Anar al contingut

Afonament del SS Princess Alice

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Afonament de el SS Princess Alice

El SS Princess Alice, antigament PS Bute, va ser un barco de passagers de pala que es va afonar el 3 de setembre de 1878 despuix d'una colisió en el collier Bywell Castle en el riu Támesis. Varen morir entre 600 i 700 persones, totes del Princess Alice, la major pèrdua de vides de qualsevol accident marítim britànic en aigües interiors. No es va fer cap llista de passagers ni reconte, per lo que mai s'ha conegut la sifra exacta dels fallits.

Construït en Greenock, Escòcia, en 1865, el Princess Alice va treballar durant dos anys en Escòcia abans de ser adquirit per la Waterman's Steam Packet Co per a transportar passagers pel Támesis. En 1878 era propietat de la Woolwich Steam Packet Company i estava capitaneado per William R. H. Grinstead; el barco transportava passagers en un servici de parada des del moll Swan, prop del Pont de Londres, riu avall fins a Sheerness, Kent, i de regrés. En el seu viage de tornada, una hora despuix de la posada de sol del 3 de setembre de 1878, va passar per Tripcock Point i va entrar en Gallions Reach. Va prendre la llínea de navegació equivocada i va ser colpejat pel Bywell Castle; el punt de la colisió va ser la zona del Támesis a on s'acabaven de lliberar 75 millons de galons imperials (uns 340.000 metros cúbics) de les aigües residuals de Londres. El Princess Alice es va partir en tres parts i es va afonar ràpidament; els seus passagers es varen ofegar en les aigües altament contaminades.

Grinstead va morir en el sinistre, per lo que les investigacions posteriors mai varen establir qué rumbo devia prendre. El jurat en l'investigació forense va considerar que abdós barcos eren culpables, pero es va culpar més al collier; l'investigació portada a terme pel Board of Trade va determinar que el Princess Alice no havia seguit la ruta correcta i que el seu capità era culpable. Despuix del naufragi, es varen introduir canvis en l'abocada i tractament de les aigües residuals, que varen ser transportades i abocades a l'mar. La Força de Policia Marina -la branca de la Policia Metropolitana que tenia la responsabilitat de vigilar el Támesis- va ser proveïda de llanches de vapor, en acabant de que els pots de rem utilisats fins a eixe moment havien resultat insuficients. Cinc anys despuix de la colisió, el Bywell Castle es va afonar en el Golf de Viscaya en la pèrdua de les seues 40 tripulants.

Antecedents

SS Princess Alice

View of the port side of the Princess Alice, a sleek looking paddle steamer. Smoke rises from the two funnels and trails behind the vessel.
Princess Alice

Caird & Company de Greenock, Escòcia, va botar el barco de passagers de vapor de rodes Bute el 29 de març de 1865.[1][2] Va entrar en servici l'1 de juliol de 1865.[3] El barco tenia Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). d'eslora i Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). en la voltó, i media 432 tonellades de registre brut.[4] El Bute havia segut construït per a la Wemyss Bay Railway Company, per a la que transportava passagers entre Wemyss Bay i Rothesay. En 1867 va ser venut a la Waterman's Steam Packet Co. per a viajar pel riu Támesis; la companyia va rebatejar el buc en el nom de Princesa Alicia, en honor a la Princesa Alicia del Regne Unit de la Regna Victoria. En 1870 va ser venut a la Woolwich Steam Packet Company i va ser operat com a vapor d'excursió; la companyia cam| bió més tarde el seu nom pel de London Steamboat Company.[5][6][7][8] En 1873 el barco va transportar a Naser al-Din Shah Qajar, el Shah de Pèrsia, pel Támesis fins a Greenwich, i va aplegar a ser conegut per moltllogarencs com 'el barco del Shah'.[9]


