Anar al contingut

Acompanyant subestelar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Telescopis terrestres i espacials han observat Gliese 229 i al seu companyer, un objecte de la massa del qual possiblement alcanç en 20 i 40 voltes la de Júpiter[1]

Acompanyant subestelar és un terme genèric per a designar un cos astronòmic que orbita al voltant d'una estrela.

Pot descriure un cos celest massa chicotet per a ser una estrela, pero al mateix temps massa gran per a cridar-ho planeta.[1] Alternativament, és un objecte subestelar (com un planeta extrasolar o una nana marró) que està orbitando una estrela.[2] Objectes de masses comparativament chicotetes (compreses entre 8 i 23 voltes la de Júpiter) han segut denominats acompanyants subestelares.[3]

Els objectes que orbitan al voltant d'una estrela a sovint es consideren un planeta quan la seua massa està per baix de 13 masses jovianas i una nana marró quan es troba per damunt d'este valor.[4] Els acompanyants la massa dels quals està pròxima a eixa llínea limítrofa entre planeta i nana marró han segut denominats superjúpiter, a image del cos que orbita al voltant de l'estrela Kappa Andromedae.[5] No obstant, es té que en atres casos objectes tan menuts com 8 masses de Júpiter han segut denominats com a nana marró.[6]

Es creu que existix un acompanyant subestelar en el sistema estelar binario SDSS 1212.[7] S'han confirmat varis acompanyants subestelares en analisar les senyes astrométricos del catàlec Hipparcos.[8]


Referències

[editar | editar còdic]