Anar al contingut

Airman (novela)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Airman, d'Eoin Colfer, és una novela de ficció històrica ambientada a finals d'el XIX.[1] Va ser publicada en el Regne Unit, Irlanda i EE. UU. en giner de 2008. La novela va ser nominada en el 2009 per a la Medalla Carnegie.[2]

Colfer Va estar inspirat per a escriure el llibre despuix de tindre una experiència de paracaigudisme.[3] També per l'agresta orografia de les illes Saltee, ya de chicotet l'escritor pensava que serien una presó excelent.

L'història és completament fictícia. Les Islas Saltee han estat deshabitades des d'el XIX, i tots els personages són ficticis.

Argumente

[editar | editar còdic]

El llibre escomença en l'Exposició Universal de París de 1878. Declan Broekhart i la seua dòna embarassada viagen en un globo junt a Victor Vigny. El globo és blanc de dispars i durant l'aterrisage forçós la senyora Broekhart dona a llum, es pot dir que Conor Broekhart naix volant.

És 1887. Conor i la seua família viuen en el regne sobirà de Saltee Islands, junt a la costa irlandesa, governats pel rei Nicholas Trudeau. Nicholas és un dirigent progressiste que està ajudant a les illes a adaptar-se al món industrialisat.

Quan un incendi atrapa a Conor i Isabella (la filla del rei) en el sostre d'una torre, Conor fa un planejador usant una gran bandera i salva les seues vides. El chiquet Conor és nomenat cavaller.

Conor passa els seus dies en el seu tutor, Victor Vigny, estudiant, deprenent cóm volar, i explorant el castell en Isabella. Està obsessionat en construir una "màquina de vol". Desafortunadament, el mariscal de les illes, Bonvilain, conspira per a derrocar a Nicholas i controlar el regne, ric per albergar l'única mina de diamants d'Europa. A pesar de l'intent de Conor, Nicholas i Victor són assessinats per Bonvilain, que pren el control de les illes i diu que Victor va conspirar per a matar al Rei. Conor és donat per mort, pero en realitat és condenat a treballar en la mina de diamants de Menuda Saltee.

El seu companyer de cela, Linus Wynter, un músic americà i espia, ajuda a Conor en presó, pero misteriosament desapareix.

Dos anys passen i Conor ya té 16. Persuadix al cap de la presó, Billtoe, per a plantar hortalices i junt a un matón cridat Otto Malarkey, conseguix ocultar en els horts sèt bosses de diamants. Entretant, Conor burla a Billtoe i conseguix sabanes i atres materials que utilisa per a planejar una fuga. Conor construïx un paracaigudes i ya fa temps que va persuadir a Billtoe per a que durant la coronació, varis globos d'aire calent plens de fòcs artificials siguen soltats des de Menuda Saltee. Conor conseguix escapar penjant d'un dels globos.

En Kilmore, un poble irlandés propenc a les Saltees descobrix a Linus Wynter, encara viu i una torre plena d'equipament d'aviació que una volta va ser el laboratori de Victor Vigny. Conor construïx un planejador i fa vols a les Saltee, aterrando als guàrdies i desenterrando les seues bosses de diamants. L'objectiu de Conor és utilisar els diamants per a escomençar una vida nova en els Estats Units d'Amèrica. Els plans de Conor són interromputs quàn Bonvilain li deixa un cruel mensage: pretén derrocar la monarquia enverinant a Isabella i als seus protectors, la mare i el pare de Conor. Conor decidix que deu salvar a la seua família i a la reina. Construïx un primitiu avió a motor i vola a Saltee. L'avió és derribat pels hòmens de Bonvilain, pero Conor bota i planeja fins a la torre ans que la reina bega el vi venenós. Es descobrix com Conor davant els seus pares, hi ha una baralla i el mariscal mor en caure pels tallats.

Un més més vesprada, la Reina Isabella està buscant reformar les illes. Ha reduït els imposts i pretén lliberar als presos miners per a substituir-els per una empresa minera professional. Conor està a punt d'anar a l'Universitat de Glasgow per a ser científic.

Adaptació al cine

[editar | editar còdic]

Hi ha rumors d'una película per a este llibre. Pot ser dirigida per Gil Kenan i escrita per Ann Peacock. La película serà distribuïda per Disney. Cap repartiment ha segut triat encara.cita requerida

Referències

[editar | editar còdic]