Quan el Princess Alice va ser adquirit per la Woolwich Steam Packet Company, la companyia va realisar vàries reformes en el barco, incloent l'instalació de noves calderes i l'impermeabilisació dels cinc mamparos. El buc havia segut inspeccionat i aprovat com segur per la Junta de Comerç.[5][10] En 1878, un atre estudi de la Junta de Comerç va permetre que el barco transportara un màxim de 936 passagers entre Londres i Gravesend en aigües tranquiles.[6]

SS Bywell Castle

el collier SS Bywell Castle va ser construït en Newcastle en 1870 i era propietat de Messrs Hall of Newcastle. El seu tonellada de registre brut era 1376, tenia Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). d'eslora i Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de mànega; la seua profunditat de celler era Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value)..[6][11][12] el capità era Thomas Harrison.[13]

3 de setembre de 1878

Billet per al viage a la llum de la lluna el 3 de setembre de 1878

El 3 de setembre de 1878, el Princess Alice realisava lo que es denominava un "viage a la llum de la lluna" des del moll de Swan, prop del Pont de Londres, riu avall fins a Sheerness, Kent, i regrés. Durant el viage va hacer en Blackwall, North Woolwich i Rosherville Gardens; molts dels londinencs a bordo viajaven a Rosherville per a visitar els jardins de recree que s'havien construït 40 anys abans. Com la London Steamboat Co. posseïa varis barcos, els passagers podien utilisar els seus billets indistintament en el dia, parant per a viajar d'anada o de regrés en diferents barcos si aixina ho desijaven; per als billets des de Swan Pier a Rosherville, el cost era de dos chelins.[14][15]

El Princess Alice va eixir de Rosherville sobre les 18:30 en la seua tornada al moll dels cisnes; duya casi tota la seua capacitat de passagers, encara que no es varen dur llistes i es desconeix el número exacte de persones a bordo.[16][17] El capità del Princess Alice, de 47 anys, William Grinstead, va permetre que el seu timonel es quedara en Gravesend, i ho va substituir per un passager, un mariner cridat John Ayers. Ayers tenia poca experiència en el Támesis, o en el maneig d'una embarcació com el Princess Alice.[15] Entre les 19:20 i les 19:40, el Princess Alice havia passat per Tripcock Point, havia entrat en Gallions Reach i estava a la vista del moll de North Woolwich, a on anaven a desembarcar molts passagers, quan es va vore el Bywell Castle. El Bywell Castle solia transportar carbó a Àfrica, pero acabava de ser repintado en un dic sec. Devia navegar fins a Newcastle per a arreplegar carbó en destí a Aleixandria, Egipte. Harrison no estava familiarizado en les condicions, aixina que va contractar a Christopher Dix, un experimentat pilot de riu, encara que no estava obligat a fer-ho.[13][18][19] Com el Bywell Castle tenia un castell de proa elevat, Dix no tenia una visió clara front a ell, per lo que es va colocar un mariner de vigía.[20]

Map of the Thames from London Bridge to Sheerness, showing the positions of Blackwall, North Woolwich and Rosherville Gardens in between.
Punts de parada i posició de la colisió del Princess Alice

En eixir de Millwall, el Bywell Castle es va dirigir riu avall a cinc nucs; es va mantindre aproximadament en el centre del riu, llevat quan atres embarcacions es varen interpondre en el seu camí. En acostar-se a Gallions Reach, Dix va vore la llum roja del Princess Alice acostant-se a estribor d'ells. Grinstead, remontant el riu a contracorrent, va seguir la pràctica habitual dels navegants de buscar les aigües mansas en el costat sur del riu.[21][23] Va alterar el rumbo del barco, posant-ho en la trayectòria del Bywell Castle. Al vore l'imminent colisió, Grinstead va cridar el buc més gran ¡A on vas! ¡Deu meu! ¿On vas? [24][25][27] Encara que Dix va tractar de maniobrar el seu barco fora del rumbo de colisió, i va ordenar posar les màquines en "marcha arrere a tota velocitat", va ser massa vesprada. El Princess Alice va ser colpejat pel costat de estribor just davant de la caixa de pala en un àngul de 13 graus; es va partir en dos i es va afonar en quatre minuts, separant-se les seues calderes de l'estructura mentres s'afonava.[31]

