Abronia gaiophantasma
El dragoncito de la Serra de les Mines[1] (Abronia gaiophantasma) és una espècie en perill d'extinció de fardacho escamoso ánguido del gènero Abronia endèmic de Guatemala.[2] Va ser descrit per primera volta pels herpetólogos Jonathan Atwood Campbell i Darrel Richmond Frost en l'any de 1993 a partir del holotip UTA R-19646.[3][2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El epítet específic de A. gaiophantasma deriva del grec, específicament de les paraules γαιο ("gaio"), que significa terra i φάντασμα ("phantasma"), que significa esperit o fantasma. El nom fa alusió a la coloració distintiva de l'espècie, que s'assembla a les tonalitats marró rojoses de les #argila lateríticas pròpies de la seua hàbitat. Estes #argila, característiques de la regió, es tornen més visibles en la deforestació i la creixent invasió humana.[3][2]
Descripció
[editar | editar còdic]Com atres fardachos arbòreus del seu gènero, el dragoncito de la serra de les Mines, és un fardacho de cos llarc i esvelt en un plec ventro-lateral, coa prensil i llarga, cap triangular i pates curtes.[1] En el holotip de l'espècie, la llongitut des del morro fins a la cloaca va ser de 10.1 cm. La llongitut de la cap, mida des de la escama rostral fins a la vora anterior de la obertura auricular, va anar de 23.2 mm, en un ample màxim de 18.7 mm. La coa va alcançar una llongitut total de 19.1 cm, aproximadament 1.7 voltes la llongitut del cos. En els paratipos, la llongitut morro-cloaca oscila entre 9.5 i 10.5 cm en els machos adults, mentres que en l'única femella registrada va ser de 7.1 cm.[3]
Es distinguix com espècie i d'atres membres del seu gènero per les següents característiques:[3][1][4]
Presència de 28 a 30 rencs travessers d'escamas dorsals. Presència de 12 a 14 rencs llongitudinals de escamas dorsals, dispostes de forma paralela al plec ventro-lateral.[3][1][4] Encara que en una població en Chelemhá, un eixemplar identificat com un macho adult, va presentar 15 files llongitudinals de escamas dorsals grans.[5]
- Escamas dorsals de les files llongitudinals centrals fortament quilladas.
Presència de 14 a 16 rencs llongitudinals d'escamas ventrales.
- 35-38 files travesseres de escamas ventrales, en osteodermos ben desenrollats.
- Escamas ventro-laterals més grans que les centrals.
Sis rencs llongitudinals de escamas nucales. Presència de escamas temporals superiors primària i secundària engrandides, majors que la terciaria.
- Escamas supranasales menudes, no expandides medialmente, i de tamany similar a les escamas postnasales superiors.
Presència d'una sola escama cantal per cada costat del cap, que separa a les escamas internasales posteriors de les escamas prefrontales, loreal i cantoloreal.
- 5/5 escamas supraoculares mijanes, 4/3 supraoculares laterals i 7/7 escamas superciliares.
Presència de l'última escama labial inferior de tamany menut.
- Escamas infralabiales posteriors no allargades.
- Escama postmental dividida, seguida de 3-4 parells d'escuts gulares.
Presència de escamas preauriculares de forma irregular. Presència de escamas supraauriculares allargades i espinoses, conegudes comunament com "cuernitos" en les espècies del gènero Abronia.
- 20-22 escamas subdigitales en els quartos dits.
- Escamas cabals ben organisades en forma d'anells (96 en l'holotip).
