Acció popular (dret)
Acció Popular és un partit polític peruà fundat el 7 de juliol de 1956 per Fernando Belaúnde Terry. És el partit polític en activitat que més voltes i més temps ha ocupat democràticament la presidència del Perú. Destaca des de 2023 per administrar les alcaldies provincials de: Datem del Marañón, El Dorat i Chepén.
Història
Inicis
El partit en sí va tindre com a base el Front Nacional de Joventuts Democràtiques, en el que Fernando Belaúnde havia postulat a la Presidència del Perú en les eleccions de 1956, marcant una fita en la política peruana en el succés del Ultimàtum de la Mercé l'1 de juny de 1956. Durant els següents anys, Acció Popular es va consolidar com un moviment popular. Per a eixos moments, finals dels 50 i inicis dels 60, AP ocupava l'espai d'esquerra progressista junt en els seus moviments "bessons" MSP (Moviment Social Progressiste) i DC (Democràcia Cristiana).[1]
Anys 1963-1968: Primer govern de Fernando Belaúnde de Terry
Arribades les eleccions de 1962, Belaúnde va quedar segon, separant-li només 14 000 vots de Víctor Raúl Haja de la Torre, candidat del APRA i del Moviment Democràtic Pradista, sense que cap d'estos principals candidats alcançara el terç mínim llegal en percentage de vots. Les Forces Armada i la prensa varen aduir frau i varen derrocar al president Manuel Prat Ugarteche, convocant eleccions per a l'any següent. La veritat és que les forces armades havien vetat la postulació d'Haja de la Torre i varen sembrar el temor de lo que passaria si el APRA aplegava a guanyar les eleccions l'any següent. El frau es va denunciar i es va trobar. En 1962, el personero d'Acció Popular en el Jurat Departamental d'Eleccions era el Dr. Ricardo Castro Becerra i l'auxiliar davant el Jurat Departamental d'Eleccions era el correligionari Enrique J. Aguirre Argüelles, abdós despuix fundadors d'AP. Despuix de 60 dies en el JDE, que funcionava en l'actualocal del Congrés, es denuncia el gran frau de llibretes electorals falses. En denunciar açò, Belaúnde viaja a Arequipa i es fan les barricades un atre grup a Cajamarca per a exigir la renúncia del Dr. Bustamante President del Jurat Nacional d'Eleccions i l'anulació de les eleccions fraudulentes del APRA i la CONVIVÈNCIA Apra-Prat. El Comando Conjunt de les Forces Armades llancen un comunicat i el general Pérez Godoy assumix la Presidència de la República i renovació pren la Presidència el general Nicolás Lindley i qui convoca a noves eleccions per a l'any 1963 que guanya el candidat Fernando Belaúnde Terry pero en una minoria en el Congrés. En 1963 Belaunde, aliat en la DC i les esquerres, va derrotar alíder aprista Haja de la Torre aliat del pradisme. Pero no va conseguir majoria en abdós cambres del parlament. D'esta manera, la cámara va estar en una majoria aprista (57), seguit per la coalició Acció Popular-Democràcia Cristiana (50) i l'Unió Nacional Odriista (26). Per un atre costat, la Cambra de Senadors va estar liderada per la coalició oficialista (20) seguit pel PAP i UN en 18 i 7 senadors respectivament.[2]
Eleccions municipals 1963
El APRA, en unió en la UN de l'expresident Manuel A. Odría, varen procedir a formar una coalició. Acció Popular va mantindre la seua aliança en la Democràcia Cristiana. Pronte les iniciatives de reforma de l'Eixecutiu, especialment les més demandades per la població tals com a Reforma Agrària, Liquidació del Contracte Petroler en l'IPC en L'Alquitrà i Pariñas, entre unes atres, es varen vore frustrades per la tancada oposició de la "Coalició APRA-UN" (Desaprovació de Proyectes de Lleis, Censura a Ministres i Gabinets, Reduccions presupostàries en sectors estratègics que requerien aprovació parlamentària, etc). En resposta Belaunde crea el Sistema Nacional de Cooperació Popular i instaura (per primera volta en l'història del Perú) les eleccions municipals democràtiques, inspirant-se en antigues tradicions precolombinas. És aixina que en tot el Perú, en les Eleccions Municipals de 1963, es varen enfrontar Acció Popular (en Aliança en la Democràcia Cristiana) i el Partit Aprista Peruà (en aliança en l'Unió Nacional Odriísta). Novament va guanyar Acció Popular, en major diferència, encara que el PAP i l'UN varen seguir bloquejant iniciatives basats en la seua majoria parlamentària.
