Anar al contingut

Acerenza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Acerenza és un dels cent municipis que integren la Província de Potenza, en una població de 3.010 habitants.

Història

Existixen testimoni d'assentaments prehistòrics en el mont de La Guàrdia a on varen ser trobats restants de poblacions de l'antiga Edad del Hierro: específicament, s'han trobat ferramentes i atres materials del Período Neolítico.

La chicoteta ciutat construïda en la part alta d'esta montanya, a 833 metros sobre el nivell de la mar, posseïx un panorama excelent sobre el altiplano que es troba a el seu entorn, lo que sempre li va otorgar un bon punt estratègic per a la defensa de dit territori.

El primer registre de l'assentament d'este poble data del VI en el nom de Acheruntia, segons escrits dels escritors romans Tito Livio i Orazio Flacco, els qui la descrivien com una Fortalea de Guerra.

En el 318 A.C, la ciutat va ser conquistada pels romans, i va anar un punt estratègic per als mateixos en el 280 a. C. a l'hora d'evitar l'invasió del rey de Epiro i evitar la reunificación de Pulla.

En el V, va ser instituïda com una de les Diòcesis Lucanas.

En els temps de l'emperador Justiniano, mediat el VI, la ciutat gojava de certa fama. Li la definia com una gran fortalea que contava en una grandea de 300 hòmens.

En el 788 Carlemany demana com a condició principal per a lliberar al seu presoner Grimoaldo III i permetre-li retornar a Benevento el derribe del mur de Acerenza, condició que és acceptada pels romans.

La chicoteta ciutat va ser posteriorment objecte d'una llarga lluita entre lombardos i bizantinos per a fer-se en el poder sobre la mateixa, fins que despuix de llargues discussions en el 1041 va ser conquistada pels normandos, els qui varen construir una fortalea allí per a defendre-la del domini bizantí.

Posteriorment en el periodo feudal va ser propietat de les famílies Sanseverino, Durazzo, Ruffo, Barnota i Morra.

En el 1456 es va vore notablement afectada per un gran terremot que va sacsar la zona.

El centre històric manté encara un important testimoni històric, en edificis que daten dels sigles XVII i XVIII, en molt bon estat.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 4272 3889 4019 4591 4757 4624 4587 4788 5178 4514 3734 3425 3043 3010
Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Enllaços externs

crypts en Wikimedia Commons.