Acarinario
Un acarinario és una estructura anatòmica especialisada que ha evolucionat per a facilitar la retenció d'àcars en el cos de l'organisme hoste, comunament una abella o avespa. El terme va ser introduït per Walter Karl Johann Roepke.[1]
Evolució
El acarinario ha evolucionat per a incrementar la relació mutualista entre certs àcars i organismes hospedantes. Hi ha molts casos d'àcars foréticos que l'organisme que els transporta es beneficia de la presència dels àcars; en certs casos, el cos del hoste ha evolucionat per a acomodar als àcars. Els eixemples més coneguts existixen en himenòpters apócritos, en espècies que típicament fan nius. És possible que els àcars s'alimenten de foncs presents en els nius (protegint aixina els recaptes de les larves), també és possible que s'alimenten de paràsits o atres àcars perniciosos per a les larves de l'espècie hospedante. És de sañalar que els acarinaris solen estar presents sol en les femelles, ya que solament les femelles construïxen i provisionan els nius.[2] Existix evidencia fòssil d'abelles del gènero extint Oligochlora en acarinaris en depòsits d'àmbar dominicà de l'illa L'Espanyola.[3]
La presència o absència d'esta estructura servix com una traça taxonòmic.[3][4]
Variacions
- Varis tipos de acarinaris es troben en abellots carpinteros dels subgéneros del Vell Món Mesotrichia i Koptortosoma; en algunes espècies tota la part anterior del metasoma està ahuecada formant una gran cambra en chicotetes obertures cap a l'exterior per les quals poden entrar i eixir els àcars. Algunes espècies tenen un acarinario suplementari en el mesosoma.
- El gènero Thectochlora d'abelles halíctidas (tribu Augochlorini) es caracterisa per una densa mata de pèls just al front del primer terguito metasómico (la mateixa localisació del acarinario d'abellots carpinteros), a on hi ha un espai en forma de bojaca a on hi ha lloc per als àcars
- En el subgénero Lasioglossum del gènero Lasioglossum d'abelles halíctidas, moltes espècies tenen la cara anterior del primer segment metasómico modificat per l'eliminació dels bolets centrals, formant una regió glabra, al voltant de la qual hi ha un floc de pèls densament apretats. Els àcars s'aferren d'estos pèls. Les espècies sense esta modificació rarament o mai duen àcars.
Atres eixemples inclouen:
- En l'avespa alfarera Parancistrocerus, la base del segon terguito metasómico és cóncau i cobert per la vora posterior del primer terguito; allí van els àcars. Esta estructura està present en mascles i femelles, és difícil saber per qué es troba en abdós sexes en igual freqüència, sent que solament les femelles visiten els nius.[5]
Referències
- ↑ Walter Karl Johann Roepke(1920).«Verslag van de drie-en-vijftigste wintervergadering der Nederlandsche Entomologisch Vereeninging».Tijdschrift voor Entomologie.63: 11–18.(en dutch)
- ↑ Michener, C.D. (2000). The Bees of the World, Johns Hopkins University Press. ISBN 0-8018-6133-0.
- ↑ 3,0 3,1 Michael S. Engel & Molly G. Rightmyer(2000).«A new augochlorine bee species in Tertiary amber from the Dominican Republic (Hymenoptera: Halictidae)».Apidologie.31(3): 431–436.doi:10.1051/apido:2000133.
- ↑ Kimiko Okabe & Shun’ichi Makino(2002).«Phoretic mite fauna on the large carpenter bee Xylocopa appendiculata circumvolans (Hymenoptera: Apidae) with descriptions of its acarinaria on both sexes».Journal of the Acarological Society of Japan.11(2): 73–84.doi:10.2300/acari.11.73.
- ↑ Boesi, Roberto(2005).«Trap-nesting Ancistrocerus sikhimensis (Hymenoptera:Eumenidae) in Nepal: nest structure and associates (Hymenoptera: Chrysididae; Acarina:Saproglyphidae)».Florida Entomologist.88(2): 135–140.ISSN 0015-4040.doi:[0135:TASHEI2.0.CO;2 10.1653/0015-4040(2005)088[0135:TASHEI]2.0.CO;2].Consultat el 6 de juny de 2006.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acarinario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.