Acer de Damasc
El acer de Damasc (denominat també com a acer damasceno o acer damasquino) és un tipo d'acer de cresol empleat i elaborat en Orient Mig per a la fabricació d'espasas des del 1100 fins al 1750. Les espases d'acer de Damasc eren llegendàries per la seua durea i el seu tall "casi etern", sent molt aclamades en Europa. La tècnica empleada per a la seua elaboració és hui en dia un debat entre metalúrgics especialistes en l'elaboració del acer. Les espases d'acer damasquinado es coneixien pels patrons dels seus fulls. Hui en dia s'ampra en l'elaboració de cuchilles d'afaitar d'alta gama.
L'orige del terme «Damasc»
[editar | editar còdic]Els orígens del nom assignat a este tipo d'acers permaneix hui dia en controvèrsia. No obstant sembla segur que la paraula fa referència a les espases elaborades antany en Damasc, a pesar d'això existixen diferents fonts igualment provables per a detallar el nom. Una procedix del treball d'un ferrer armero: l'autor al-Bīrūnī ya fa referència a l'elaboració d'espases per l'us de la paraula àrap Damasqui. Un atre autor, al-Kindi, fa referència a les espases elaborades en Damasc com «damascenas». Esta paraula s'ampra com un epítet en vàries llegendes de l'est d'Europa (Sabya Damaskinya o Sablja Dimiskija significa «espasa damascena») de lo que podria indicar que procedia de les llegendes búlgares i sèrbies del Príncip Marko, una figura històrica de finals de el XIV en lo que hui és Macedònia del Nort.
Manufactura
[editar | editar còdic]
Les espases originals d'acer de Damasc es varen elaborar en els veïnats de Damasc, Síria, en el periodo que va des de l'any 900 fins a 1750. l'acer de Damasc era una espècie d'aleació que tenia al mateix temps les qualitats de durea i flexibilitat, una combinació que ho convertien en un material especial per a la construcció de bones espases. Es conta que les primeres espases damasquinadas es varen trobar pels europeus durant les Creuades, en este moment es varen guanyar la seua reputació de poder tallar un péntol de seda en l'aire, i de poder tallar una roca sense aplegar a perdre el seu tallcita requerida.
Els ferrers de l'Índia i Sri Lanka potser en el 100 a. C. varen desenrollar una tècnica coneguda com acer wootz que elaborava un acer en molt alt contingut de carbono, en una purea i resistència desconeguda en l'época.[1] S'afegia vidre durant el fos del ferro i es calfava en carbó vegetal. El cristal actuava com un agent que feya fluir les impurees de la mescla permetent que afloraren a la superfície durant el refredat. Mils d'acerías es varen trobar en l'àrea de Samanalawewa en Sri Lanka que elaboraven acer al carbó fins a començos de l'any 300.[2] Estos forns de les acereras s'ubicaven de tal forma que els vents procedents de l'oest, els Monsons, provocaven la succió necessària per a poder bufar i calfar el forn. La tècnica creada ací es va ser propagant llentament a lo llarc del món fins a aplegar a Turkmenistan i a Uzbekistan a lo llarc del 900, i al Orient Mig sobre el 1000.
Este procés d'elaboració de l'acer es va refinar en l'Orient Mig, elaborant els seus propis acers, o treballant els acers wootz adquirits en l'Índia. El procés exacte és desconegut hui en dia, pero se sap que en la manufactura els carburs aplegaven a precipitar en forma de micro partícules ordenades en capes o bandes en el cos del full. Els carbur, que són més durs, permeten donar esta característica mixta de durea i flexibilitat, ideal per a les espases.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «II. ESPADAS DE DAMASCO». bibliotecadigital.ilce.edu.mx. Consultat el 10 de febrer de 2019.
- ↑ Juleff, 1996
Bibliografia
[editar | editar còdic]- G. Juleff, "An ancient wind powered iron smelting technology in Sri Lanka", Nature 379 (3), 60-63 (January, 1996)
- Eric M. Taleff, Bruce L. Bramfitt, Chol K. Syn, Donald R. Lesuer, Jeffrey Wadsworth, and Oleg D. Sherby, "Processing, structure, and properties of a rolled ultrahigh-carbon steel plate exhibiting a Damask pattern," Materials Characterization 46 (1), 11-18 (2001).
- J. D. Verhoeven, "A review of microsegregation induced banding phenomena in steels", J. Materials Engineering and Performance 9 (3), 286-296 (2000).
- J. D. Verhoeven, A. H. Pendray, and W. E. Dauksch, "The Key Role of Impurities in Ancient Damascus Steel Blades", JOM 50 (9), 58-64 (1998).
- J. Wadsworth and O. D. Sherby, "On the Bulat — Damascus steel revisited," Prog. Materials Science 68, 25-35 (1980).
- (2004).372
- L15–L19.
- (2005).40(9)
- 905–916.doi:10.1002/crat.200410456.
- 444
- 286.doi:10.1038/444286a.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acero de Damasco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.