Anar al contingut

Abort en Bolívia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

L'abort en Bolívia, referit a l'abort induït, està regulat en Bolívia des de 1973. El mateix és llegal per a previndre dany a la salut de la dòna o en casos de violació. En un atre cas, l'abort té una penalisació tant per a la dòna embarassada com per a la persona que ho realisa. La sentència constitucional 0206/2014[1] indica que la dòna embarassada pot accedir a l'abort sense la necessitat d'una autorisació judicial, que era la norma fins a llavors. Les causals per a accedir a l'abort es varen incrementar en 2018.[2] Es adicionó la possibilitat de portar a terme el procediment per a previndre riscs presents o futurs per a la vida i salut integral de la dòna embarassada, malformacions incompatibles en la vida, siga conseqüència d'una reproducció assistida no consentida, d'una violació o incesto, i quan es tracte de chiquetes i adolescents, o si tenen al seu càrrec persones adultes majors, en discapacitat o atres menors, o siguen estudiants.[3]

Marc llegal de l'abort en Bolívia

En Bolívia, l'abort induït està penat d'acort a l'artícul 263 del Còdic Penal. L'artícul 266 establix que les dònes poden realisar-se un abort de manera excepcional prèvia autorisació judicial i complint en les causals. En les modificacions de 2017 es varen ampliar les causals de l'abort i es va establir l'obligatorietat per a que el sistema públic de salut li otorgue a les dònes este dret de manera gratuïta sense condició ni tutelaje, sense que cap mege evalue.[3][4]


Esta penalisació de l'abort induït i no autorisat es traduïx en la pràctica clandestina del mateix per persones de dubtosa formació i en condicions insalubres i insegures, deslindar responsabilitats d'els qui ho practiquen. A pesar de l'existència de la sentència constitucional 0206/2014,[1] les pressions socials de grups religiosos i l'estigma que comporta realisar-se un abort de manera pública, solen fer que accedir al mateix, inclusivament en casos prevists per la llei siga dificultoso.

Incidència de l'abort en la població

En térmens del debat sorgit en a principis del 2015[5] en Bolívia sobre la possible despenalisació de l'abort induït en Bolívia és important tractar d'entendre els factors causants d'aquell.

Estudi de 2011

En 2010 un grup d'investigadors va treballar el tema de l'abort en l'estudi Embarassos no desijats i aborts insegurs en cinc ciutats de Bolívia, realisat en cinc ciutats de Bolívia, a on es va aplicar una enquesta en una mostra de 1386 dònes, d'elles, només 1175 varen dir haver iniciat la seua vida sexual de manera que sobre eixe número es va realisar l'anàlisis[6]


Entre les senyes que aporta l'investigació es menciona: a nivell urbà, el 48 % de les dònes de l'estudi va tindre per lo manco un embaràs no desijat i el 43,5 % més d'un. El 90 % de les dònes urbanes que varen participar de l'estudi coneixien a lo manco un método anticonceptiu i el 66,6 % d'aquelles varen afirmar conéixer per lo manco tres métodos anticonceptius diferents. [6]

La pràctica de l'abort induït no es restringix a un grup poblacional d'una edat específica. En eixe sentit el 17 % de les participants en l'estudi varen indicar haver dut alvance una interrupció induïda del seu embaràs entre els 13 i 19 anys, la mitat entre les seues 20 i 29 anys i un terç entre els seus 30 i 39 anys.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Tribunal Constitucional Plurinacional (Bolívia), Sentència Constitucional Plurinacional 0206/2014 (2014, exp. 00320-2012-01-AIA)
  2. ↑ «Bolívia amplia les causals per a l'eixercici del dret a un abort llegal i segur» (en és). Aliança per la Solidaritat: Un món més just i sostenible. Consultat el 2022-06-12.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Bolívia: varen aprovar l'artícul que àmplia causals d'abort». Un Entre Rios. Consultat el 2024-03-11.
  4. ↑ «[1]». Consultat el 2024-03-11 (en és).
  5. ↑ «Creix en Bolívia el debat sobre la despenalisació de l'abort». Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2013. Consultat el 2013.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Sandra Aliaga Bruch, Ximena Machiacao Barbery, Franklin García Pimental i Louise Bury. «Situacions evitables: embarassos no desijats i aborts insegurs en cinc ciutats de Bolívia». Consultat el 2024.