La tripulació del Bywell Castle va deixar caure cordes des de la seua coberta per a que els passagers del Princess Alice treparen; també varen llançar a l'aigua qualsevol cosa que surara per a que la gent s'agarrara.[32] Atres tripulants del Bywell Castle varen llançar el seu pot salvavides i varen rescatar a 14 persones, i les tripulacions dels barcos amarrats en les rodalies varen fer lo mateix. Els residents d'abdós vores del Támesis, en particular els barqueros de les fàbriques locals, varen llançar embarcacions per a rescatar a els qui varen poder.[33][34] Molts dels passagers del Princess Alice no sabien nadar; els llarcs i pesats vestits que duyen les dònes també varen dificultar els seus esforços per mantindre's a flotació.[35] El barco bessó del Princess Alice, el Duke of Teck, navegava dèu minuts darrere d'ell; va aplegar massa vesprada per a rescatar a les persones que quedaven en l'aigua.[36] Només dos persones que es trobaven baix la coberta o en el saló varen sobreviure a la colisió; un buç que va examinar posteriorment el saló va informar de que els passagers estaven apiñados en les portes, la majoria en posició vertical.[37]

Unes 130 persones varen ser rescatades de la colisió, pero vàries varen morir més vesprada en ingerir l'aigua.[14] El Princess Alice es va afonar en el punt a on es trobaven les estaciones de bombeig d'aigües residuals de Londres. L'abocada de dos voltes al dia de 75 m³ d'aigües residuals sense tractar des dels desaiguadors de l'estació de bombeig de Abbey Mills, en Barking, i l'estació de bombeig de Crossness s'havia produït una hora abans de la colisió.[38] En una carta a The Times poc despuix de la colisió, un químic va descriure el fluix d'eixida com:


Panflet que mostra l'embat del Princess Alice pel castell de Bywell; es veuen algunes persones en l'aigua. El panflet es titula "The Loss of the Princess Alice"
Impressió de l'artiste de l'afonament en un panflet contemporàneu

.

L'aigua també estava contaminada per la producció no tractada de Beckton Gas Works, i vàries fàbriques químiques locals.[39] Ademés de la brutea de l'aigua, un incendi en Thames Street eixe mateix dia havia provocat l'entrada d'oli i petròleu en el riu.[38]

El Bywell Castle va amarrar en Deptford per a esperar l'acció de les autoritats i l'investigació. Eixa nit Harrison i Belding, primer oficial, varen escriure el diari d'a bordo per a descriure el succés:

Conseqüències

Recuperació dels morts

Thames watermen in a small rowing boats, using boathooks to pull the dead from the river
"El gran desastre en el Támesis: recuperació de cossos del naufragi de la Princess Alice"; The Illustrated London News , 14 de setembre de 1878[40]

La notícia de l'afonament va ser telegrafiada al centre de Londres, i pronte es va filtrar als que esperaven en el Moll del Cisne la tornada del vapor. Els familiars es varen dirigir a les oficines del London Steamboat prop de Blackfriars per a esperar més notícies; molts varen prendre el tren des de l'estació de Pont de Londres fins a l'estació de Woolwich Atarassana.[41] Les multituts varen créixer durant la nit i el dia següent, ya que tant els familiars com els turistes varen viajar a Woolwich; es va reclutar a més policies per a ajudar a controlar a les multituts i a ocupar-se dels restants que es desembarcaven.[42] Es va informar de que els cadàvers varen ser arrastrats riu dalt fins a Limehouse i fins a Erith.[14][43] Quan els cossos eren desembarcats, s'almagasenaven localment per a la seua identificació, en lloc de fer-ho de forma centralisada, encara que la majoria acabaven en Woolwich Dockyard. Els familiars tenien que viajar entre vàries localitats a abdós costats del Támesis per a buscar als seus familiars desapareguts.[44][45] Es contractava als aguadores locals per 2 lliures al dia per a que buscaren els cadàvers; se'ls pagava un mínim de cinc chillings per cada u que recuperaren, lo que a voltes provocava baralles pels cossos.[46] U dels recollits va ser el de Grinstead, capità de la Princesa Alicia.[47]

