Adeno-associated virus 2
Els virus adenoasociados (AAV, pels seus siglas en anglés) constituïxen un grup de virus satèlit de la família Parvoviridae i del gènero Dependovirus.[1] El AAV és un virus molt simple i no autònom, que conté ADN llineal de cadena senzilla. El virus requerix la coinfección en adenovirus o uns atres per a replicar-se. El AAV està estés en la població humana pero no està associat en cap malaltia coneguda.
L'organisació del genoma és extremadament simple, comprenent només dos gens:
- rep, que codifica una família de proteïnes superpostes involucrades en la replicació i integració.
- cap, que codifica una família de tres proteïnes estructurals víriques.
La llongitut mínima acceptada per a codificar en els gens "rep" i "cap" és d'1 kb i la màxima del genoma natiu és de 4.7 kb ya que este tamany és l'ideal per a mantindre una funció òptima de empaquetamiento.
Els extrems del genoma comprenen repeticions terminals (TR) de prop de 145 nucleòtits. Els AAV de tipo salvage poden integrar el seu ADN en el cromosoma del hospedador en absència del virus ajudant. Esta integració pot ocórrer en més freqüència en regions del cromosoma 19 i està involucrada la proteïna rep.
Els vectores de AAV contenen només les seqüències víriques TR que voregen l'unitat de transcripció d'interés. L'únic problema sembla ser que la llongitut del vector ADN no pot excedir molt de la llongitut del genoma viral en 4680 nucleòtits. Generalment, el desenroll de vectores AAV és voluminós i du en si l'introducció en la cèlula hospedadora, no solament del propi vector, sino també d'un plásmido que codifica rep i cap per a proveir de les funcions de virus ajudant.
La ventaja potencial del vector AAV és que sembla capaç d'una expressió a llarc determini en cèlules que no es dividixen. Els vectores són estructuralment simples, i poden de totes formes provocar menys resposta de la cèlula hospedadora que del adenovirus.
Us en teràpia gènica
[editar | editar còdic]Els AAV reben eixe nom perque a sovint es troben en cèlules que han segut infectades simultàneament en adenovirus. No obstant, per sí mateixa són inofensius.
A diferència dels adenovirus:
- No estimulen l'inflamació en la cèlula hoste;
- Provoquen la resposta immune tot o res;
- Poden entrar en cèlules que no estiguen en divisió;
- S'integren en un únic lloc del genoma de la seua cèlula hoste, en el cromosoma 19 en humans;
- Tenen una expressió duradora en l'hoste.
Els adenovirus associats han resultat ser molt nous en el camp de la teràpia gènica.[2] Especialment perque s'integren en el genoma i pot entrar en cèlules en divisió (a diferència dels adenovirus). Ademés, presenta atres ventages que li fan un bon candidat com a vector en teràpia gènica: no causa malalties en humans i no és inmunogénico. La seua principal llimitació en el present és que els vectores són difícils de desenrollar en grans cantitats, són difícils de manipular i ademés, necessiten atres virus durant la coinfección (herpes virus 6). S'estan usant en múscul i ull; últimament, en cervell.
Cicle viral
[editar | editar còdic]El cicle viral dels vectores virals adenoasociados ocorre en dos formes, fase de latencia o fase de replicació. En condicions favorables (infecció celular en un virus adenovirus) favorint a la formació de la doble cadena i el cicle lítico. La replicació és favorida per la maquinària enzimàtica celular, produint les proteïnes necessàries per a la generació de la progenie.
Ventages
[editar | editar còdic]- El seu tamany és de 18-25 nanómetros (nm).
- Expressió persistent.
- Transduce gran varietat de cèlules.
- Evadix la resposta immune celular.
Tipologia
[editar | editar còdic]- Virus adenoasociado equí
- Virus adenoasociado aviar
- Virus adenoasociado vacú
- Virus adenoasociado canino
- Virus adenoasociado humà, tipo 1
- Virus adenoasociado humà, tipo 2
- Virus adenoasociado humà, tipo 3
- Virus adenoasociado humà, tipo 4
- Virus adenoasociado dels simis
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Martín, Antonio Lires (10 de novembre de 2008). [1] (en és), Editorial Complutense. ISBN 9788474918366.
- ↑ «Adeno-Associated Virus (AAV) as a Vector for Gene Therapy».Biodrugs.31(4)
- 317–334.ISSN 1173-8804.doi:10.1007/s40259-017-0234-5.Consultat el 2022-12-10.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Adeno-associated virus 2.
Bibliografia
[editar | editar còdic]Sandoval, R., Salazar, M., i Armendáriz-Borunda, J. Vectores virals en teràpia gènica. Ventages dels vectores adenoasociados, 192–202. Soledad QFBA, Rodríguez S, Adriana DC, Salazar M, Armendáriz-borunda DCJ. (2014) Vectores virals en teràpia gènica. Ventages dels vectores adenoasociados: 192–202.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Virus adenoasociado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.