Eleccions municipals de 1966
En les eleccions municipals de 1966, en Lima va ser reelegit Luis Bedoya Reis i a nivell nacional també va tornar a guanyar Acció Popular (en aliança en la DC) encara que parcialment va disminuir la diferència sobre el PAP i l'U. Despuix del decés del diputat acciopopulista per Lima, Ciro Alegria, conforme a la llegislació vigent es varen convocar a eleccions (la llei no considerava accesitaris del mateix partit). En la lluita electoral de 1967, l'educador peruà Carlos Cueto Fernandini de les files d'Acció Popular es va enfrontar al periodiste Enrique Chirinos Soto, representant del Partit Aprista Peruà. Encara que per escàs marge, el PAP li va guanyar a AP. La correlació de forces seguia sent estreta pero la tendència favorable havia mudat en claritat d'un partit a un atre. Sectors radicals del partit de govern es varen escindir en 1967 formant Acció Popular Socialista (APS), dirigida per Edgardo Seoane, Gustavo Mohme Llona, Ricardo Letts Colmenares, entre uns atres. A finals de 1966, va ocórrer el famós escàndal del contrabando en els bazares militars. S'havia format una comissió parlamentària encapçalada pel APRA, que era la majoria parlamentària i presidida pel diputat aprista Héctor Vargas Hi haja, en l'intenció de denunciar mals manejos en el govern. Eixa comissió va involucrar al General Juan Velasco Alvarado, com a president del Comando Conjunt de llavors, en el contrabando de paracaigudes; aixina com al Ministre de la Marina de l'época, en el contrabando d'un automòvil dut des d'Hamburc en un buc de la Marina, propiciant aixina un colp d'Estat. La comissió investigadora mai va poder terminar la seua llabor perque va sobrevindre el colp d'Estat (3 d'octubre de 1968) encapçalat pel general Juan Velasco Alvarado. Aplegat l'any 1968, el APRA decidix trencar la seua aliança en l'UN, exigint a canvi que es recolze el seu mediatizado pla per a expropiar les petroleres de la regió de l'Alquitrà i Pariñas, en mans de la International Petroleum Company (el APRA era favorit per a guanyar les eleccions a l'any següent). L'escàndal causat per la "desaparició" d'una de les supostes pàgines originals del document entre l'Estat Peruà i l'IPC causa malestar en tots els sectors polítics, encara que anys més alvance destacats representants del APRA, com Javier Valle Riestra, varen reconéixer públicament que dita pàgina en realitat mai va existir. El Eixèrcit decidix llavors derrocar al govern de Belaúnde. D'esta manera, el president Belaúnde és detingut i tret del Palau de Govern el 3 d'octubre de 1968. Belaúnde és deportat a la força a Argentina, en la complacencia dels demés partits polítics. A pesar de l'obstruccionisme en el Parlament, era previsible que Acció Popular obtindria una important votació en les eleccions de 1969. El colp d'Estat va canviar el panorama polític.
Anys 1970: oposició a la dictadura militar
El president, general de divisió EP Juan Velasco Alvarado inicia un procés revolucionari i militariste pero de cort nacionalista i antimperialista, que duraria fins a 1975, quan el general de divisió EP Francisco Morals Bermúdez Cerruti lo defenestra del poder en un colp d'Estat. Davant les protestes de la població civil i el fracàs de les reformes que intentava aplicar en l'Estat, Moralez Bermúdez es veu obligat a convocar una Assamblea Constituent de 1978, la que és presidida per Víctor Raúl Haja de la Torre. D'esta manera, la Revolució Peruana encapçalada per les Forces Armades va aplegar al seu fi. Durant tot este periodo, Acció Popular no participa en el Govern, en considerar-ho de facto i carent de llegitimitat constitucional. En maig de 1980, en ple règim militar, es va produir el primer atentat del grup terroriste Sendera Lluminosa.
Anys 1980: Segon govern de Fernando Belaúnde
En 1980, es varen produir eleccions generals, en les que va postular i va guanyar l'expresident de la República, Fernando Belaúnde Terry, qui havia retornat de l'exili dos anys abans. Va conseguir prop del 45% de vots obtenint la primera majoria en la Cambra de Senadors, sent els seus representants en orde de llista els següents: Trelles Montes, Juliol Oscar; Alva Orlandini, Javier; Ulloa Elías, Manuel; Mariátegui Chiappe, Sandro; Monteagudo Monteagudo, Ricardo; Manchec Bravo, Carlos Alberto; Díaz Oriola, Javier; Acurio Velarde, Gastón; Calmell del Solar Zúñiga, Fernando; Biondi Bernals, Juliol César; Balarezo Carrer, Orlando; Cabieses López, Carlos; Serrano Solís, Mario Augusto; Cheneffusse Carrera, Jaime; Estrada Alva, Rosa; Del Castell Bardals, Pedro Ricardo; Boldrini Pomareda, Oriel; Yashimura Montenegro, Eduardo; Àngels Ramírez, Dumenge; Martín Sánchez, José Carlos; Vásquez Va córrer, Francisco; Negrón Fernández, Alberto Genaro; Benavides Bernals, Óscar Alejandro; Carrión Vergara, Alberto; Cuculiza Torre, Mirko; Seminari Cuglievan, Fernando. Finalment, Acció Popular també, va obtindre majoria en la Cámara en a on el partit va ocupar 98 escans.[2]
Eleccions municipals de 1980[3]
El partit reinstauró les eleccions municipals democràtiques, les que va guanyar a nivell nacional una atra volta en 1981. En Lima, va guanyar també el candidat d'AP, l'arquitecte Eduardo Orrego Villacorta. Va retornar la llibertat de prensa, ya que Belaúnde va tornar tots els mijos de comunicació escrits radials i televisius, confiscats durant la dictadura de Velasco i Morals Bermúdez. No obstant, l'alcanç d'escans del partit, es va reduir respecte al periodo electoral anterior. Allò pot ser explicat, per un costat, per la cohesió de l'esquerra peruana en el partit Esquerra Unida (IU); i per un atre costat, perque AP, va tindre gran adheriment en les eleccions generals de 1980 per qüestions conjunturals com la divisió de l'esquerra i un país governat per militars. cal recalcar que les eleccions es va desenrollar en 1980 i en 1981 varen ser les eleccions complementàries.[4]
Durant el periodo de 1980-1985, el govern belaundista va enfrontar diverses crisis com a inundacions destructives en el nort del país simultànees en sequies en els camps agropecuaris del sur (el més sever "Fenomen del Chiquet" d'aquells temps), la crisis del deute extern i l'inflació creixents, contretes durant el règim militar, la baixa del preu internacional de les exportacions peruanes, la càrrega immensa de l'aparat estatal i els començos de la lluita armada per part del grup terroriste Sendera Lluminosa.