Per la contaminació de les aigües residuals i a la producció industrial local, els cossos del Támesis es varen cobrir de bava, que va resultar difícil de netejar; els cadàvers varen escomençar a podrir-se a un ritme més ràpit de lo normal, i molts d'ells estaven inusualment unflats. Les robes de les víctimes també varen escomençar a podrir-se ràpidament i es decoloraron despuix de la seua immersió en l'aigua contaminada. Setze dels que varen sobreviure varen morir en menys de dos semanes, i varis atres varen emmalaltir.[38][48]

Investigació

El 4 de setembre Charles Carttar, el coronel de Kent Occidental, va obrir l'Investigació de la seua regió. Eixe dia va dur al jurat a vore els cadàvers en l'Ajuntament de Woolwich i en el moll de Woolwich. Hi havia més cossos en la vora nort, pero açò quedava fòra de la seua jurisdicció.[49] Charles Lewis, el juge d'instrucció del sur de Essex, va visitar la Junta de Comerç i el Ministeri de l'Interior per a intentar que els restants de la seua jurisdicció es traslladaren a Woolwich per a permetre una investigació que poguera comprendre a totes les víctimes i escoltar les proves en un sol lloc, pero la llei significava que no es podia traslladar als fallits fins que s'hi haguera obert i pospost l'investigació.[50] En el seu lloc, va obrir l'investigació per a identificar formalment els cossos baix la seua autoritat, i despuix va pospondre els procediments fins que el cas de Carttar haguera aplegat al seu fi. Va emetre órdens d'enterrament i els restants varen ser traslladats a Woolwich.[51][52]

The stern of Princess Alice beached on the shores of the Thames. The paddles wheels llaure clearly visible, and a man stands on top of the wreckage.
Part del Princess Alicevarat despuix del desastre.

Durant la marea baixa, part de la barana del Princess Alice podia vore's per damunt de la llínea de flotació. Els plans per a alçar el barco varen escomençar el 5 de setembre en un buç que va examinar els restants. Va descobrir que el buc s'havia trencat en tres seccions: la proa, la popa i les calderes. Va informar de que encara hi havia varis cossos a bordo.[53] Al sendemà es va escomençar a treballar per a alçar la secció de proa més gran, que tenia una llongitut de 90 pies (27.4 m). Es va varar en la marea baixa (2:00 del matí del 7 de setembre) en Woolwich; mentres es trea a terra, el Bywell Castle va passar per davant, deixant Londres, pero sense el seu capità, que es va quedar.[54][55] Al sendemà, grans multituts varen tornar a visitar Woolwich per a vore la secció elevada del Princess Alice. Es varen produir baralles en alguns llocs pel millor punt de vista, i la gent es va acostar als restants del naufragi per a trencar els recorts. Es varen reclutar 250 policies més per a ajudar a controlar a la multitut.[45][56] Eixa nit, en acabant de que la majoria de la multitut s'haguera anat a casa, la secció de popa del barco va ser alçada i varada junt a la proa.[57]

Erro al crear miniatura:
"El gran desastre en el Támesis: sepeli dels morts desconeguts en el cementeri de Woolwich, East Wickham"; The Illustrated London News , 14 de setembre de 1878[58]

Per l'accelerat ritme de descomposició de molts dels cadàvers, els sepelis de molts dels que encara no havien segut identificats varen tindre lloc el 9 de setembre en el cementeri de Woolwich en una fossa comuna;[38][39] varen assistir varis mils de persones.[59][63] Tots els ataüts duyen un número d'identificació policial, que també es va adjuntar a la roba i als objectes personals que es varen conservar per a ajudar a la seua posterior identificació.[60][64] Eixe mateix dia es varen celebrar més de 150 funerals privats de víctimes.[65]