Coloració
[editar | editar còdic]El dragoncito de la serra de les Mines conta en una coloració similar a les laterita del seu hàbitat, en una esquena de color canella o pardo rojós o grisáceo, en la presència de taques obscures transversal. [1][3] La coloració de la pell orbital que rodeja el ull és similar a la coloració del restant de la cap.[4] El iris de l'ull sol ser de color coure o bronze.[3] La regió ventral varia del groguenc al groc verdoso clar.[5][6] Les escamas cefàliques i de la regió temporal freqüentment presenten patrons vermiculados en negre. La regió temporal inferior i mandíbula inferior són de color blanc, en tendència a amarillear en la regió auricular.[3] Els jovenils i subadultos presenten de 7 a 9 bandes dorsals prominents en la regió del cos de color café obscur.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]A. gaiophantasma és una espècie endèmica de les montanyes del centre de Guatemala, en una extensió d'ocurrència documentada d'aproximadament 650 km² i un ranc altitudinal entre els 1600 i 2650 m s. n. m.[2][3][7][5][8] Es distribuïx en la serra de les Mines, ubicada en el departament de Baixa Verapaz, en Guatemala.[3] La localitat tipo és en la ala oest del cerro Vert en les rodalies de l'Unió Barris, Baixa Verapaz, Guatemala, a 1600 m s. n. m.[3]
L'espècie es distribuïx en algunes reserves naturals, com la Reserva Biòtop Mario Dary Rivera, o Biòtop del Quetzal, en un àrea de distribució d'11.5 km², sent actualment l'única àrea protegida categorizada per la UICN.[5] També es distribuïx en la reserva de biosfera de la Serra de les Mines i vàries atres reserves naturals privades. Una d'estes reserves naturals privades és la Reserva Natural Privada Chelemhá, en Alta Verapaz, Guatemala, específicament en la Montanya Yalijux en un bosc núvol primari a 2,270 metros d'altitut.[5][3][6] Una atra població es troba en la Montanya Caquipec (Chicacnab), a 2,530 m.[5][6] La població es troba actualment aïllada per la deforestació que existix en la zona.[5][9]
Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN), l'extensió potencial cobrix al voltant de 2,700 km². No obstant, este càlcul inclou zones d'hàbitat inadequat per a l'espècie, com un vall àrit en l'oest.[5] Una evaluació més realista basada en altituts contínues superiors a 1,500 metros reduïx esta sifra a 2,300 km².[5] Encara que el 52% (1,190 km²) de l'àrea de distribució d'esta espècie està baix alguna forma de protecció llegal, solament un 0.5% correspon a àrees estrictament protegides en les categories I o II de la UICN.[10][11] La falta de conectivitat entre les reserves i la llimitada cobertura de protecció estricta agraven la vulnerabilitat de A. gaiophantasma.[5]
Dins de la distribució d'esta espècie, existix un cas de "micro-simpatría" en el dragoncito de Guatemala Central (Abronia fimbriata). Abdós espècies coexistixen en el bosc núvol humit de la serra de les Mines, en Guatemala, específicament en la Reserva Biòtop Mario Dary Rivera, en àrea reduïda d'aproximadament 4 o 5 hectàrees. Els herpetólogos Campbell i Frost, varen reportar un cas en el que eixemplars d'abdós espècies es varen trobar en raïls adjacents del mateix arbre, expostes a un pegat de llum solar.[3]
Sobre la seua distribució, A. gaiophantasma s'estén més cap a l'est, aplegant a regions propenques a Chilascó. Esta àrea és més seca i està dominada per boscs de pi-encino, un tipo d'hàbitat a on A. fimbriata no s'ha detectat. Pel contrari, A. fimbriata es distribuïx cap al nort en els boscs núvols d'Alta Verapaz, a on A. gaiophantasma no està present, #lo que reflectix una segmentación ecològica en la seua ranc geogràfic.[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Cóm atres espècies de dragoncitos, A. gaiophantasma presenta una marcada preferència arbòrea, habitant en boscs núvols i boscs de pi-encino estacionalmente secs, mostrant certa plasticidad ecològica.[3] També habita boscs humits-plujosos subtropicales i subtropicales montanyosos baixos.[12] En el llímit de la distribució coneguda de l'espècie, en Chelemhá, l'hàbitat està rodejat d'un dens bosc núvol, en arbres de fins a 40 metros d'altura. No obstant, esta àrea enfronta desafius significatius per la deforestació, que ha fragmentat l'hàbitat i aïllat esta població d'unes atres prèviament registrades, com les de Montanya Caquipec, a 13 quilómetros a l'oest.[5][9]
