Abraxas sylvata
Abraxas sylvata, coneguda en Europa com a «palometa arlequín de l'om», és una espècie d'arna de la família Geometridae. L'espècie va ser descrita per primera volta per Giovanni Antonio Scopoli havent segut descrita en 1763, en distribució en Japó. l'holotip de l'espècie va ser descrita en les afores del tossal Futatsu-Yama, a poca distància del poble de Shibecha, en l'illa d'Hokkaido.[1] Pels seus colors esguitats, se'ls coneix com «urraca nuvolada» (en inglés: clouded magpie).[2][3]
Descripció
És una arna mijana que té una envergadura de 32 a 45 milímetros (1.3 a 1.8 plg).[4] Alcança una llongitut de fins a 16 milímetros (0.6 plg) del cap a la coa. Tant les ales davanteres com les atrasseres són blanques en taques grises, negres i marró groguenques. Quan descansen sobre el fes dels fulls, el disseny de les seues ales imita el dels excrements de pardal. L'abdomen és groc en vàries files de punts negres. El tamany i el grau de fusió de les seues taques són variables, especialment en les ales davanteres.[4] Abraxas grossulariata és similar a esta espècie. En un grup de espècimen d'esta espècie, el més gran medix 60 milímetros (2.4 plg), mentres que el més chicotet medix 31 milímetros (1.2 plg).
Ales
Les ales presenten escates fines i són parcialment transparents, en un fondo blanc. Les ales davanteres són de color marró groguenc en la base i presenten una gran taca groga i negra en la vora dorsal, i per lo demés, taques disperses de color gris clar, algunes de les quals formen una banda creuada en la part exterior de l'ala. Les ales atrasseres presenten una taca groga i negra en la vora interior, i per lo demés, taques disperses de color gris clar.
_Abraxas_sylvata_-_D%C5%99%C3%AD%C5%88_(Kladno)_Czech_Republic_-_Male_dorsal.jpg)
_Abraxas_sylvata_-_D%C5%99%C3%AD%C5%88_(Kladno)_Czech_Republic_-_Female_dorsal.jpg)
_Abraxas_sylvata_-_D%C5%99%C3%AD%C5%88_(Kladno)_Czech_Republic_-_Male.jpg){kind=link}
Orugas
El color bàsic de l'oruga és blanc, en matisos groc ocre en els extrems, encara que també pot ser blanc groguenc o simplement blanc; existixen diverses variacions de color. No obstant, el cos està cobert de ralles llongitudinals negres i grogues en tota la seua llongitut. El cap i les pates toràciques són de color negre lluent. La oruga adulta alcança una llongitut de 29 milímetros (1.1 plg). Les marques de les ales de la oruga la fan inconfundible d'atres espècies.
Ou i bua
la bua, de color marró negrenc, és relativament curta i grossa. Les muescas segmentàries són un poc més clares.
l'ou és inicialment blanc, i posteriorment es torna groc verdoso. La superfície està coberta per una ret poligonal. el micrópilo, en forma de roseta, presenta de huit a nou lòbuls.
Distribució i hàbitat
A. sylvata es distribuïx des d'Espanya i el sur de França, a través d'Europa Occidental i central, fins a Àsia Oriental. En el sur, el seu llímit de distribució discorre per la vora meridional dels Alps, mentres que en el nort s'estén per la Fenoscandia central.[4] Esta arna és més comuna en el Paleártico Oriental que en Europa. Àmpliament distribuïda en gran part d'Anglaterra, Gales i el sur d'Escòcia i Irlanda, encara que molt localisada.[2] Abraxas sylvata està absent en la conca del Mediterràneu.[5]
l'hàbitat de l'arna es caracterisa per la presència de les dos plantes alimentícies més importants per a les orugas: el cerezo negre (Prunus padus) i l'om comú (Ulmus glabra). Estos inclouen chapulls com planures aluvials, riberes i boscs pantanosos, aixina com boscs d'ales i barrancs, i estretes valls fluvials en hayedos.[5]
Cicle de vida
L'espècie vola en una sola generació des de mediats de maig fins a finals d'agost.[5] Alcança la seua màxima abundància a mitan de juliol. No obstant, depenent de les condicions climàtiques, les primeres arnes poden observar-se des de principis de maig fins a principis de setembre. Els atrau la llum. L'arna és nocturna i és possible trobar-los durant el dia. És fàcil trobar-la descansant de matí. L'arna comença a estar activa en anochecer. Es posen en troncs, branques i el fes dels fulls durant el dia. Si li la molesta a pesar del seu camuflage (imitant excrements d'aus), li la pot observar fingint estar morta com a defensa, en l'abdomen groc cobert de vàries files de punts negres, indicant que no és comestible.
El cos de la oruga es distinguix per les seues ralles llongitudinals negres i grogues.[3] Les orugas, per la seua banda, es poden trobar de juliol a setembre (o inclús octubre). Viuen casi exclusivament en arbres caducifolios com l'om comú i l'om europeu.[5] S'alimenten dels fulls de diverses plantes incloent el cerezo negre i el cerezo selvat (Prunus padus), l'hi haja comú (Fagus sylvatica), l'abedull, l'avellaner (Corylus avellana), les hages, arraclán i el viburno (Viburnum lantana). La pupación ocorre en el sol en autumne. L'espècie hiberna en forma de bua.
Passen l'hivern en forma de bua. La bua hiberna baix terra.
Conservació
A. sylvata generalment no està en llistes de perille d'extinció. No obstant, l'espècie està catalogada com en perille crític en Hamburc i en perill en Baja Sajonia i Renania-Palatinado. En ocasions, inclús s'observen reproduccions massives, lo que pot provocar la defoliació de les plantes hospedantes de les orugas. Els boscs caducifolios humits somesos a un maneig extensiu estan disminuint degut, per eixemple, a la forestació densa i a un maneig humà intensiu. Ademés, l'important arbre hoste, el ulmus, ha sofrit greument la malaltia de l'om. Per això, l'espècie està catalogada com a prioritària en el Pla d'Acció per a la Biodiversitat del Regne Unit o en perill en alguns països,[5] incloent Dinamarca.[4]
Taxonomia
L'espècie va ser descrita científicament per primera volta per Giovanni Antonio Scopoli en 1763 com Phalaena sylvata. En la lliteratura més antiga, l'espècie també apareix baix la combinació Calospilos sylvata. L'espècie tipo de Calospilos és la Phalaena ulmata, sinònim subjectiu menor de Phalaena sylvata. En treballs més recents, Calospilos es considera un sinònim menor de Abraxas, o un subgénero de Abraxas. Actualment es distinguixen dos subespècies:
- Abraxas sylvata sylvata, la subespècie nominotípica, #present en la major part de l'àrea de distribució.
- Abraxas sylvata microtate, #present en Japó.
Referències
- ↑ Scoble, Malcolm J. (2023-03-20). [1] (en en), BRILL, p. 12. ISBN 978-90-04-54200-6.
- ↑ 2,0 2,1 «Clouded Magpie» (en en). UKmoths. Consultat el 2025-06-17.
- ↑ 3,0 3,1 «Clouded Magpie». NatureSpot. Consultat el 2025-06-17.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Sihvonen, Pasi; Skou, Peder (2015-09-01). [2] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-26573-8.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «European Lepidoptera and their ecology: Abraxas sylvata». www.pyrgus.de. Consultat el 2025-06-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Abraxas sylvata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.