Les dos primeres semanes de l'investigació de Carttar es varen dedicar a l'identificació formal dels cossos, i a les visites al lloc del naufragi per a examinar els restants del Princess Alice.[66] A partir del 16 de setembre es varen iniciar els procediments per a examinar les causes de la colisió. Carttar va escomençar llamentant la cobertura mediàtica del succés, que sugeria fortament que el Bywell Castle s'havia equivocat i devia assumir la culpa. Va centrar els seus procediments en William Beechey, el primer cos que havia segut identificat positivament; Carttar va explicar al jurat que qualsevol veredicte que alcançaren sobre Beechey s'aplicaria a les atres víctimes.[67]{efn|Les fonts proporcionen diferents ortografia per a Beechey: Beachey també apareix per alguns.[68]}} Numerosos barqueros del Támesis varen aparéixer com a testics, tots ells actius en la zona en aquella época; els seus relats sobre el camí seguit pel Princess Alice diferien considerablement. La majoria de les embarcacions de recree que remonten el Támesis rodegen Tripcock Point i es dirigixen a la vora nort per a aprofitar les corrents més favorables. Si el "Princess Alice" haguera fet això, el "Bywell Castle" hauria anat clarament a la seua popa. Varis testics varen declarar que una volta que el "Princess Alice" va doblar Tripcock Point va ser espentat cap al centre del riu per les corrents; el barco va intentar llavors girar a babor, lo que li hauria mantingut prop de la vora sur del riu, pero en fer-ho va tallar la proa de el "Bywell Castle". Varis capitans d'atres barcos amarrats en les rodalies que varen presenciar la colisió varen coincidir en esta série d'acontenyiments. El primer oficial del Princess Alice va negar que el seu barco haguera canviat de direcció.

Durant l'investigació es va prendre declaració a George Purcell, el stoker del Bywell Castle, qui, la nit de l'afonament, havia dit a vàries persones que el capità i la tripulació del barco estaven borrachos. Baix jurament, va canviar les seues afirmacions i va declarar que estaven sobris, i que no recordava haver afirmat que ningú estiguera borracho. Les declaracions d'atres membres de la tripulació del Bywell Castle varen demostrar que havia segut Purcell qui s'havia emborrachat; un tripulant va dir que "Purcell era com la majoria dels bombers. Estava prou mal per la beguda, pero no tan mal com para no poder fer el seu guàrdia".[69] També es varen prendre proves sobre l'estat del Támesis en el moment en que es va afonar el barco, i sobre la construcció i estabilitat del Princess Alice.[70] El 14 de novembre, despuix de dotze hores de debat, l'investigació va donar a conéixer el seu veredicte; quatre membres del jurat de dèneu membres es varen negar a firmar la declaració.[71] El veredicte va ser:

smiling middle-aged man with a jawline beard
Capità William RH Grinstead, el mestre de la princesa Alice , qui va morir en la colisió.
Que la mort de dit William Beachey i d'atres persones va ser ocasionada per ahogamiento en les aigües del riu Támesis a causa d'una colisió ocorreguda despuix de la posada de sol entre un barco de vapor cridat Bywell Castle i un barco de vapor cridat Princess Alice, per lo que el Princess Alice es va partir en dos i es va afonar, no sent dita colisió intencionada; que el Bywell Castle no va prendre la precaució necessària d'afluixar, detindre i invertir els seus motors a temps i que el Princess Alice va contribuir a la colisió al no detindre's i posar-se a popa; que totes les colisions, en opinió del jurat, podrien evitar-se en el futur si s'establiren normes i reglaments adequats i estrictes per a tota la navegació a vapor en el riu Támesis.

