Anar al contingut

Aiguamarina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aiguamarina
Per a atres usos d'este terme vore Aiguamarina (desambiguació).


L'aiguamarina és la varietat de color blau verdenc pàlit del beril de la mateixa manera que l'esmaragda. Es tracta d'una gema molt apreciada en joyeria per la seua durea, permetent una gran diversitat de corts. El seu color i lluentor recorden a l'aigua del mar.

El to blavenc de la aiguamarina es deu a la presència de Fe2+; mentres que el verdenc es deu a les inclusions de Fe3+ i es pot eliminar en un llauger tractament tèrmic. Esta és una pràctica habitual, ya que la aiguamarina és més valiosa quant més obscur siga el color blau que present.

Entre les varietats de beril, és la que menor densitat presenta, normalment menor de 2,7 g/cm³.

Formació

El beril és un mineral d'orige magmático associat a roques granítiques, per lo que les seues varietats, com la aiguamarina, també ho són. Este mineral s'origina en la fase pegmatítica, normalment a temperatures entre els 1000 °C i els 600 °C. També es pot formar en jaciments hidrotermals, associat en un atre tipo de pedres. En particular, la aiguamarina sol trobar-se en casi tots els llocs a on hi haja beril ordinari, en cristals de tots els tamanys.

Habitualment, les aiguamarinas solen presentar-se en pedres de 10 quilats. No obstant, en 1910 es va trobar en la ciutat de Marambaia, Minas Gerais, Brasil, un eixemplar que pesava 110 quilos. Esta aiguamarina és la més gran que s'ha trobat, i les seues dimensions eren de 48,5 cm de llarc i 42 cm de diàmetro.

Etimologia i història

Aiguamarina brasilera.
Aiguamarina tallada.

El nom aiguamarina ve del llatí, aqua marinā, aigua del mar. El seu nom fa referència al seu color.

Degut també al seu color, la aiguamarina es coneixia antigament com la pedra del mariner. Antigament els mariners la duyen com talismà contra el mareig i les tempestats.

Durant l'Edat Mija, els alquimistes pensaven que la aiguamarina prevenia la retenció de líquits i que millorava la digestió. També es creïa que esta pedra actuava com a antídot de qualsevol verí.


Referències