaequatum per la seua menuda estatura, cap obscur i brots de color marró oliva més clars. Esta espècie similar es pot distinguir pel seu cap de forma obcónica única i la seua preferència pel substrat: els cossos fructífers dels fongos poliporos.[9]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

Allocalicium adaequatum creix en branques primes i ramitas de les espècies Alnus incana, Populus i Salix.[4] Pel contrari, tots els #espècimen recolectats en Suïssa s'han registrat en sicómoro.[5] Preferix llocs en alta humitat i, a sovint, es troba a lo llarc de rieres en àrees ben allumenades de pantans.[4] En la Costa Oest del nort d'Amèrica del Nort, la distribució del liquen s'estén fins al nort d'Alaska.[10] Es va informar que era nova en l'est d'Amèrica del Nort en 2013 quan es va recolectar en Nou Brunswick.[11] També s'ha registrat en Amèrica del Sur,[12] Europa[13] (inclosos Finlàndia,[14] Alemània,[15] Suïssa,[5] i Ucrània)[16] i el Lluntà Orient rus.[17] Està en la llista roja sueca d'espècies amenaçades.[18] En Àsia, s'ha informat que ocorre en Tailàndia.[19]


En un estudi realisat en el Parc Provincial Wells Gray, ubicat en el centre-este de Columbia Britànica, Canadà, s'ha observat Allocalicium adaequatum exclusivament en rodales forestals que tenen més d'aproximadament 300 anys. A pesar de la seua associació en rodales antics, el liquen també s'ha trobat en les branques jóvens de arbustos, específicament alisos (Alnus), que es troben més típicament en rodales mijos, lo que indica un ranc ecològic més ampli que el caracterisat anteriorment.[20] Un estudi previ realisat en el nort d'Europa va concloure de manera similar que A. adaequatum podria usar-se com una espècie indicadora confiable de continuïtat forestal.[21]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Allocalicium va ser circumscrit en 2016 pels liquenólogos María Prieto i Mats Wedin, per a contindre l'espècie única Allocalicium adaequatum.[4] Este liquen va ser originalment cridat Calicium adaequatum quan va ser descrit per primera volta per William Nylander en 1869. Va escriure Ad corticem alni en Laponia meridionali, Turtola, socium Calicii byssacei Fr., legit J. P. Norrlin (1867) ('Sobre la corfa de aliso en el sur de Laponia, Turtola, associada en Calicium byssaceum Fr., recopilat per J. P. Norrlin (1867).').[22] En 1927, Edvard Vainio va sugerir que l'espècie deuria classificar-se en el gènero Embolidium.[23] Des de llavors, este gènero s'ha inclós en sinonímia en Calicium, i aixina Embolidium adaequatum de Vainio, aixina com la varietat proposta posteriorment per Veli Räsänen en 1939,[24] I. adaequatum var. umbrinella, ara es consideren sinònims de Allocalicium adaequatum.[25] [26] L'espècie Calicium hemisphaericum, descrita com a nova en 1955 per Grace I. Howard a partir de #espècimen recolectats en l'estat de Washington,[27] es va colocar en sinonímia en A. adequatum en 1975 per l'especialiste en líquenes pin Leif Tibell.[3]


En un anàlisis de la sistemàtica de les Caliciáceas utilisant filogenético molecular, Prieto i Wedin varen descobrir que el liquen era una de vàries espècies de Calicium que no s'agrupaven en atres membres del gènero. El nom genèric Allocalicium combina el prefix grec allo ("estrany") en el nom del seu gènero anterior.[4] Un nom vernàcul utilisat en Amèrica del Nort és "rastoll arbustivo".[28]

