Adamita
La adamita o adamina és un mineral constituït per arseniat de zinc de fòrmula Zn2TORRE4OH. Es troba habitualment en zones d'oxidació o humitat sobre menas de zinc. Habitualment és de color groc, pero s'teñir de vert per inclusions de coure.
l'olivenita és un arseniat de coure isoestructural en la adamita, i existixen casos de substitució entre zinc i coure que permeten descriure un mineral intermig cridat cuproadamita, o el mineral intermig de la série zincolivenita (en Cu-Zn en proporció 1:1). L'estructura també pot ser substituida per manganeso, cobalt o níquel, i es coneix un mineral anàlec, la tarbutita, constituït per fosfat de zinc.
La adamita rep el seu nom del geólogo francés Gilbert Joseph Adam (1795-1881), qui va arreplegar les primeres mostres en 1866 en Chañarcillo, en el desert de Atacama, Chile.[1]
Principals jaciments
[editar | editar còdic]
- Mina Mapimí, Durango, Mèxic.
- Tsumeb, Namíbia.
- Veta de Garona, França.
- Illes Laurion, Grècia.
- Desert de Atacama, Chile.
- Utah, Tintic, Estats Units.
Aplicacions
[editar | editar còdic]La adamita és un mineral sense importància industrial, pero interessant des del punt de vista científic i com a mineral de colecció; li la busca especialment per l'elegància dels seus cristals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.mindat.org/min-21.html Mindat.org
- Este artícul conté una traducció derivada de «Adamita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.