Aglaspidichnus

Aglaspidichnus Radwanski et Roniewicz, 1967 és un paragénero d'icnofósilés de facies marina superficial present en roques sedimentarias del periodo Cámbrico. El icnogénero i la seua única icnoespecie Aglaspidichnus sanctacrucensis varen ser descrits per primera volta a partir de materials del Cámbrico superior de Góry Świętokrzyskie, Polònia.

Esta traça fòssil està formada per l'impressió deixada per un artròpode en un fondo limoso i posteriorment reblix en arena. Es tracta d'una estructura de forma general ovalada en un eix central de 15,5 centímetros, huit ramificacions laterals a cada costat i llaugerament curvades, la major d'elles de 12 centímetros, i una regió terminal en forma romboidal. En l'espècimen tipo els eixos laterals presenten una certa desviació de la simetria que s'atribuïx a causes tafonómicas.

Este icnofósil s'interpreta com a estructura de repòs tipo Cubichnia d'un artròpode a on l'estructura romboidal es correspondria en la seua regió cabal (pigidio) i els eixos laterals en les impressions deixades per les costelles del seu exoesquelet o pels apèndixs, no quedant marcada la regió cefàlica. Pel seu morfologia i posició estratigráfica es va considerar format per un organisme del orde Xiphosura, família Aglaspidia d'a on prendria el seu nom, encara que la posició taxonómica d'este grup és hui discutida.