Eleccions municipals de 1983[3]
En les eleccions municipals de 1983, el partit cedix posicions en el mapa polític del país. En 1985, El candidat oficialiste, Javier Alva Orlandini, fracassa en el seu intent d'expondre els guanys del govern, perdent l'elecció d'eixe any i en l'Acció Popular pert la gran majoria dels seus representants en la Cámara i en la de Senadors. D'esta manera, els curules obtinguts en la Cámara, AP va ocupar el quart lloc en 10 diputats, sent antecedit pel PAP, IU i Convergència Democràtica en 107, 48 i 12 diputats respectivament. En la Cambra de Senadors, AP també va ocupar el quart lloc, ocupant 5 curules, i arrere del PAP, IU, i Convergència Democràtica en 32, 15 i 7 senadors respectivament.[3]
Com a conseqüència de l'important derrota sofrida l'any anterior, decidix no postular en les eleccions municipals de 1986 i es reorganisa.
FREDEMO
Per a les eleccions municipals de 1989, Acció Popular decidix recolzar en les eleccions a la coalició centre dretana Front Democràtic (Fredemo), en el PPC i el Moviment Lliberteu, que postulava al noveliste Mario Vargas Llosa, liderant les seues llistes en les eleccions municipals de 1989 i generals de 1990. És aixina com en les eleccions municipals de 1989, Acció Popular recupera numeroses alcaldies a nivell nacional pero pert en la més important, Lima, en la que el candidat acciopopulista (l'ingenier Juan Incháustegui Vargas) és superat per el "independent" i empresari de comunicacions Ricardo Belmont Cassinelli del Moviment Obres. Pero un sorpressiu resultat dona la victòria al "independent" Alberto Fujimori de Canvi 90. No obstant Acció Popular obté una important representació en les dos Cambres del Congrés, i es convertix en el principal partit polític d'oposició.
Anys 1990: oposició al fujimorato
Despuix de diversos enfrontaments polítics entre l'Eixecutiu i el Parlament, Fujimori dissol el Congrés de la República el 5 d'abril de 1992, intervenint o paralisant el Poder Judicial i totes les demés institucions constitucionalment autònomes en la democràcia peruana. En novembre de 1992, el Partit Acció Popular decidix no participar del Congrés Constituent Democràtic convocat pel govern provisional de Fujimori. Durant tota la década dels 90, i com a conseqüència de la seua abstenció en el Congrés Constituent de 1992 a 1995 i la gran derrota sofrida pel seu candidat municipal & presidencial Raúl Dèu Canseco T. en les eleccions municipals de l'any 1992 i en les eleccions generals de l'any 1995, Acció Popular veu poc poc disminuir la seua influència política en el país, aplegant al Congrés de l'any 2000, en només tres representants, sent un d'ells el Secretari General del Partit, l'advocat Valentí Paniagua. A nivell municipal, en Lima, va anar l'únic partit que va conservar a lo manco un districte (Lurigancho- Chosica), puix els demés sillons municipals varen ser ocupats per representants dels "independents". El govern d'Alberto Fujimori va colapsar en novembre de 2000, despuix del descobriment de la ret de corrupció que Montesinos havia creat a la seua entorn. En dos bregades votacions, l'oposició recupera la majoria en el Parlament, i procedix a elegir a Valentí Paniagua Corazao com a president del cos llegislatiu. Alberto Fujimori decidix renunciar a la Presidència des de Japó, sent esta rebujada pel Congrés. En ser destituït del seu càrrec, Valentí Paniagua és proclamat com President Constitucional de la República.