Microhábitat
[editar | editar còdic]Habita en vegetació epifita, en plantes com en grans bromelias i en verdet espanyol o paxtle, creixent sobre arbres de roure, #lo que reforça la seua associació en ambients humits i boscs núvols.[3]
Estat de conservació i amenaces
[editar | editar còdic]La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) considera a esta espècie com en perille d'extinció, açò degut a que presenta diverses amenaces ambientals, com la pèrdua del seu hàbitat a causa de la agricultura i el cultiu d'exportació de la planta ornamental Chamaedaphne calyculata a països com Japó i Europa. Atres amenaces per a esta espècie inclouen la conversió del seu hàbitat en plantacions de pi i la degradació del seu hàbitat per incendis intencionals. Per açò, els herpetólogos Campbell i Frost varen expressar dubtes series sobre que esta espècie, i vàries atres del gènero Abronia sobrevixqueren a lo llarc de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, aplegant reducció de les poblacions restants a nivells menuts i inviables fins al seu extinció.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sánchez-Herrera, O., Solano-Zavaleta, I., Rivera-Téllez, I. 2017. Guia d'Identificació dels Dragoncitos (lagartijas arborícolas, Abronia spp.) regulats per la CITES (PDF Navegable). CONABIO. Mèxic.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Plantilla:NRDB species
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Consultat el 2024-12-25.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Ordoñez Sayle, I. (2018, novembre). Guia ràpida d'identificació de lagartijas del gènero Abronia de Guatemala. Consell Nacional d'Àrees Protegides (Conap), Fondo Nacional per a la Conservació de la Naturalea (Fonacon), Centre d'Estudis per al Desenroll i la Cooperació (Cedec). Ilustracions per a. L. Ambrosio.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 Eisermann, K., & Acevedo, M. I. (2016). A new locality for the Endangered Abronia gaiophantasma Campbell and Frost, 1993 (Squamata: Anguidae) in Alta Verapaz, Guatemala, with notes on morphology. Mesoamerican Herpetology, 3(4), 1085–1089.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Franzen, M., and J. Haft. 1999. Range extension and morphological variation in Abronia gaiophantasma Campbell and Frost (Sauria: Anguidae). Caribbean Journal of Science 35: 151–152.
- ↑ Köhler, G. 2008. Reptils of Central America. 2nd ed. Herpeton, Offenbach, Germany
- ↑ Wilson, L.D., and J. D. Johnson. 2010. Distributional patterns of the herpetofauna of Mesoamerica, a biodiversity hotspot. Pp. 30–235 In L. D. Wilson, J. H. Townsend, and J. D. Johnson (Eds.), Conservation of Mesoamerican Amphibians and Reptils. Eagle Mountain Publishing, LC, Eagle Mountain, Utah, United States.
- ↑ 9,0 9,1 Renner, S. C., M. Voigt, and M. Markussen. 2006. Regional deforestation in a tropical montane cloud forest in Alta Verapaz, Guatemala. Ecotropica 12: 43–49.
- ↑ CONAP. 2013. Llista d'Àrees Protegides Inscrites en el SIGAP. Consell Nacional d'Àrees Protegides (CONAP), Guatemala.
- ↑ Dudley, Nigel. (2008). Guidelines for Applying Protected Area Management Categories. Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea. Gland, Suïssa.
- ↑ Acevedo, M., L. D. Wilson, I. B. Cano, and C. Vásquez-Almazán. 2010. Diversity and conservation status of the Guatemalan herpetofauna. Pp. 407–434 en L. D. Wilson, J. H. Townsend, and J. D. Johnson (Eds.), Conservation of Mesoamerican Amphibians and Reptils. Eagle Mountain Publishing, LC, Eagle Mountain, Utah, United States.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abronia gaiophantasma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.