Addenda:

  1. Considerem que el Princess Alice estava, el 3 de setembre, en condicions de navegar.
  2. Creem que el Princess Alice no tenia una tripulació adequada i suficient.
  3. Creem que el número de persones a bordo del Princess Alice era més que prudent.
  1. Creem que els mijos per a salvar vides a bordo del Princess Alice eren insuficients per a un barco de la seua classe.[72][74]

Investigació de la Junta de Comerç

Al mateix temps que l'investigació del juge d'instrucció, es va portar a terme una investigació de la Junta de Comerç. Es varen presentar càrrecs específics contra el capità Harrison, dos dels membres de la tripulació del Bywell Castle, i contra Long, el primer oficial del Princess Alice; a tots se'ls va suspendre la llicència al començ de l'audiència.[76] El procediment de la Junta de Comerç va escomençar el 14 d'octubre de 1878 i es va prolongar fins al 6 de novembre. La junta va determinar que el Princess Alice havia infringit la regla 29, secció (d) del Reglament de la Junta de Comerç i el Reglament de la Junta de Conservació del Támesis, 1872. La regla 29, secció (d) del Reglament de la Junta de Comerç i el Reglament de la Junta de Conservació del Támesis, 1872, establix que "si dos bucs de vapor es troben de front, o casi de front, de manera que hi haja risc de colisió, els timons d'abdós es posaran a babor per a que cada u puga passar pel costat de babor de l'atre". Com el Princess Alice no havia seguit este procediment, la Junta va considerar que el Princess Alice era el culpable i que el Bywell Castle no va poder evitar la colisió.[77][78]

Large coal carrying boat with single funnel, seen from the port side.
SS Bywell Castle

L'empresa propietària de la "Princesa Alicia" va demandar als propietaris de el "Castell de Bywell" per una indemnisació de 20.000 lliures; els propietaris de el "Castell de Bywell" contrademandaron per 2000 lliures. [80] El cas es va jujar en la Divisió del Almirantazgo del Tribunal Superior de Justícia a finals de 1878. Despuix de dos semanes, la sentència va ser que abdós bucs eren culpables de la colisió.[81][82]

Com no es va conservar cap llista de passagers del Princess Alice -ni un registre del número de persones a bordo- no va ser possible calcular el número de persones que varen morir: les sifres varien entre 600 i 700.[83][84],[85] 650[14][41] i 700.[38] The Times va informar que "el forense creu que hi ha de 60 a 80 cossos sense recuperar del riu. El número total de vides perdudes deu haver segut de 630 a 650".[86] Michael Foley, en el seu examen de les catàstrofe en el Támesis, observa que "no va haver proves del número final de morts. No obstant, finalment es varen recuperar uns 640 cossos".[50] L'afonament va ser la pijor catàstrofe en aigües interiors del Regne Unit.[85]


El fondo Mansion House per a les víctimes havia segut obert pel Lord Major de Londres despuix de l'afonament;[87] para quan es va tancar havia recaptat 35 000 lliures, que es varen distribuir entre les famílies de les víctimes.[88][89] en 2026, segons els càlculs basats en la mida d'inflació del Consumer Price Index.[79]

