Achillea ptarmica
Achillea ptarmica és una espècie pertanyent a la família de les asteráceas. És originari d'Espanya.
Descripció
[editar | editar còdic]És una herba que alcança els 10 cm d'alt en fulls assentades, linear-lanceoladas, agudes i dentadas regularment. Les florés són blanques i s'agrupen en capítuls més grans als d'atres espècies del gènero (l'involucre medix 8-12 mm d'ample).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una planta que creix en les regions alpines del nort d'Espanya en les fonts i rieres de montanya.[1]
Propietats
[editar | editar còdic]Indicacions: S'ampra com estornutatorio, hemostático, astringente, carminativo, sialagogo, tònic. Les flors servixen com analgésico i estornutatorio. Les raïls com hemostático i sialagogo. Contra la astènia, falta de gana, afeccions urinàries, reguladora de les deposiciones, calma dolors dentarios i reumáticos. Es pren en infusió en dosis de dos cucharaditas de rizoma, en dos tasses d'aigua. O la masticació del rizoma fresc.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Achillea ptarmica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 898. 1753.[3]
- Etimologia
Achillea nom genèric nomenat en honor d'Aquiles.[4] S'ha indicat també que el nom, més específicament, prové de la guerra de Troya, a on Aquiles va curar a molts dels seus soldats i al propi rei Télefo, rei de Micenas, utilisant el poder que la milenrama té per a detindre les hemorràgies.[5]
ptarmica: epítet latino que significa "que provoca estornuts".[6]
- Varietats
- Achillea ptarmica L. subsp. ptarmica var. vulgaris Heimerl
- Achillea ptarmica L. subsp. ptarmica var. pubescens DC.
- Achillea ptarmica L. subsp. pyrenaica (Godr.) Heimerl
- Achillea acuminata
- Achillea dracunculoides Desf.
- Achillea fragilis Balb. ex DC.
- Achillea grandis
- Achillea ircutiana Sch.Bip.
- Achillea lenensis Turcz. ex DC.
- Achillea leucanthema Pers.
- Achillea linearis Steud.
- Achillea maxima Heimerl
- Achillea multiplex P.Renault
- Achillea partheniflora Fisch. ex Herder
- Achillea pyrenaica Sibth. ex DC.
- Achillea serrulata Hornem.
- Achillea sylvestris Gray
- Alitubus pyrenaicus Dulac
- Chamaemelum ptarmica (L.) I.H.L.Krause
- Chrysanthemum ptarmicifolium Puschk. ex Willd.
- Ptarmica vulgaris blakw. ex DC.[7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: botó d'or, botó d'argent, herba estornudatoria, ptármica, tármica.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Senyes en Herbario virtual
- ↑ «Achillea ptarmica». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 10 d'octubre de 2009.
- ↑ «Achillea ptarmica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de juny de 2012.
- ↑ CRONQUIST, A., A. H. HOLMGREN, N. H. HOLMGREN, J. L. REVEAL & P. K. HOLMGREN (1994) Intermountain Flora. Vascular Plants of the Intermountain West. O.S.A. Vol. 5. Asterales.
- ↑ TRIANO, I. C. (1998) Flora del Subbético Cordovés. Catàlec, recursos i curiositats. Diputació Provincial de Còrdova.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Achillea ptarmica en PlantList
- ↑ «Achillea ptarmica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 10 de juny de 2012.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Achillea ptarmica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.