Anar al contingut

Alçament jacobites

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els alçament jacobites varen ser una série de tumults, rebelions i guerres en les illes britàniques entre 1688 i 1746. Varen tindre com a finalitat tornar el tro a Jacobo II d'Anglaterra i, en això, als seus descendents de la Casa d'Estuardo, del com havien segut privats pel Parlament despuix de la Revolució Gloriosa de 1688.

Sublevació dirigides per Jacobo II d'Anglaterra

Esta série de conflictes varen prendre el seu nom de Jacobus, versió llatina de Jacobo. L'eixèrcit francés va participar en el conflicte entre 1692 i 1708, quan tropes a favor dels Estuardo varen desembarcar en les illes britàniques. Uns 40 000 refugiats jacobites es varen instalar en França entre 1688 i 1692 despuix de la repressió política i religiosa llançada pels protestants vencedors en la Revolució Gloriosa; en França, estos exiliats varen ser denominats els oies sauvages (Oques Salvages).

Guerra guillermita d'Irlanda

Jacobo II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, pintat per sir Godfrey Kneller en 1684.
Artícul principal → Rebelió jacobita de 1689.


En 1689, Jacobo II d'Anglaterra va intentar reprendre el tro anglés, per ad açò es va dirigir en partidaris seus a Irlanda, llavors possessió anglesa, en la finalitat de reunir allí un eixèrcit i desafiar al nou règim de la Casa d'Orange. Contant en soldats francesos que Luis XIV va posar al seu servici, el rei Jacobo va desembarcar en sol irlandés el 12 de març de 1689 i va iniciar la Guerra guillermita d'Irlanda, durant la qual va gojar de respal majoritari dels irlandesos catòlics, a els qui va oferir el fi de la discriminació religiosa. En eixos anys, la causa jacobita s'havia fet molt impopular en Anglaterra i Escòcia, fet agravat per l'obert respal de França a Jacobo II.

Si ben Jacobo II i les seues tropes varen dominar casi tota Irlanda durant mesos, en juny de 1690 el propi Guillermo III d'Anglaterra va desembarcar en l'illa en tropes protestants de refresc i va véncer decisivament als jacobites en la batalla del Boyne el 12 de juliol de 1690. Despuix d'esta derrota la sublevació va durar fins a octubre de 1691 per l'ànsia dels irlandesos d'obtindre millors condicions de pau per part de Guillermo d'Orange; no obstant, Jacobo II va fugir a França immediatament, en lo que va perdre gran part de la seua popularitat entre els catòlics d'Irlanda.

Luis XIV va instalar al rei d'Anglaterra en l'exili en el seu castell de Saint-Germain en Laye, en una cort de jacobites exiliats, fins a la mort de Jacobo II en 1701. La mencionada ciutat francesa es va transformar pràcticament en la capital exiliada dels anglesos lleals als Estuardo i contava en més de 1700 jacobites en l'any 1700; alguns d'estos expatriats eren sumament rics i estaven ben contactats en l'aristocràcia europea.

Vore també

Bibliografia

  • Brian Lavery (2001). Maritime Scotland, B T Batsford Ltd.. ISBN 0-7134-8520-5.
  • Fitzroy MacLean (1991). Scotland, A Concise History, Thames and Hudson. ISBN 0-500-27706-0.
  • Fitzroy Maclean (1989). Bonnie Prince Charlie, Canongate Books Ltd.. ISBN 0-86241-568-3.
  • Murray G. H. Pittock (1995). The Myth of the Jacobite Clans, Edinburgh University Press.
  • John Prebble (1973). The Lion in the North, Penguin Books.
  • W. A. Speck (1981). The Butcher: The Duke of Cumberland and the Suppression of the 45, Blackwell.
  • Daniel Szechi (1994). The Jacobites, Manchester University Press. ISBN 0-7190-3774-3.
  • Smith, Hannah, 'Georgian Monarchy: Politics and Culture, 1714–1760', Cambridge Studies in Early Modern British History, Cambridge University Press 2006
  • @Lindo Colley, 'Britons: Forging the Nation 1707–1837', Yale University Press, 1994

Atres referències