Anar al contingut

Acanthocereus tepalcatepecanus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Acanthocereus tepalcatepecanus, (Acanthocereus tepalcatepecanus)


Acanthocereus tepalcatepecanus, coneguda comunament com tasajillo de Tepalcatepec, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Acanthocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del suroest de Mèxic i anteriorment se li coneixia com Peniocereus tepalcatepecanus.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Acanthocereus tepalcatepecanus és una espècie de cactus trepador o rastrero que creix de forma arbustiva, a sovint rampante, en brots inicialment empinats i després massa inclinats. El seu talle rara volta ho trobem ramificat i alcança altures de 60 a 130 centímetros. Les raïls són de color marró clar, semblades a les carlotes, que medixen fins a 35 centímetros de llarc i un diàmetro de 8 a 12 centímetros.

Els brots tenen dos formes (dimórficos):

  • Els brots jóvens són empinats, de 30 a 40 centímetros de llarc i de 9 a 10 milímetros de diàmetro. Presenten una o vàries seccions, més o menys triangulars, de color vert obscur, i de fins a 15 centímetros de llarc. De les areolas sorgixen d'una a tres espines centrals que descollen i de sis a sèt espines marginals.
  • Els brots més vells són redons, en un diàmetro de 16 a 22 milímetros. Tenen de tres a quatre costelles discretes i redonejades. Els brots són inicialment de color vert opac i motejats de blanc. Posteriorment es tornen casi completament blancs. Les espines són curtes són còniques: Hi ha tres espines centrals i nou espines marginals adjacents.

Les flors són blanques, en forma d'embut i s'òbrin de nit. Els fruts són allargats i medixen de 5,5 a 7,5 centímetros de llarc. Inicialment són verts i es tornen de color púrpura obscur quan maduren. En el seu interior contenen polpa de color roja.[2][3][4]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Mèxic (concretament en els estats de Jalisco, Michoacán i Guerrero) i creix principalment en el bioma tropical estacionalmente sec. Habita des dels 300 als 600 m sobre el nivell de la mar, en tossals baixos de boscs tropicals caducifolios.[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Peniocereus tepalcatepecanus, publicada en 1974 pel botànic mexicà Hernándo Sánchez-Millorada en la revista científica Cactáceas i Suculentes Mexicanes 19: 14.[6]

Més vesprada, el botànic francés Joël Lodé va traslladar l'espècie al gènero Acanthocereus, per lo que va passar a cridar-se Acanthocereus tepalcatepecanus. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactus-Aventures International 98 (Suppl.): 3, publicada en 2013.[1]

Etimologia
  • Acanthocereus: nom genèric que deriva de les paraules gregues akantha (que significa 'espinós') i cereus (que significa 'vés-la', 'ciri'), fent referència a la seua forma columnar espinosa.[7]
  • tepalcatepecanus: epítet geogràfic que fa referència a la desembocadura del Riu Tepalcatepec, lloc a on es va descobrir l'espècie.[8]


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Vulnerable (VU)”.[9]

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través de llavors o esquejes.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Acanthocereus tepalcatepecanus (Sánchez-Mej.) Lodé | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-09.
  2. Guzmán, O., Arias, S. & Dávila, P. 2003. Catàlec de Cactáceas Mexicanes. Mèxic: CONABIO-UNAM.
  3. Sánchez-Millorada, H. 1974a. Noves Cactáceas de la Nova Galícia. Cact. Suc. Mex. 19: 12-18.
  4. Sánchez-Millorada, H. 1974b. Revisió del gènero Peniocereus. Les Cactáceas. Toluca: Direcció d'Agricultura i Ganaderia.
  5. Bravo-Hollis, H. 1978. Les cactáceas de Mèxic. Vol. 1. Ed. 1. Mèxic: UNAM.
  6. «Peniocereus tepalcatepecanus Sánchez-Mej. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-01.
  7. (1998) [1], McGraw Hill Professional, p. 92. ISBN 978-0-87983-821-8.
  8. Eggli, O. & Newton, L.I. 2004. Etymological dictionary of Succulent Plant Names. Berlin: Springer Verlag.
  9. «Peniocereus tepalcatepecanus ha segut evaluat recentment per a la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN en 2009. Peniocereus tepalcatepecanus està catalogat com a Vulnerable segons el criteri C2a(i).».