Alfabet abakada

L'alfabet abakada va ser un abecedari derivat del llatí, adaptat per a escriure l'idioma filipí, inventat en 1940.

L'alfabet, el qual contenia 20 lletres, va ser presentat en la gramàtica desenrollada per Lope K. Sants per al llavors recentment dissenyat idioma nacional basat en el tagalo. Va ser oficialment implementat pel Institute of National Language (Institut de la llengua nacional), l'actual Comissió per a l'Idioma Filipí (Plantilla:Lang-fil: Surián ng Wikang Pambansâ).

L'alfabet abakada ha segut substituït pel alfabet filipí modern, adoptat en 1987.

Orde del abakada

L'orde de les lletres en el abakada seguix un orde similar a aquells d'atres sistemes ortogràfics basats en l'alfabet llatí, en el dígraf ng insertat despuix de la n.

Quan es deletrea o nomena cada consonante, el seu sò és sempre pronunciat en una "a" al final (p. eix. "ba", "ka", etc). Esta és també la raó del nom del sistema.

Formes mayúscules

A

B

K

D

I

G

H

I

L

M

N

NG

O

P

R

S

T

O

W

I

Formes minúscules

a | align="center" |b

k

d

i

g

h

i

l

m

n

ng

o

p

r

s

t

o

w

i

Història

Durant l'era prehispánica, el tagalo antic es va escriure utilisant l'escritura Kawi o el Baybayin. Durant tres sigles el tagalo va ser escrit seguint, fins a cert punt, les regles fonètiques i ortogràfiques espanyoles.

El Dr. José Rizal va ser un de varis defensors (incloent a Trinitat Pardo de Tavera) de l'idea de reformar les ortografia de les vàries llengües filipines a finals de el XIX. De la mateixa manera que uns atres, va sugerir "indigenizar" l'alfabet de les llengües filipines per mig de la substitució de les lletres C i Q per K. Inicialment, estes reformes no es varen adoptar àmpliament quan es varen propondre, sino que gradualment es varen fer populars a principis de el XX.

Despuix de l'establiment de la Mancomunidad Filipina en 1935, el govern va seleccionar el tagalo com a base per a un "idioma nacional" (l'actual, filipí). Despuix d'açò, va començar el desenroll d'un diccionari i un llibre de gramàtica per a este "idioma nacional". En 1939, Lope K. Sants va escriure el Ang Balarila ng Wikang Pambansa (Gramàtica de l'idioma nacional) que, ademés de contindre regles gramaticals, contenia l'alfabet de 20 lletres designat com abakada.

El abakada va ser reemplaçat en 1976 en un alfabet expandit que contenia 11 lletres adicionals provinents de l'alfabet espanyol de llavors (C, CH, F, J, LL, Ñ, Q, RR, V, X i Z) que a la seua volta varen ser reemplaçades per l'alfabet actual de 28 lletres (excloent la CH i la LL i la RR que passen a ser considerats dígrafs). En l'actualitat, pràcticament totes les llengües de les Filipines poden escriure's usant l'alfabet filipí modern (adoptat oficialment en 1987), que inclou totes les lletres del abakada.

Vore també

• Alfabet filipí
• Ortografia filipina
• Dambana
• Baybayin
• Escritura kawi
• Braille filipí