Anar al contingut

Acort ADR

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Acort ADR
Erro al crear miniatura:
     Membres de l'Acort ADR.     No membres.

El Acort ADR o també ADR (formalment, Acort sobre el Transport Internacional de Mercaderies Perilloses per Carretera[1]) és un acort europeu firmat per varis països en Ginebra el 30 de setembre de 1957 per a regular el transport de mercaderies perilloses per carretera. Va entrar en vigor el 29 de giner de 1968; ha segut esmenat en diverses ocasions.[2] Els Anexos A i B es revisen bienalmente. L'actualisació més recent ha entrat en vigor l'1 de giner de 2025, encara que es permeten 6 mesos per a l'adaptació a la nova versió.

Les sigles ADR en la qual es coneix este conveni es deuen al nom de l'acort tant en anglés Agreement concerning the International Carriage of Dangerous Goods by Road, com en francés Accord Relatif au Transport dones Marchandises Dangereuses parell Route.

Fins ara, el títul d'ADR era "Acort europeu sobre el transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR)". Despuix de la decisió de les Parts Contratantes de l'Acort, la paraula europeu s'elimina en esta nova edició per a reconéixer l'estat global d'ADR i com un estímul per a que tots els Estats membres de les Nacions Unides s'unixquen i apliquen plenament, recolzant el progrés cap als objectius de seguritat vial, dels Objectius de Desenroll Sostenible. Com a Part Contratante, durant el periodo de transició i posterior al Brexit, el Regne Unit seguirà aplicant els requisits d'ADR.

Països que han ratificat l'Acort ADR

[editar | editar còdic]

El ADR va ser realisat conforme les recomanacions de l'Organisació de les Nacions Unides i rig en Espanya per l'adheriment fet el 22 de novembre de 1972. Ademés de la majoria dels països europeus, també ho han subscrit països asiàtics i del nort d'Àfrica. L'última revisió publicada va entrar en vigor en l'any 2025 i estan previstes revisions bienals, en anys impars.

Fins a novembre de 2020, 52 països han ratificat el ADR:[3]

Mercaderies i vehículs

[editar | editar còdic]

L'acort ADR definix les mercaderies perilloses com:

aquelles matèries i objectes el transport internacional dels quals per carretera ho prohibixquen o només ho autorisen, baix determinades condicions, els Anexos A i B.

L'acort regula l'embalage, transport, documentació i demés aspectes del transport per carretera de les mercaderies perilloses, incloent la càrrega, descàrrega i almagasenage de les mateixes, siga que el transport es realise entre varis països o dins del territori d'un solament. Un aspecte important és la determinació de les obligacions i responsabilitats de cada u dels intervinents en les operacions en orden a procurar evitar danys a les persones i coses, aixina com protegir al mig ambient.

La normativa conté una llista detallada en epígrafs per a la major part de les mercaderies considerades perilloses (codificades segons una numeració establida per l'ONU) i els requisits normatius que s'apliquen a cada cas. La regulació afecta tant als directament involucrats en el transport com als fabricants d'elements i materials relacionades en el transport, embalage i manipulació de mercaderies perilloses.

Erro al crear miniatura:
Identificació dels vehículs de mercaderies perilloses.

Els vehículs, denominats «unitats de transport» en l'Anex B, deuen tindre un certificat d'aprovació, o «certificat ADR», que acredite el compliment del mencionat Anex B i que estan autorisats per al transport de mercaderies perilloses per carretera. El certificat obliga a que el vehícul disponga d'instalació elèctrica blindada, desconectador de bateria independent, extintors...[4]

Les unitats de transport deuen anar proveïdes de la senyal taronja característica. Estos panels van situats en la part davantera i atrassera del vehícul; estan formats per dos parts:

  • la superior, 2-3 dígits, indica el tipo de perill de la matèria que es transporta.
  • l'inferior, 4 dígits, identifica la mercaderia.

Si el vehícul transporta vàries mercaderies perilloses, compatibles entre sí, el panel de color taronja no indica cap número. Els vehículs cisterna que transporten mercaderies perilloses deuen dur les etiquetes de perill corresponents a la mercaderia.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Carmona Pastor, Francisco (1 de giner de 2002). Transporte de mercaderies perilloses: explosius, Edicions Díaz de Sants. ISBN 9788479785116.
  2. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. BOE. Consultat el 3 d'abril de 2019.
  3. «Agreement concerning the International Carriage of Dangerous Goods by Road (ADR)» (en anglés). United Nations Treaty Collection. Consultat el 2 d'abril de 2019. «STATUS AS AT : 02-04-2019 05:00:44 EDT»
  4. Baena, 2002

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBaenanovembre de 2002">Baena (novembre de 2002). «Capítul 10. Mercaderies perilloses», Fundació EMI-Manresa (ed.). Transporte internacional, primera edició, Barcelona (Espanya): Logis Book, pp. 62-63. ISBN 84-86684-17-X.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCabrera Cánovasmarç de 2011">Cabrera Cánovas, Alfonso (març de 2011). «Capítul 3. El transport internacional per carretera.», Transporte internacional de mercaderies, Primera edició, Madrit (Espanya): Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX), pp. 109-175. ISBN 978-84-7811-711-6.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMira Galiana2010">Mira Galiana (2010). «Capítul 12. Transports especials, mercaderies perilloses i mercaderies peridores», Gestió del transport. Manual pràctic per a la gestió integral del transport de mercaderies, Primera edició, Marge Books, pp. 301-302. ISBN 84-86684-12-9.