Anys 2000-2001: Govern transitori de Valentí Paniagua
Paniagua va encapçalar la transició, seleccionant a Javier Pérez de Cuéllar com President del Consell de Ministres i Ministre de Relacions Exteriors, liderant un gabinet ministerial en la qual es va convocar a gent de diversos partits polítics. En este periodo es va ordenar l'economia nacional peruana tornant el creiximent al país, es va desarticular la ret de corrupció (Passe al retir a tots Generals que varen recolzar al règim antidemocràtic, captura de l'exasesor presidencial Vladimiro Montesinos, etc). El govern de Paniagua és conegut com el de Transició Democràtica, va durar 8 mesos i va convocar a les eleccions generals de 2001.
Eleccions parlamentàries de 2001
En les que Acció Popular no va participar en candidat presidencial com a extrema garantia de transparència, entre atres accions que varen tornar la confiança a la nació i varen recuperar l'image internacional del país. No obstant, va postular llista al Parlament, en els que varen resultar elegits:
- Manuel Merino per Tombes
- Pedro Morals Mansilla per Junín
- Yonhy Lescano Ancieta per Puno, (en calitat d'invitat). En les eleccions generals de l'any 2001, va guanyar Alejandro Toledo Manrique en segon regrés, derrotant a Alan García. Des d'eixa data, Paniagua es va retirar als seus quefers de mestre i juriste.
Eleccions municipals i regionals de 2002
Aixina mateix, en 2002, s'eixecuten per primera volta les eleccions regionals, les quals tenien com a objectiu elegir Presidents Regionals per als 25 departaments del Perú. En eixe sentit, la participació partidària va ser prou alta (15 agrupacions polítiques). En dites eleccions AP va ocupar el sext lloc per cantitat de vots.[5]
Candidatura de Valentí Paniagua a la Presidència en 2006
En les eleccions generals de 2006, dins del Front de Centre es va postular la candidatura de l'acciopopulista Valentí Paniagua a la presidència de la República, sense l'èxit esperat, ya que va quedar en quint lloc en els resultats finals, sent congressistes elegits per Acció Popular:
- Víctor Andrés García Belaúnde per Llima
- Yonhy Lescano Ancieta per Puno
- Mario Penya per Loreto, va fallir en 2008 i va ser remplazado per Jorge Foinquinos Mera per Loreto
- Rosario Sasieta Morals per Llima (Retirada del Partit pel Tribunal de Disciplina en setembre de 2010).
- Alberto Andrade Carmona per Llima, únic de Som Perú: va fallir en 2009 i va ser reemplaçat per Ricardo Belmont Cassinelli per Llima ( Accesitario Independent invitat per Acció Popular).
Eleccions generals de 2011
En les eleccions regionals i municipals de 2010, Acció Popular va ser un dels quatre partits que sí varen guanyar un govern regional (de la mateixa manera que el Partit Aprista Peruà, Som Perú i Aliança Per al Progrés),[6] resultant el tercer partit en major número d'alcaldes i regidors provincials i distritals (més que Perú Possible i el Partit Popular Cristià junts, per eixemple),[7] despuix de lo que Acció Popular va decidir promoure la candidatura presidencial del peruposibilista Alejandro Toledo, lo que sumat al respal de Som Perú, moviments regionals i independents, va significar la conformació de la Aliança Electoral Perú Possible. Despuix d'un començ de campanya favorable, la terna presidencial (en candidats exclusivament peruposibilistas) va terminar en quart lloc, mentres que la llista congresal (en candidats acciopopulistas, peruposibilistas i de Som Perú), va terminar en tercer lloc. Els congressistes acciopopulistas són:
- Víctor Andrés García Belaúnde per Llima
- Yonhy Lescano Ancieta qui ya no va postular pel seu natal Puno sino per Lima.
- Mesías Guevara per Cajamarca
- Leonardo Inga per Loreto
- Manuel Merino per Tombes
Eleccions regionals i municipals de 2014
En les eleccions regionals i municipals de 2014, Acció Popular va alcançar quatre alcaldies provincials i 58 distritals, lo que ho va colocar com el tercer partit nacional en major número d'autoritats provincials i distritals, despuix d'Aliança per al Progrés i Força Popular, superant al Partit Aprista Peruà, i sumant el mateix número d'autoritats que Solidaritat Nacional, Perú Possible, el Partit Popular Cristià, el Partit Humaniste Peruà i el Partit Nacionaliste Peruà junts.
