Agència Espacial de Catalunya
La Agència Espacial de Catalunya (AEC; ) és un proyecte aprovat pel Consell Eixecutiu de la Generalitat de Catalunya el 27 d'octubre de l'any 2020, i que es va propondre com a objectiu llançar dos nanosatélites en la primera mitat de l'any 2021. El proyecte, d'una duració inicial de dos anys fins a 2023, preveu el llançament d'una constelació de fins a sis satèlits en una inversió pública de 18 millons d'euros durant quatre anys en part de la cofinançació provinent de fondo europeus Feder (Fondos europeus de Desenroll Regional).[1][2] El liderage del proyecte aniria a càrrec de la Conselleria de Polítiques Digitals, el Departament d'empresa, i el Departament de Territori, i s'emmarcaria dins del pla denominat «Estratègia NewSpace de Catalunya» o oficialment anunciat com «Catalan NewSpace Strategy».[3][4]
El llavors conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va explicar que esta agència espacial seria l'encarregada de gestionar tota l'estratègia espacial governamental,[5][6] i que el dia 27 d'octubre de 2020 ya havia posat en marcha un procés de licitació pels dos primers satèlits. El proyecte en el que colaboraria l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) tindria un presupost de 2,5 millons d'euros. La previsió de llavors del govern català era que esta inversió pública podria aplegar a crear 1200 llocs de treball en els cinc anys següents, multiplicant per quinze l'inversió inicial, aplegant a facturar uns 280-300 millons d'euros[2] en estos cinc anys.[1]
L'us d'estos nanosatélites seria el d'aumentar la cobertura 5G pel Internet de les coses (IoT), l'observació terrestre, servicis propis de la Generalitat, o per eixemple el control antiincendios i rescat en espais naturals i zones aïllades. Tant el disseny com el llançament dels satèlits es licitaria a empreses que posteriorment s'encarregarien també de desenrollar els servicis de conectivitat.[1] Un dels nanosatélites serviria per a «complementar les rets terrestres i, per eixemple, perfeccionar la cobertura en els parcs naturals per a controlar les raberes en alta montanya», declararia el llavors director general d'Innovació i Economia Digital, Dani Marco, aixina com un atre permetria «monitorizar des de l'espai i en temps real grans desastres naturals com els temporals catastròfics com el Gloria o per a analisar la contaminació de l'aire». També podrien servir per a comprovar l'estat dels cultius, millorar la predicció meteorològica, estudiar les reserves d'aigua en embassaments i pantans, o observar la contaminació lumínica i els seus efectes. Els models elegits pesarien d'un a dèu quilograms i podrien orbitar a una altura d'uns 2000 quilómetros en un cost que aniria dels 500 mil als 2 millons d'euros; serien de disseny i construcció ràpits en 6-8 mesos, tenint una vida útil de 4 anys.[7]
Vore també
- Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial
- Programa espacial d'Espanya
- Institut de Ciències de l'Espai
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agencia Espacial de Cataluña» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.