Agricultura i cicles llunars en Guipúscoa
La relació entre l'agricultura tradicional i els cicles llunars en Guipúscoa forma part del conjunt de creències, pràctiques i sabers llauradors ancestrals propis del País Vasc (Espanya).[1]
Encara que l'influència directa de la lluna sobre els cultius no conta en respal científic, numeroses comunitats rurals guipuscoanes han amprat tradicionalment el calendari llunar com a referència per a organisar llabors agrícoles i forestals.[2]
.jpg){kind=link}
Estes pràctiques s'integren dins del patrimoni etnogràfic local i han segut arreplegades en diversos estudis sobre la vida en els caserius per José Miguel Barandiarán i Juliol Car Baroja.
Context històric
[editar | editar còdic]Guipúscoa ha segut històricament un territori caracterisat per l'agricultura de subsistència, el caseriu com a unitat econòmica i social, i cultius adaptats a un paisage montanyós i humit.[3]
La producció de dacsa, poma, hortalices, aixina com la cria de ganado, constituïen la base del sistema tradicional. En este context, els calendaris de treball s'organisaven seguint tant el clima com certs indicadors naturals, entre ells les fases de la lluna.
Les pràctiques llunars es basaven en l'idea de que els cicles llunars afecten a la llacor de les plantes, l'humitat del sol o el vigor dels cultius i han format part del coneiximent llaurador transmés per generacions.[4]
En la modernisació agrícola iniciada a mitan de el XX, l'us del calendari llunar va perdre protagonisme front a criteris tècnics basats en la maquinària, la fertilisació i la gestió profesionalisada. No obstant, algunes pràctiques vinculades als cicles llunars seguixen presents en agricultura de tipo ecològic, biodinámico o en explotacions familiars que continuen mantenint tradicions heretades.
Descripció
[editar | editar còdic]- Sembra segons fases llunars: es considerava adequat sembrar cultius de raïl en fases de lluna menguante, mentres que els cultius de frut aéreu es plantaven preferentment en lluna creixent.[5]
- Poda i treballs de manteniment: la poda en lluna menguante s'associava a un menor “sagnat” de la planta, lo que, segons la tradició, favoria cicatrisació més netes.[6]
- Tall de fusta: el tall d'arbres destinat a fusteria o construcció es realisava a sovint en fase menguante o prop de la lluna nova, ya que es creïa que la fusta contenia menys humitat i tenia major resistència a plagues.[7]
- Collita i conservació: certs productes, com les pomes o els llegums, es collien seguint fases llunars específiques en l'intenció de millorar la seua conservació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «La lluna mana en el bosc».Diari Vasc.
- ↑ «L'influència de la Lluna en les plantes: un bulo similar al terraplanisme».The Conversation.
- ↑ «Agricultura Vasca».Enciclopèdia Auñamendi.
- ↑ «INFLUENCIA DE LA LUNA EN LAS LABORES DE LA HUERTA.».Escola de Ochagavía.
- ↑ «Cóm influïxen les fases de la Lluna en el desenroll de les plantes. Calendari llunar 2018».Agronotips.
- ↑ «¿En quina fase de la lluna es deu podar? ¿Mit o realitat?».Croppit.
- ↑ «Full Vert - Els arbres, la fusta i la Lluna».Full Vert.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agricultura y ciclos lunares en Guipúzcoa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.