Triple embalage
En el transport de mostres de matèries biològiques de la categoria B (UN 3373), que poden ser o són infeccioses, o de categoria A (UN 2814 i UN 2900), que són matèries infeccioses d'alt risc, s'ampra un sistema de triple embalage en la finalitat de garantisar l'integritat de les mostres i, en cas d'accident, minimisar l'exposició a estes per part de persones i mig ambient. Segons l'Instrucció d'Embalage P650 del Acort ADR (Instrucció d'Embalage P620 per a mostres de categoria A), consta de tres tipos de recipients:
Recipients primaris
Contenen les mostres i obligatòriament deuen ser estancs. En cas de contindre mostres líquides, deurà colocar-se material absorbent (polímer tecnològic), entre est i l'envàs secundari, en capacitat suficient per a absorbir la totalitat del contingut en cas de trencament. Per eixemple: tubos de mostres, plaques de Petri, pots d'orina, etc.
Envasos secundaris
Conté i protegix qualsevol recipient primari en mostres i deu soportar una pressió interna de 95kPa. Estos envasos poden ser flexibles o rígits i conten en tancaments de seguritat. En el cas dels flexibles són termosellados i acompanyats d'una bossa cangur exterior per a incloure la documentació. Permet la colocació d'una extensa varietat de gradillas en els recipients primaris sense cap manipulació posterior, facilitant el workflow i mantenint la bioseguridad. Pot estajar-se en un enfriador de temperatura variable que distribuïxca la fredor de manera uniforme. Està dotat de suficient material absorbent (polímer tecnològic) per a retindre qualsevol líquit en cas del trencament del recipient primari. Deu ser apilable i de fàcil neteja i esterilisació.
Vore també
- Bioseguridad
- Transporte substàncies infeccioses
- Instrucció d'Embalage P650
- Instrucció d'Embalage P620
- Bioseguridad hospitalària
- Nivells de bioseguridad
- Acort ADR, Acort Europeu Relatiu al Transport Internacional de Mercaderies Perilloses per Via Terrestre.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triple embalaje» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.