Alegoria de la Fe
Alegoria de la Fe () és un quadro realisat pel pintor neerlandés Johannes Vermeer. Medix 114,3 cm d'alt i 88,9 cm d'ample, i està pintat al oli sobre llenç. Data aproximadament de 1670 i es troba en el Metropolitan Museum of Art, en Nova York (n.º 32.100.18).
Història
Johannes Vermeer van Delft (1632-1675) va ser un pintor barroc, pertanyent al cridat Sigle d'Or neerlandés. Encara que hui en dia està considerat un dels més grans artistes holandesos del XVII —despuix de Rembrandt—, en vida la seua fama va ser escassa. Va ingressar en el gremi de pintors de la seua ciutat, Delft, en 1653. Durant la seua carrera va pintar a penes entre 35 i 40 quadros, lo que fa supondre que va ser una activitat secundària i es va dedicar a alguna atra professió. Se sap que va passar algunes penúries econòmiques durant la seua vida. En la seua producció es va centrar especialment en les escenes de gènero, en ambientació domèstiques, en personages del seu temps ocupats en els seus quefers diaris. Són obres de gran colorit —en preponderancia del groc, el blau i el gris— i d'intensa lluminositat.[1]
Esta obra va ser subastada en 1699 en Ámsterdam en el n.º 25 de la subasta H. van Swol, en la descripció «Dòna assentada, en un segon significat, referent al Nou Testament; de Vermeer». Va ser venuda per 400 florines. A finals del XIX pertanyia al anticuario Wächtler, de Berlín, qui el havia adquirit en Viena. De 1899 a 1928 va estar exposta en el Mauritshuis d'El Haya. Posteriorment va pertànyer al comerciant F. Kleinberger, de París, qui la va vendre en 1928 a M. Friedsman; este últim la va cedir en 1931 al Metropolitan Museum.[2]
Descripció
La Alegoria de la Fe va ser una de les últimes obres de Vermeer i, pese a l'encabotament posat en la seua realisació, el resultat no va ser del tot satisfactori, especialment en la figura femenina. Provablement l'artiste no se sentia cómodo en el gènero de l'alegoria, a on en eixa época es desenrollaven en gran manera els artificios barrocs, en comparació al naturalisme de les obres precedents del pintor.[3]
El tema del quadro és una alegoria de la fe catòlica. La seua esposa era catòlica i possiblement ell es va convertir a esta religió en els últims anys de la seua vida.[4] La referència iconográfica del quadro la va prendre provablement de la Iconología de Cessara Ripa (1593), a on es descriu la Fe de la següent manera:[2]
Pese a tot, Vermeer va fer algunes variacions a esta descripció: el Cáliz i la Bíblia es recolzen sobre una taula, no sobre la Pedra, a la que afig ademés un crucifix; la Pedra angular està esclafant a la serp, junt a la poma del Pecat; en el fondo, en lloc del Sacrifici de Abraham, hi ha una Crucifixió, possiblement inspirada en una obra de Jordaens que va ser propietat de Vermeer (actualment en la Fundació Terningh, Amberes). L'artiste afig ademés a l'escena, en el costat esquerre, una cortina de manufactura gobelina i una cadira buida, dos motius habituals en les seues composicions; el sol és de ajedrezado blanc i negre. La figura femenina du un vestit blanc en una capa blava, collar i el pèl arreplegat en una castanya decorada en perles. Esta figura ha segut criticada per varis historiadors de l'art, els qui la veuen desproporcionada; segons Ludwig Goldscheider presenta una postura «indecent», ya que és la mateixa que la Borracha de Jan Steen.[2]
Vore també
Referències
- ↑ Chilvers, 2007, pp. 985-987.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ungaretti y Bianconi, 1973, p. 97.
- ↑ Chilvers, 2007, p. 986.
- ↑ Chilvers, 2007, pp. 986-987.
Bibliografia
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFChilvers2007">Chilvers (2007). Diccionari d'art, Madrit: Aliança. ISBN 978-84-206-6170-4.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFUngarettiBianconi1973">Ungaretti, Giuseppe; Bianconi, Piero (1973). L'obra pictòrica completa de Vermeer, Barcelona: Noguer. ISBN 84-279-8707-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alegoría de la Fe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.