Allocalicium està estretament relacionat en Tholurna, i abdós tenen una ornamentació d'espores i una morfologia del capítul prou similars.[4] La relació dels dos gèneros havia segut mencionada en 2003 per Tibell, qui va sugerir que el gènero Calicium, tal com estava circumscrit llavors, era polifilético. Usant anàlisis d'filogenético molecular, va mostrar que formava un clado fortament recolzat en Tholurna dissimilis.[7] Esta estreta relació filogenético entre els dos tàxons va ser inesperada, ya que Tholurna és fruticosa (arbustiva) i Calicium és crustosa.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «NatureServe Explorer 2.0». explorer.natureserve.org. Consultat el 2026-03-13.
  2. ↑ «The Caliciales of boreal North America.».Symbolae Botanicae Upsalienses. Vol. 21. Uppsala: Acta Universitatis Upsaliensis..
  3. ↑ 3,0 3,1 «Species Fungorum - Species synonyms» (en en). Species Fungorum. Consultat el 2026-03-13.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Phylogeny, taxonomy and diversification events in the Caliciaceae».Fungal Diversity.82(1)
    221–238.ISSN 1878-9129.doi:10.1007/s13225-016-0372-i.Consultat el 2026-03-13.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Calicioid Lichens and Fungi in the Muota Valley, Central Switzerland: High Species Diversity in a Small Area».Candollea.65(2)
    377.ISSN 0373-2967.doi:10.15553/c2010v652a17.Consultat el 2026-03-13.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Crustaceous Lichenized Species of the Caliciales in Norway».Sommerfeltia. Vol. 5.doi:10.2478/som-1987-0001.
  7. ↑ 7,0 7,1 «"Tholurna dissimilis and generic delimitations in Caliciaceae inferred from nuclear ITS and LSU rDNA phylogenies (Lecanorales, lichenized ascomycetes)".».Mycological Research..doi:10.1017/S0953756203008694.
  8. ↑ «"Calicioid lichens and fungi in the forests and woodlands of western Oregon"».Acta Botanica Fennica.
  9. ↑ «"Comments on Caliciales exsiccatae II*"».The Lichenologist..doi:10.1017/S0024282981000066.
  10. ↑ «Compendium of the Lichens and Associated Fungi of Alaska.».Bibliothecia Lichenologica. J. Cramer..doi:10.1127/bibl_lich/2023/112.
  11. ↑ «"The calicioid lichens and fungi of the Acadian Forest Ecoregion of northeastern North America, I. New species and range extensions"».The Bryologist..doi:10.1639/0007-2745-116.3.248.
  12. ↑ 12,0 12,1 «Crustose mazaediate lichens and the Mycocaliciaceae in temperate South America».Bibliotheca Lichenologica. Vol. 71. Berlin/Stuttgart: J. Cramer..
  13. ↑ «Calicioid lichens and fungi».Nordic Lichen Flora. Vol. 1. Svenska Botaniska Föreningen.
  14. ↑ «Lichen flora of Finland – short history of Finnish lichenology and updated species statistics».Memoranda Societatis pro Fauna et Flora Fennica.97ISSN 1796-9816.Consultat el 2026-03-13.
  15. ↑ «"Ergänzungen zur Lliste der Flechten und flechtenbewohnenden Pilze Hessens. Zweite Folge"».Botanik und Naturschutz in Hessen (in German).
  16. ↑ «"The fourth checklist of Ukrainian lichen-forming and lichenicolous fungi with analysis of current additions"».Acta Botanica Hungarica..doi:10.1556/034.63.2021.1-2.8.
  17. ↑ «"Calicioid lichens and fungi from the Kamchatka Peninsula, Russia".».Thor, Göran; Nordin, Anders; Hedberg, Inga (eds.). Contributions to Lichen Taxonomy and Biogeography. Symbolae Botanicae Upsalienses. Vol. 34..
  18. ↑ «"Ret-listed lichens in Sweden: habitats, threats, protection, and indicator value in boreal coniferous forests".».Biodiversity and Conservation.doi:10.1023/A:1008807729048.
  19. ↑ «A new checklist of lichenized fungi occurring in Thailand».MycoKeys.23
    1–91.ISSN 1314-4049.doi:10.3897/mycokeys.23.12666.Consultat el 2026-03-13.
  20. ↑ «"Calicioid diversity in humid inland British Columbia may increase into the 5th century after stand initiation".».The Lichenologist.doi:10.1017/S0024282918000324.
  21. ↑ «"Crustose lichens as indicators of forest continuity in boreal coniferous forests"».Nordic Journal of Botany.doi:10.1111/j.1756-1051.1992.tb01325.x.
  22. ↑ «Flora, oder, Botanische Zeitung».v.52 (1869)ISSN 0367-1615.Consultat el 2026-03-13.
  23. ↑ «"Lichenographia Fennica III. Coniocarpeae" [Finnish Lichenography III. Coniocarpeae].».Coniocarpeae]. Acta Societatis Pro Fauna et Flora Fennica (in Latin)..
  24. ↑ «¡Assegurant-nos de que no eres un robot!». helda.helsinki.fi. Consultat el 2026-03-13.
  25. ↑ «Index Fungorum - Name Record» (en en). Index Fungorum. Consultat el 2026-03-13.
  26. ↑ «Index Fungorum - Name Record» (en en). Index Fungorum. Consultat el 2026-03-13.
  27. ↑ «"Lichens of Northwest America Collected by W. N. Suksdorf"».The Bryologist..doi:10.2307/3240100.
  28. ↑ «The Lichens of British Columbia: Illustrated Keys. Part 2–Fruticose Species.».Victoria, B.C.: Ministry of Forests, Research Program..


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Allocalicium_adaequatum&oldid=623564»