Aixeta de tancament
Una clau de pas o aixeta de tancament està present en alguns elements de vidre de laboratori, com les buretas, desecadores al buités, embuts de decantament, llínees de Schlenk, etc. Estos elements tenen a voltes vàlvules de tall en insercions cònica-cònica cridades claus de pas la missió del qual és restringir o tallar per complet el pas d'un decorregut (líquit o gas) a través d'una conducció o canonada.
Estructura i classes
[editar | editar còdic]Els cossos de les vàlvules són generalment de vidre, mentres que les peces que tanquen o tallen el pas del líquit són de vidre o teflón. Quan la peça interior de tancament és de cristal, el mànec que permet manipular-ho i la pròpia peça de tancament es fonen en una sola peça de vidre. Quan el cos de la vàlvula i el tancament es fan de vidre, s'utilisa generalment una miqueta de greix per a conseguir un bon sagellat, aixina com per a evitar que les dos peces de la clau de pas s'empotren o agarroten i previndre el seu trencament en intentar desapegar-les posteriorment.
Claus de pas de tres vies
[editar | editar còdic]Existixen algunes claus de pas especials, tals com un disseny doble oblicuo utilisat en les llínees de Schlenk que permeten l'aplicació de gas inerte i de buit, controlant abdós en la mateixa clau de pas.
Les claus de Winkler Clemens[1] posseïxen tres vies i admeten dos possibles conexions: En el dibuix mostrat s'observa com es pot conectar:
- la via superior curva en la via inferior (A; dreta), o be,
- la via superior recta en la via inferior (B: esquerra).
Una posició intermija mantindria tancada la clau i impediria la circulació de líquit o gas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Handbook of Technical Gas-analysis. Clemens Winkler. 1902. Pág. 22
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grifo de cierre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.