Vore també

Referències

  1. ↑ Deayton, 2013, pp. 149-150.
  2. ↑ "Llançaments". Greenock Telegraph,.
  3. ↑ "The Wemyss Bay Railway Company Again". Glasgow Herald,.
  4. ↑ Princess Alice, barco 1052614,.
  5. ↑ 5,0 5,1 "Pèrdua del Princess Alice". The Globe,.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Lock, 2013, p. 156.
  7. ↑ Thurston, 1965, pp. 120–121.
  8. ↑ Foley, 2011, p. 69.
  9. ↑ Thurston, 1965, pp. 55-56.
  10. ↑ Thurston, 1965, p. 121.
  11. ↑ Stark, 1878, p. 7.
  12. ↑ Bywell Castle, barco 1063546,.
  13. ↑ 13,0 13,1 Lock, 2013, p. 11.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Evans, 2018.
  15. ↑ 15,0 15,1 Foley, 2011, p. 70.
  16. ↑ "La colisió en el Támesis". The Times. 5 de setembre de 1878,.
  17. ↑ Lock, 2013, p. 13.
  18. ↑ 18,0 18,1 Thurston, 1965, p. 33.
  19. ↑ Dix havia segut pilot de riu durant 34 anys. Va ser contractat per £2. 4s 3d per a dur el Bywell Castle des del dic sec fins a les aigües obertes de Gravesend.[18]
  20. ↑ Lock, 2013, p. 14.
  21. ↑ Dix, 1985, p. 96.
  22. ↑ Thurston, 1965, pp. 36–37.
  23. ↑ La pràctica normal va ser acceptada pels navegants; un fullet que aclaria les regles, en ajudes a la memòria en vers, va ser publicat com "Regla de la Carretera", en 1867 per Thomas Gray del Departament Marítim de la Junta de Comerç.[22]
  24. ↑ Thurston, 1965, p. 23.
  25. ↑ Lock, 2013, p. 15.
  26. ↑ "La colisió en el Támesis". The Times. 19 de setembre de 1878,.
  27. ↑ Algunes fonts donen la cridada com "¡Hui hui! A on véns!"[26]
  28. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  29. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  30. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  31. ↑ [28]; [29]; [30].
  32. ↑ Lock, 2013, p. 16.
  33. ↑ Lock, 2013, pp. 19-21.
  34. ↑ Thurston, 1965, p. 41.
  35. ↑ Foley, 2011, p. 71.
  36. ↑ Lock, 2013, p. 22.
  37. ↑ Ackroyd, 2008, p. 388.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 Ackroyd, 2008, p. 389.
  39. ↑ 39,0 39,1 Guest, 1878, p. 56.
  40. ↑ "The Disaster on the Thames". The Illustrated London News,.
  41. ↑ 41,0 41,1 Thurston, 1965, pp. 53-54.
  42. ↑ Lock, 2013, pp. 25-26.
  43. ↑ Thurston, 1965, p. 57.
  44. ↑ Lock, 2013, p. 26.
  45. ↑ 45,0 45,1 Thurston, 1965, p. 63.
  46. ↑ Foley, 2011, p. 76.
  47. ↑ Lock, 2013, p. 65.
  48. ↑ Guest, 1878, pp. 55-56.
  49. ↑ "La catàstrofe en el Támesis". The Manchester Guardian. 5 de setembre de 1878.,.
  50. ↑ 50,0 50,1 Foley, 2011, p. 77.
  51. ↑ Thurston, 1965, p. 59.
  52. ↑ Lock, 2013, p. 33.
  53. ↑ Thurston, 1965, pp. 59-60.
  54. ↑ Lock, 2013, pp. 57-58.
  55. ↑ Thurston, 1965, pp. 60-61.
  56. ↑ "The Catastrophe on the Thames". The Manchester Guardian. 9 de setembre de 1878,.
  57. ↑ Lock, 2013, p. 62.
  58. ↑ "The Great Disaster on the Thames". The Illustrated London News,.
  59. ↑ 59,0 59,1 "The Terrible Disaster on the Thames". The Daily Telegraph,.
  60. ↑ 60,0 60,1 Lock, 2013, pp. 66-67.
  61. ↑ "El desastre del Támesis". The Daily News,.
  62. ↑ "The Steamboat Disaster on the Thames". The Scotsman ,.
  63. ↑ El número exacte d'enterrats eixe dia diferix: Joan Lock, que va publicar una història de l'afonament en 2013, afirma que varen ser 74 (13 de matí i 61 per la vesprada);[60] The Daily News va informar de 84 (45 dònes, 21 hòmens, 12 chiquetes i 6 chiquets);[61] The Daily Telegraph va posar la sifra en 83 (47 dònes, 18 hòmens i 18 chiquets);[59] mentres que The Scotsman va posar la sifra en 92.[62]
  64. ↑ "The Disaster on the Thames". The Daily News,.
  65. ↑ Lock, 2013, p. 68.
  66. ↑ Guest, 1878, p. 59.
  67. ↑ Lock, 2013, pp. 95-97.
  68. ↑ Lock, 2013, p. 220.
  69. ↑ Lock, 2013, pp. 132-133.
  70. ↑ Thurston, 1965, p. 118.
  71. ↑ Lock, 2013, pp. 149-149.
  72. ↑ "The Collision on the Thames". The Times. 15 de novembre de 1878,.
  73. ↑ "London, England, United Kingdom - Sunrise, Sunset and Daylength, September 1878". Hora i data,.
  74. ↑ La posada de sol del 3 de setembre de 1878 va ser a les 6:42 pm.[73]
  75. ↑ Thurston, 1965, p. 151.
  76. ↑ Dix, el pilot del Bywell Castle, tenia una llicència de Trinity House; esta també va ser suspesa i l'organisació va mamprendre una investigació similar, despuix de la qual se li va tornar la llicència.[75]
  77. ↑ "The Collision on the Thames". The Manchester Guardian. 10 de novembre de 1878,.
  78. ↑ Lock, 2013, p. 162.
  79. ↑ 79,0 79,1 Clark, 2019.
  80. ↑ £20.000 en 1878 equival a unes £ en 2026; 2.000 lliures esterlines en 1878 equivalen a al voltant de £ en 2026, segons els càlculs basats en el Consumer Price Index, mida d'inflació.[79]
  81. ↑ "News". The Manchester Guardian,.
  82. ↑ "El Princess Alice: Accions creuades: Juí". The Manchester Guardian,.
  83. ↑ Foley, 2011, p. 75.
  84. ↑ Les fonts situen el número de morts en "al voltant de 640"
  85. ↑ 85,0 85,1 Heard, 2017.
  86. ↑ "The Collision on the Thames". The Times. 28 de novembre de 1878,.
  87. ↑ "Resum de notícies: Domèstic". The Manchester Guardian. 6 de setembre de 1878,.
  88. ↑ Lock, 2013, p. 166.
  89. ↑ £ 35,000 en 1878 equival a al voltant de £ 3,420,000 en 2021, segons càlculs basats en lamedida d'inflació de l'Índex de Preus al Consumidor

