Accettura és un municipi d'Itàlia situat en la Província de Matera, en la Basilicata. Conta, en una població de 2.055 habitants (2009).[1] És la sèu del parque natural de Gallipoli Cognato - Piccole Dolomiti Lucane.

Geografia

El territori està cobert de boscs i pastures. Per tot el país hi ha varis monts com el Taque, Gallipoli, Montepiano, i Vallefredda Tempacortaglie. Accettura es troba a una altitut de 770 m. i llimita al nort en els municipis de Campomaggiore (PZ) i Calciano, a l'est en Oliveto Lucano i San Mauro Forte, al sur en Stigliano i Cirigliano, i a l'oest en Pietrapertosa (PZ). És part de la Comunità Montana Collina Materana.

Etimologia

La paraula, segons alguns, ve de la paraula acceptor, que en latín és Accipiter. Segons atres autors pot derivar del símbol del país, format per dos accette (menuda astral), i també del llatí accepta (menuda parcela de terra).

Història

Els orígens de Accettura es remonten a l'época de la Magna Grecia, quan es dia Acceptura.

En l'Alta Edad Media, va sorgir un primer núcleu habitat en un àrea coneguda com Raja, provablement, constituït per gent de Gallipoli, Costa di Raja i un centre fortificat en la zona de Croccia-Cognato. Encara s'observen els restants d'una fortificació de planta quadrada rodejada de llogarets.

La primera menció oficial al lloc és d'una bula del Papa Nicolás II del 1060, enviada a la curia de l'obispo de Tricarico: en el document es fa referència al país de Achitorem.

En el X va ser part del feudo de Montescaglioso. En el 1272, la ciutat va ser completament destruïda per un incendio. Poc temps despuix, Carlos I de Anjou va ordenar la seua reconstrucció.

En la seua història, Accettura va ser propietat de diferents famílies: Bazzano, la Della Marra, la Ponsiaco, la Carafa, la Colonna i la Spinelli (que es va mantindre fins al final del XIX).

Demografia

Evolució demogràfica
Any 1861 1871 1881 1901 1911 1921 1931 1936 1951 1961 1971 1981 1991 2001
Població 4089 4276 4695 4178 3931 5921 4380 4233 4546 4290 3363 2672 2740 2436
Font ISTAT - Elaboració gràfica de Wikipedia

Economia

L'economia es basa principalment en el ganado i els cultius de grano (que afecten al 73% de les terres cultivades).

El sector industrial està compost principalment per empreses de construcció, de l'indústria manufacturera o de caràcter artesanal. També estan presents companyies alimentàries i mecàniques. El sector dels servicis es basa principalment en les vendes al por menor de mobles o dels aliments.

El turismo, que se centra en les raïls medievals del país, no està ben desenrollat. No obstant, hi ha numerosos hotels i restaurants.

Típic de la zona és la producció de rajoles i teixixques, fabricats segons la tradició en un vell forn.

Monuments i llocs d'interés

Iglesias

  • Iglésia de la Anunciació - Iglésia d'estil barroco, reconstruïda sobre un edifici preexistente. En l'interior, es conserva una estàtua de fusta de la Virgen en Jesús del XVI. També d'interés és la ventana ojival de l'iglésia, que data de XIV.
  • Capella dels Sants Juan i Pablo, en la localitat de Valdienna.
  • Capella de Santa María de les flors o de Ermoli - Data del XVIII, en la localitat de Ermoli.
  • Iglésia de Santa Clara de Gallipoli - Conserva quadros d'autor desconegut datats a finals del XVI.

Monumentos

  • Palaus nobiliarios de les famílies Amodio, Spagna i Nota.
  • Fontana Francesca - lloc a on es varen trobar bandits i la Guàrdia Nacional el 7 d'agost de 1862, prop del bosc de Montepiano.

Lugares naturales

  • Bosc Comunal de Montepiano. Este bosc s'estén pel territori de quatre municipis: Accettura, Cirigliano, Stigliano i Pietrapertosa. En el seu interior es varen trobar numerosos restants de fortificacions i estàtues votives de terracota dels sigles IV a. C.-III a. C.
  • Bosc de Gallipoli-Cognato. En l'interior de la Reserva Natural homònima (a on es poden vore alces i ciervos confinats en recints faunísticos) és el área arqueológica del Mont Crocci, a on es conserven restants de muralles que daten del VI i VII
  • Serra Rosa. Hi ha ruïnes d'un castell i d'atres edificis medievals.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Estadísticas demográficas del ISTAT a 1-1-2009». Archivat des de l'original, el 15 de abril de 2016. Consultat el 31 de diciembre de 2009.

Bibliografia

  • Giuseppe Pennetti (1909). tipo-litografia E. Pergola (ed.). Notizie storiche di San Mauro Forte e degli altri paesi del Mandamento, Accettura-Garaguso-Oliveto (in Basilicata).
  • F. Boenzi, N. Ciaranfi, P. Pieri (1968). Pacini Mariotti (ed.). Osservazioni geologiche nei dintorni di Accettura e di Oliveto Lucano (Tav. 200 NE, IV SE e IV NE).
  • Giovanni Battista Bronzini (1979). Congedo Editore (ed.). Accettura: il contadino, l'albero, il santo. ISBN 88-7786-173-8.

Enllaços externs

Commons