Eleccions generals de 2016
En 2015, es va decidir en el Plenari del més d'abril que el Partit aniria a les Eleccions Generals pel seu conte, en símbol i nom propi i sense aliances. Per a això, el 20 de novembre es va convocar a eleccions internes, a les que es varen presentar quatre precandidatos: El periodiste Alfredo Barnechea, ellegislador Mesías Guevara, l'exdiputat Alejandro Montoya Sánchez i l'advocada Beatriz Mejía. El 20 de decembre es varen portar a terme les eleccions, en el primer i únic procés intern supervisat i gestionat per la ONPE, despuix del qual el periodiste Alfredo Barnechea es va alçar en la nominació en el 52% de vots vàlits de la militància per a representar al Partit en les eleccions generals de 2016. En segon lloc va quedar ellegislador Mesías Guevara en el 42% dels vots vàlits, Mejía va obtindre el 5% dels vots vàlits i Montoya va alcançar el 1% dels vots vàlits. D'esta manera, Alfredo Barnechea es va convertir en el primer candidat a la Presidència de la República que va representar a Acció Popular en nom i símbol propis des de l'any 2000 quan va postular ellegislador Víctor Andrés García Belaúnde i el primer des de 2006 que pertany a Acció Popular després de ser haver postulat a l'expresident de la República Valentí Paniagua. El 28 de decembre en presentació pública realisada en elocal central de Passejada Colón, Barnechea va acceptar la nominació i va brindar les directives per al treball de campanya que es va iniciar de manera immediata sent acompanyat en la seua plancha presidencial pellegislador Víctor Andrés García Belaúnde en la primera vicepresidència i de l'exvicepresidente del partit, Edmundo de l'Àguila Morote, com a segon vicepresident.
Finalment, despuix d'una campanya electoral'inici oficial de la qual va ser el 17 de giner de 2016, Barnechea va alcançar el quart lloc de les preferències en la votació portada a terme el 10 d'abril de 2016, en 6.97% del total de vots vàlits. Això convertix a Barnechea en el candidat presidencial d'Acció Popular en la major votació alcançada en 30 anys, des de les eleccions generals de Perú de 1985, quan el Dr. Javier Alva Orlandini, cofundador del partit i expresident del Partit, va encapçalar la fòrmula presidencial i va alcançar el 7.26% del total de vots vàlits. A nivell parlamentari, Acció Popular es va convertir en la sexta força política, obtenint el 7.26% dels vots vàlits. Els congressistes electes són:
- Víctor Andrés García Belaúnde per Llima
- Yonhy Lescano Ancieta per Llima.
- Edmundo de l'Àguila Herrera per Llima.
- Miguel Román Valdivia per Arequipa
- Armant Villanueva Mercat per Cusco
Eleccions municipals de 2018
El 7 d'octubre de 2018 a les 4 de la vesprada per mig del sondeig a boca d'urna va ser confirmat com a alcalde electe de tota la ciutat de Lima a l'advocat Jorge Muñoz Wells, qui postulava en el partit Acció Popular. Curiosament la seua eventual victòria es va donar en la data de natalici del fundador del partit Fernando Belaúnde Terry.
Eleccions extraordinàries de 2020
El 26 de giner, es varen portar a terme les eleccions parlamentàries de 2020, a on el partit va guanyar en l'11,8% dels vots, convertint-se en el partit en majoria de curules (25) per al Congrés.
Govern transitori de Manuel Merino (2020)
.jpg)
El 10 de novembre, va assumir la presidència Manuel Merino de Lama, en mig d'una greu crisis política, que va terminar en violentes protestes en contra del seu règim, acabant en la vida de 2 jóvens, despuix d'estos fets el 15 de novembre, Merino va decidir dimitir del seu càrrec de manera irrevocable.
Eleccions presidencials de 2021
Per a les eleccions de 2021 va presentar al candidat Yonhy Lescano despuix de guanyar les eleccions internes. D'allí, Lescano obté 1.306.288 de vots (9,07%), quedant aixina en el 5° lloc.[8] Ademés, el partit Acció Popular conseguix obtindre 16 escans en el congrés de la República.
Els Chiquets
Durant el govern de Pedro Castell, una facció dels congressistes elegits per Acció Popular varen ser coneguts com «Els Chiquets», estant involucrats en presunts actes de corrupció a canvi de favorir en els seus vots a Castell en els processos de vacancia en contra seua.[9]
Eleccions presidencials de 2026
En decembre de 2025 es varen convocar eleccions primàries en les que els delegats del partit varen elegir a Alfredo Barnechea com a candidat a la presidència. Les eleccions varen ser criticades pel president del partit[10] i pels militants de Juliol Chávez, els qui varen denunciar irregularitats.[11][12][13] No obstant, la ONPE va validar els resultats.[14]
Dies despuix, el Jurat Nacional d'Eleccions va anular les eleccions per tindre «vicis substancials», després de que es revelara que 26 delegats havien segut suplantats per a donar els seus vots.[15] Esta decisió no és apelable, ya que es va prendre despuix de la data llímit per a elegir al candidat presidencial.[16] La periodista Rosa María Palaus va senyalar que Barnechea hauria amenaçat al JNE en «perseguir penalment» a tots els seus membres.[17] El president del partit va comunicar que «no se li va a autorisar a cap militant a presentar-se com a candidat per un atre».[18]
Ideologia
El partit posseïx la seua pròpia doctrina oficial, el «acciopopulisme», la base del qual, segons la mateixa organisació, és el humanisme situacional. Esta doctrina considera que el rol de l'Estat deu llimitar-se a regular i incentivar a l'empresa privada i al desenroll sostenible. Dins de la traça principal de la seua teoria, el humanisme situacional, considera en el cas peruà que s'inspira concretament en lo que s'ha denominat "El Perú com a Doctrina". Afirma que el seu proclama és de tall "Democràtic, nacionaliste i revolucionari":
- Democràtic, por cuanto respecta, difon i defén el sistema democràtic.