Bibliografia

Artículs de prensa

  • The Catastrophe on the Thames, The Manchester Guardian, p. 8.
  • The Catastrophe on the Thames, The Manchester Guardian, p. 8.
  • The Collision on the Thames, Shipping and Mercantile Gazette, p. 6.
  • The Collision on the Thames, The Times (5 de setembre de 1878), p. 9.
  • The Collision on the Thames, The Times (19 de setembre de 1878), p. 8.
  • The Collision on the Thames, The Times (15de setembre de 1878), p. 9.
  • The Collision on the Thames, The Times (28 de novembre de 1878), p. 9.
  • The Collision on the Thames, The Manchester Guardian, p. 7.
  • The Disaster on the Thames, The Illustrated London News, pp. 248–249.
  • The Disaster on the Thames, The Daily News (10 de setembre de 1878), p. 2.
  • Evans, Alice. Princess Alice Disaster: The Thames' 650 Forgotten Dead, BBC News.
  • The Great Disaster on the Thames, The Illustrated London News, pp. 272–273.
  • Launches, Greenock Telegraph, p. 2.
  • Loss of the Princess Alice, The Globe, p. 5.
  • News, The Manchester Guardian.
  • A Pharmaceutical Chemist Writes, The Times (6 de setembre de 1878), p. 8.
  • The Princess Alice: Cross Actions: Judgment, The Manchester Guardian, p. 8.
  • The Steamboat Disaster on the Thames, The Scotsman, p. 5.
  • Summary of News: Domestic, The Manchester Guardian, p. 4.
  • Summary of News: Domestic, The Manchester Guardian, p. 5.
  • The Terrible Disaster on the Thames, The Daily Telegraph, p. 2.
  • The Wemyss Bay Railway Company Again, Glasgow Herald, p. 6.

Internet i televisió


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Afonament_del_SS_Princess_Alice&oldid=1578276»