Anar al contingut

Al-Masry Al-Youm

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Al-Masry Al-Youm (en àrap: المصري اليوم, lliteralment "L'Egipcíac Hui") és el diari de major circulació en Egipte. Fundat en 2003, és un periòdic privat i es va publicar per primera volta en juny de 2004. Es publica en Àrap estàndart modern i té un lloc web en àrap i en anglés. Treballa en ser una organisació mediàtica de servici complet per a Egipte.[1][2]

almasryalyoum logo

Història

[editar | editar còdic]

Fundació

[editar | editar còdic]

El periòdic va ser fundat pels finals de 2002 per Salah Diab, un home de negocis egipcíac el yayo dels quals (Tawfik Diab) era un dels més famosos publicadores d'Egipte en els anys 1930 i 1940. La primera edició del periòdic es va publicar el dia 7 de juny. El periòdic inicialment circulava davant tot per les èlits d'El Caire, donant-los una cobertura objectiva com a part d'un esforç de diferenciar-se de les cobertura sensacionalistes i partidistes de les atres organisacions mediàtiques egipcíaques. S'ha dit que l'inici del periòdic "va ajudar a inaugurar una nova obertura per als independents mijos de comunicació en Egipte."[3] Despuix de tres anys, va conseguir desafiar a Al-Ahram per la posició de ser el periòdic nacional de major circulació. A partir de 2009 es considera el periòdic més influent d'Egipte.[4]

Ha respost exitosament al mercat mediàtic egipcíac com un tot, i no a un partit polític específic com varis atres periòdics egipcíacs de l'oposició. No ha mostrat temor de donar una cobertura a temes controversiales, com els mijos de comunicació que formen part de l'aparat mediàtic governamental. Ademés, ha aprofitat de l'energia dels periodistes jóvens, donant-los incentius per a produir bon treball.[4]

2011 Iniciativa de Hostajar 2.ª Floteta de Llibertat

[editar | editar còdic]


En juliol de 2011 Al-Masry Al-Youm va publicar la seua iniciativa de hostajar la segona Floteta de Llibertat en Egipte per a que els barcos de la floteta salparen cap a Gaza des d'un port Egipcíac. Els barcos de la floteta s'havien estancat en Grècia ya que les autoritats gregues es varen negar a deixar-los partir. El periòdic va reportar que els activistes de la floteta varen agrair l'iniciativa del-Masry Al-Youm per a partir d'Egipte.[5] El barco francés Dignité Al Karama va ser l'únic barco de la floteta que va conseguir acostar-se a Gaza. Es va dirigir cap a Gaza despuix d'anunciar públicament que el seu destí era el port d'Aleixandria, abans de ser interceptat per comandos israelites i acompanyat al port israelita d'Ashdod. Al-Masry Al-Youm va reportar en eixe llavors que una font dins dels activistes va dir al periòdic que "el barco aplegarà al port d'Aleixandria per a repostar combustible, en resposta a l'invitació de Al-Masry Al-Youm, i d'allí procedirà un dels ports mediterràneus, i d'allí directament feya Gaza, desafiant totes l'amenaces que Israel ha publicat."[6]

Acusacions de autocensura

[editar | editar còdic]

L'1 de decembre de 2011, el redactor cap del-Masry Al-Youm va protestar a una edició impresa del periòdic Egypt Independent, el periòdic semanal que pertany a A el-Masry Al-Youm, lo que es publica en anglés i que es va fundar el més de novembre del mateix any. L'edició últimament va ser censurada. L'edició del Egypt Independent anava a dur un editorial escrit per Robert Springborg, politòlec i expert en les relacions civils-militars d'Egipte, que va criticar fortament el Consell Suprem de les Forces Armades que ha governat el país des de la resignació d'Hosni Mubarak. Springborg i els periodistes de Egypt Independent varen colaborar per a canviar les seccions ofensives de l'editorial, pero la segona edició del periòdic mai es va publicar. Durant el més següent, el mateix professor Springborg va ser acusat en Al-Masry Al-Youm de ser un "conspirador contra l'estabilitat d'Egipte." L'episodi de autocensura va moure els periodistes del Egypt Independent a escriure que "encara despuix del 25 de giner, l'autocensura seguix afligint els mijos de comunicació d'Egipte. Com a periòdic egipcíac, nosatres també sofrim d'ella. Pero si l'autocensura es internaliza i no es qüestiona, es fa una pràctica irrevocable. No acceptem que això passe."[7]

  1. Magdi Mohana (2004)
  2. Anwar El Hawari (2004-2005)
  3. Magdi El Galad (2005-)

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «About Al-Masry Al-Yaum». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2011. Consultat el 23 d'octubre de 2010.
  2. Plantilla:Ar «عن المصري اليوم». Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2010. Consultat el 23 d'octubre de 2010.
  3. https://web.archive.org/web/20120329055413/http://www.egyptindependent.com/node/537776
  4. 4,0 4,1 David Grant, “From “Decorative Democracy” to Journalistic Potency: Egyptian Print Mija Today and Tomorrow,” in: Arab-West Report, 2008, week 19, art. 2
  5. https://web.archive.org/web/20130530013908/http://www.almasryalyoum.com/node/474735
  6. https://web.archive.org/web/20130530013706/http://www.almasryalyoum.com/node/478143
  7. «Clave for an independent conversation». Archivat des d'el original, el 29 de març de 2012. Consultat el 19 d'abril de 2012.


Referències

[editar | editar còdic]