- Nacionaliste, por cuanto promou les tradicions i el desenroll econòmic i culturalocals.
- Revolucionari, por cuanto aspira a l'actualisació incessant de la nova modernitat i al canvi veloç que millore les estructures socials i culturals. L'idea de "El Perú com a Doctrina" té per fonament els valors i principis sorgits de la particularitat històrica i cultural en que es va desenrollar el Perú pero que tenen transcendència universal. Són els seus més importants valors la Veracitat, Honestitat, Laboriosidad i Solidaritat. Part important de la seua doctrina es desenrolla en lo que ells criden Cooperació Popular. En la pràctica, Acció Popular va iniciar com un partit de centroizquierda propenc al socialisme democràtic en la primera arribada al poder de Fernando Belaúnde (1963-1968).[19] El seu segon govern (1980-1985) es va caracterisar per virar a la dreta conservadora. Cap a fins dels anys 60, un sector radicalisat es va escindir del partit (els denominats "termocéfalos"), conformant Acció Popular Socialista (Manuel Seoane, Gustavo Mohme, entre atres intelectuals). Aixina mateix, una bona part dels denominats "jóvens turcs" (o "chapulines", militants del partit de principis dels anys 80), a principis dels anys 1990 migraren a la dreta (primer al Moviment Lliberteu i després al fujimorisme). Estes són les dos majors mermes partidàries sofrides per este partit. En conseqüència, a partir d'eixe llavors, Acció Popular és identificat com un partit atrapalotodo, en tres faccions: una de dreta conservadora, propenca al neoliberalisme i al anticomunisme; una atra centrista propenca al humanisme i al nacionalisme cívic i finalment la facció d'esquerra[20] progressiste, lligada al estatisme i al socialisme democràtic.
Candidats presidencials
| Elecció | Candidat | Foto | Resultat | Lloc | % | Nota |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1956 | Fernando Belaúnde Terry | 
|
Va perdre | Segon | 36,7% | Com a part del Front Nacional de Joventuts Democràtiques. |
| 1962 | Fernando Belaúnde Terry |
|
Va perdre | Segon | 32,2% | La Constitució de 1933 establia que de no haver candidat en a lo manco un terç de vots vàlits, el Congrés devia elegir al President de la República. No obstant, el procés es va vore interromput per un colp d'Estat. |
| 1963 | Fernando Belaúnde Terry |
|
style="v" | | Primer | 39,1% | |
| 1980 | Fernando Belaúnde Terry | 
|
style="v" | | Primer | 44,9% | |
| 1985 | Javier Alva Orlandini | 
|
Va perdre | Quart | 7,3% | |
| 1990 | Mario Vargas Llosa | .jpg)
|
Va perdre | Primer (segon) | 32,6% (37,6%) | Com a part del FREDEMO. |
| 1995 | Raúl Dèu Canseco Terry | 
|
Va perdre | Sext | 2% | |
| 2000 | Víctor Andrés García Belaúnde | Erro al crear miniatura: | Va perdre | Octau | 0,4% | |
| 2006 | Valentí Paniagua Corazao | 
|
Va perdre | Quint | 5,75% | Com a part del Front de Centre. |
| 2011 | Alejandro Toledo Manrique | .jpg)
|
Va perdre | Quart | 15,64% | Com a part de la Aliança Electoral Perú Possible. |
| 2016 | Alfredo Barnechea García | Erro al crear miniatura: | Va perdre | Quart | 6.95% | Va ser elegit candidat a la Presidència de la República en el 52% de vots vàlits de la militància del partit. |
| 2021 | Yonhy Lescano Ancieta | Erro al crear miniatura: | Va perdre | Quint | 9.12% | Va ser elegit candidat a la Presidència de la República en el 64% de vots vàlits de la militància del partit. |
Persones destacades
Presidents del Perú
De les files d'Acció Popular tres han segut presidents del Perú:
.jpg)
.jpg){kind=link}
Principals líders històrics
- Violeta Correja Miller (1927-2001) - primera dama del Perú, de 1980 a 1985. Promotora de les organisacions socials de base, de les organisacions jovenils i les femenines, especialment aquelles conegudes com "Cuines Familiars" i "Clubs de Mares". Va fallir l'any 2001.
- Javier Alva Orlandini (1927-2020): Advocat, catedràtic.
- Fundador del Front Nacional de Joventuts Democràtiques, organisació de la qual naixeria Acció Popular.
- Diputat de la República, 1963-1968.
- Senador de la República del Perú, 1980-1985 / 1990-1992.
- President del Senat de la República, 1981-1982.
- Segon Vicepresident de la República, 1980-1985.
- Candidat presidencial en les eleccions de 1985.
