Acaparar el mercat

En finances, acaparar el mercat consistix en obtindre un control suficient d'una determinada acció, mercaderia o un atre actiu per a intentar manipular el preu de mercat. Una definició d'acaparar un mercat és «tindre la major quota de mercat en una indústria concreta sense tindre un monopoli».
Les empreses que han acaparat els seus mercats normalment ho han fet en un intent d'obtindre un major marge de maniobra en les seues decisions; per eixemple, poden desijar cobrar preus més alts pels seus productes sin temor a perdre massa negoci. El acaparador espera fer-se en el control d'una part suficient de l'oferta de la mercaderia per a poder fixar el seu preu.
Estratègia i riscs
Acaparar un mercat pot intentar-se per mig de varis mecanismes. L'estratègia més directa consistix en comprar un gran percentage de la mercaderia disponible posada a la venda en algun mercat al contat i acaparar-la. En l'arribada del comerç de futurs, un acaparador pot comprar un gran número de contractes de futurs sobre una mercaderia i despuix vendre'ls en benefici despuix d'inflar el preu.
Encara que hi ha hagut molts intents d'acaparar mercats per mig de compres massives de tot tipo de productes, des d'estany fins a ganado, fins a la data molt pocs d'estos intents han tingut èxit; pel contrari, la majoria d'estos intents d'acaparament han tendit a trencar-se espontàneament. De fet, ya en 1923, Edwin Lefèvre va escriure: «molt poques dels grans cantons varen ser rendables per als ingeniers de les mateixes».[1]
Una empresa que intenta acaparar un mercat és vulnerable pel tamany de la seua posició, que la fa molt susceptible al risc de mercat. Per la seua naturalea, acaparar un mercat requerix que una empresa compre matèries primeres o els seus derivats a preus artificials; açò crea efectivament una situació en la que atres inversors intenten beneficiar-se d'estes maquinació per mig de l'arbitrage. Açò té un efecte dissuasori sobre l'intent d'acaparament, ya que estos inversors solen prendre posicions opostes a les de l'acaparador. Ademés, si el preu comença a moure's en contra de l'acorralador, qualsevol intent de venda per part d'este provocaria provablement una caiguda substancial del preu, sometent al acorralador a un risc catastròfic.
En casi tots els casos, l'empresa simplement es queda sense diners i es dissol abans d'acostar-se a controlar els preus. En els pocs casos en que les empreses han adquirit una posició dominant en un mercat, els governs i les bosses han intervingut. Acaparar un mercat sol ser considerat poc ètic pel públic en general i té efectes molt indesijables en l'economia.[2]
Eixemples
El mercat de ceba nortamericana (década de 1950)
A finals dels anys 50, els cultivadores de cebes d'Estats Units varen denunciar que Sam Seigel i Vincent Kosuga, operadors de la Bossa Mercantil de Chicago, intentaven acaparar el mercat de la ceba. Les seues queixes varen donar lloc a l'aprovació de la Llei de Futurs de la Ceba, que va prohibir el comerç de futurs de la ceba en Estats Units i seguix en vigor en 2024.[3]
Els germans Hunt i el mercat de l'argent (década de 1970)
- Artícul principal → Dijous d'Argent.
Els germans Nelson Búnquer Hunt i William Herbert Hunt varen intentar acaparar els mercats mundials de l'argent a finals de la década de 1970 i principis de la de 1980, aplegant a posseir els drets de més de la mitat de l'argent entregable del món.[4] Durant l'acumulació del metal preciós per part dels Hunt, els preus de l'argent varen pujar d'11 $ l'onça en setembre de 1979 a casi 50 $ l'onça en giner de 1980.[5] Dos mesos més tart, els preus de l'argent es varen desplomar per baix dels 11 dólars l'onça,[5]i gran part de la caiguda es va produir en un sol dia, conegut ara com el Dijous d'Argent, pels canvis introduïts en les normes bossístiques relatives a la compra de matèries primeres en marge.[6]
Hamanaka i el mercat del coure (década de 1990)
Yasuo Hamanaka, el principal operador de coure de Sumitomo Corporation, va intentar acaparar el mercat internacional del coure durant un periodo de dèu anys fins a 1996.[7] En fracassar el seu pla, Sumitomo es va quedar en grans posicions en el mercat del coure, perdent finalment 2600 millons de dólars.[8] Hamanaka va confessar en juny de 1996 i es va declarar culpable dels càrrecs penals derivats de la seua activitat comercial en 1997. Un tribunal de Tòquio li va condenar a huit anys de presó.[8]
Porsche i les accions de Volkswagen (2008)
Durant la crisis financera de 2007-2010, Porsche va acaparar el mercat d'accions de Volkswagen, que es va convertir breument en l'empresa més valiosa del món.[9] Porsche va alegar que les seues accions estaven destinades a obtindre el control de Volkswagen i no a manipular el mercat: en este cas, mentres acaparava el mercat d'accions de Volkswagen, Porsche va contractar en shorts nuets, lo que va donar lloc a un short squeeze sobre ells.[10] Al final no va tindre èxit, lo que va dur a la dimissió del director eixecutiu i financer de Porsche i a la fusió de Porsche en Volkswagen.[11]
Un dels hòmens més rics de l'indústria alemana, Adolf Merckle, es va suïcidar despuix de posar-se curt en accions de Volkswagen.[12]
Armajaro i el mercat europeu del cacao (2010)
El 17 de juliol de 2010, Armajaro va comprar 240 100 tonellades de cacao.[13] La compra va fer que els preus del cacao pujaren al seu nivell més alt des de 1977. La compra es va valorar en 658 millons de lliures i va representar el 7 % de la producció mundial anual de cacao.[14] La transacció, la major operació individual de cacao en 14 anys, va ser portada a terme per Armajaro Holdings, un fondo de cobertura cofundado i gestionat per Anthony Ward. Ward va ser malnomenat «Chocfinger» pels seus colegues pels seus ardits. El renom fa referència tant al vilà de Bond Goldfinger com a un dolç britànic.[15]
Vore també
Referències
- ↑ Lefèvre, Edwin(1923).«Reminiscences of a Estoc Operator».(en en)
- ↑ «Cornering the Market - Definition, How It Works, Example» (en en). Archivat des de l'original, el 2020-03-29.
- ↑ Romer, Keith. «The Great Onion Corner And The Futures Market», NPR, 22 d'octubre de 2015 (en en).
- ↑ Gwynne, S. C.(Setembre de 2001).«Búnquer Hunt».Emmis Communications Corporation.Austin, Texas:29(9): 78.(en en)
- ↑ 5,0 5,1 Eichenwald, Kurt. «2 Hunts Fined And Banned From Trades», The New York Times, 1989-12-21 (en en).
- ↑ (1980-05-12).«Búnquer's Busted Silver Bubble».(en en)
- ↑ Gettler, Leon. «Wake-up calls on rogue traders keep ringing, but who's answering the phone?», The Age(Melbourne), 2008-02-02 (en en).
- ↑ 8,0 8,1 Petersen, Melody. «Merrill Charged With 2d Firm In Copper Case», New York Times, 1999-05-21 (en en).
- ↑ «Hedge funds make £18bn loss on VW», BBC, 2008-10-29 (en en).
- ↑ «Squeezy money», Economist, 2008-10-30 (en en).; "A Clever Move by Porsche on VW’s Estoc"
- Archivat el 11 de abril de 2017 archivat en Wayback Machine., The New York Times; "Porsche crashes into controversy in the ultimate 'short squeeze'"
- Archivat el 27 de febrer de 2021 archivat en Wayback Machine., The Daily Telegraph
- ↑ «VW prepares to take over Porsche», BBC, 2009-07-23 (en en).
- ↑ Boyes, Roger. «Adolf Merckle, German tycoon who lost millions on VW shares, commits suïcide», The Sunday Times(Londres), 2009-01-07 (en en).
- ↑ Farchy, Jack. «Hedge fund develops taste for chocolate assets», Financial Times, 2010-07-16 (en en).
- ↑ Sibun, Jonathan; Wallop, Harry. «Mystery trader buys all Europe's cocoa», The Telegraph, 2010-07-17 (en en).
- ↑ Werdigier, Julia; Creswell, Julie. «Trader's Cocoa Binge Wraps Up Chocolate Market», The New York Times, 2010-07-24 (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Acaparar el mercado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.