- President d'Acció Popular, 2009-2014
- Manuel Arce Zagaceta - Advocat. Fundador del Front Nacional de Joventuts Democràtiques. Diputat.
- Eduardo Orrego Villacorta (1933-1994): Arquitecte, polític.
- Diputat de la República, 1963-1968.
- Alcalde de Lima, 1981-1984.
- Sandro Mariátegui Chiappe (1921-2013): Advocat, polític.
- Diputat de la República, 1963-1968.
- President del Consell de Ministres, 1984.
- Senador de la República, 1980-1992.
- President del Senat de la República, 1982-1983.
- Rodolfo Zamalloa Loaiza (1919 - 2009) Advocat, Polític
- Diputat de la República, 1963 -1968.
- Diputat de la República. 1980 -1985.
- Manuel Ulloa Elías empresari
- Juliol Gilberto Muñiz Caparó Empresari
- Alcalde Provincial del Cusco, 1975-1980.
- Diputat de la República. 1980-1985.
- Javier Arias Stella científic
- Fernando Calmell del Solar agricultor
- José María de la Jara i Ureta (fill)
- Francisco Mire Quesada Cantuarias filòsof
- Gastón Acurio Velarde
- Ricardo Letts Colmenares, de 1961 a 1965. Va ser membre del comité provincial de Chancay i va participar en l'III Congrés Nacional del partit realisat en Iquitos. En el viage pel Riu Ucayali coneix a Fernando Belaúnde Terry. Va ser nomenat Secretari Nacional d'Assunts Llauradors i després Cap Nacional del Comando de Joventuts. En 1965 renúncia a Acció Popular. Entre els seus ilustres correligionaris figuren ademés els escritors peruans Ciro Alegria i Juan José Vega, l'educador Carlos Cueto Fernandini, i molts uns atres.
Principals líders actuals
- Maria del carmen Alva Prieto: Advocada, política.
- Congressiste de la República (2021-2026).
- Presidenta del Congrés de la República, 2021-2022.
- Raúl Dèu Canseco Terry: Empresari, economiste, polític.
- Exdiputat de la República (1990-1992) en aliança en el FREDEMO.
- Candidat presidencial en les eleccions de 1995.
- Víctor Andrés García Belaúnde: Empresari, polític.
- Exdiputat de la República (1985-1992).
- Candidat presidencial en les eleccions de 2000.
- Expresident d'Acció Popular.
- Excongresista de la República (2006-2019).
- Alfredo Barnechea: Escritor, periodiste.
- Candidat presidencial en les eleccions de 2016.
- Juliol Chávez Chiong :Advocat, polític.
- Alcalde de Sant Martín de Porres (2019-2022).
- President de Acció Popular 2024-present.
- Miguel Romero Sotelo: Arquitecte, polític.
- Alcalde de Lima en 2022. (Va reemplaçar a Jorge Muñoz per ser vacado).
Representació en el Congrés de la República
- Artícul principal → Anexe:Representants d'Acció Popular davant el Congrés de la República del Perú.
Resultats electorals
Eleccions presidencials
Des de la seua fundació fins a 1980
| Any | Candidat | Vots | % | Resultat | Notes | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1956 |
|
Fernando Belaúnde Terry | 457 966 |
|
2.º | Primera participació del partit. Part de FNJD. | ||
| 1962 |
|
Fernando Belaúnde Terry | 544 180 |
|
2.º | Elecció anulada per Colp d'Estat. | ||
| 1963 |
|
Fernando Belaúnde Terry | 708 662 |
|
style="Guanyador" | | Part de l'Aliança AP-DC. Primer triumfo electoral del Partit. | ||
Des de la tornada a la democràcia
.jpg){kind=link}
Eleccions parlamentàries
Congrés bicameral
| Any | Senat | Cámara | Notes | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escans | Posició | Vots | % | Escans | Posició | ||||||
| 1956 | En el nom de FNJD. | ||||||||||||
| 1962 | 2.º | 2.º | En el nom actual. Eleccions anulada per Colp d'Estat | ||||||||||
| 1963 | 660 495 |
|
1.º | 646 513 |
|
1.º | Part de l'Aliança AP-DC Acció Popular va obtindre 15 senadors i 40 diputats. | ||||||
| 1980 | 1 694 952 |
|
1.º | 1 413 233 |
|
1.º | Màxim número d'escans conseguits. | ||||||
| 1985 | 492 056 |
|
4.º | 491 581 |
|
4.º | |||||||
| 1990 | 1 791 077 |
|
1.º | 1 492 513 |
|
1.º | Part de l'aliança Fredemo. Acció Popular va obtindre 7 senadors i 26 diputats. | ||||||
Congrés unicameral
| Any | Congressistes | Posició | Notes | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escans | |||||
| 1995 | 142 638 |
|
6.º | ||||
| 2000 | 245 115 |
|
9.º | Mínim número d'escans conseguits. | |||
| 2001 | 393 433 |
|
7.º | Mínim número d'escans conseguits. | |||
| 2006 | 760 245 |
|
5.º | Part de l'Aliança Front de Centre. Acció Popular va obtindre 4 escans. | |||
| 2011 | 1 904 180 |
|
3.º | Part de la Aliança Perú Possible. Acció Popular va obtindre 5 escans. | |||
| 2016 | 877 734 |
|
6.º | ||||
| 2020 | 1 518 171 |
|
1.º | Eleccions extraordinàries. | |||
| 2021 | 1 159 707 |
|
4.º | ||||
Tornada al Congrés bicameral
| Any | Senat | Cámara | Notes | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escans | Posició | Vots | % | Escans | Posició | ||
| 2026 | N/D[lower-alpha 1] | N/D | N/D | N/D | N/D | N/D | El JNE anule els comicis interns despuix de discrepàncies internes dins del partit. | ||
| N/D[lower-alpha 2] | N/D | N/D | |||||||
Eleccions al Parlament Andino
| Any | Parlament Andino | Notes | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Escans | Posició | ||||
| 2006 | 479 365 |
|
5.º | Part de l'Aliança Front de Centre. | |||
| 2011 | 1 498 784 |
|
3.º | Part de la Aliança Perú Possible. | |||
| 2016 | 807 585 |
|
5.º | ||||
| 2021 | 966 299 |
|
4.º | ||||
| 2026 | N/D | N/D | N/D | El JNE anule els comicis interns despuix de discrepàncies internes dins del partit. | |||
Eleccions municipals i regionals
| Any | Governs Regionals | Alcaldies Provincials | Alcaldies Distritals |
|---|---|---|---|
| Representants | Representants | Representants | |
| 1963 | |||
| 1966 | |||
| 1980 | |||
| 1983 | |||
| 1986 | |||
| 1989 | |||
| 1993 | |||
| 1995 | |||
| 1998 | |||
| 2002 | |||
| 2006 | |||
| 2010 | |||
| 2014 | |||
| 2018 | |||
| 2022 | |||
| 2026 |
Vore també
- Front Nacional de Joventuts Democràtiques
- Fernando Belaúnde Terry
- Valentí Paniagua
- Manuel Merino
- Eduardo Orrego Villacorta
- Aliança Acció Popular-Democràcia Cristiana
- Front Democràtic
- Front de Centre
- Aliança Electoral Perú Possible
- Eleccions generals de Perú de 1980
- Eleccions parlamentàries de Perú de 1980
- Eleccions municipals de Lima de 2018
- Eleccions parlamentàries extraordinàries de Perú de 2020
- Membres d'Acció Popular
Notes
Referències
- ↑ Símbol i Història d'Acció Popular, accionpopular. pe. Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; noms de paràmetros no vàlits - ↑ 2,0 2,1 «INFOgob». www. infogob. com. pe. Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2016. Consultat el 24 de novembre de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «[1]». Consultat el 24 de novembre de 2016 (en és-ÉS).
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Fernando Torra. . Consultat el 24 de novembre de 2016.
- ↑ Fernando Torra. «Eleccions Regionals». Consultat el 24 de novembre de 2016.
- ↑ Partidos+y+Gobiernos+Regionals.png Partits i Governs Regionals
- ↑ Partits i Municipalitat
- ↑ «Presentació de Resultats Eleccions Generals i Parlament Andino 2021» (en en). resultadoshistorico. onpe. gob. pe. Consultat el 2023-02-03.
- ↑ «Quí són els ‘Chiquets’ d'Acció Popular i per qué són investigats per la Fiscalia» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-12-13.
- ↑ «President d'Acció Popular desconeix elecció d'Alfredo Barnechea: denuncia “grosser frau” i anuncia impugnació davant el JNE» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-12-10.
- ↑ «Crisis en Acció Popular per denúncia de compra de delegats davant l'elecció d'Alfredo Barnechea» (en és). larepublica. pe. Consultat el 2025-12-09.
- ↑ «Conflicte intern en AP: denuncien manipulació de delegats i presunt frau en internes» (en és). Caretas. Consultat el 2025-12-10.
- ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ «Discrepàncies entre ONPE i JNE per eleccions internes en Acció Popular» (en és). larepublica. pe. Consultat el 2025-12-10.
- ↑ «JNE anula eleccions primàries d'Acció Popular per tindre «vicis substancials»» (en és). LP. Consultat el 2025-12-14.
- ↑ «JNE va confirmar que Acció Popular no podrà apelar la nulitat de les seues eleccions primàries» (en és). rpp. pe. Consultat el 2025-12-14.
- ↑ «RMP sobre amenaça de Barnechea al JNE per excloure a AP de les eleccions: "Un monument a la prepotència"» (en és). larepublica. pe. Consultat el 2025-12-16.
- ↑ «President d'Acció Popular: “No es va a autorisar a cap militant a postular per un atre partit polític” en les eleccions de 2026» (en és). rpp. pe. Consultat el 2025-12-21.
- ↑ «"Hi ha coincidències en IU"».El Muçol.Distribuïdora Inca.(4)Consultat el 18 de març de 2026.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaswissinfo
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acción Popular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.