Abort en Barbados

El abort en Barbados és llegal quan es deu salvar la vida de la dòna, per a preservar la seua salut física o mental, en els casos d'inviabilidad fetal, quàn l'embaràs va ser producte de violació o incesto, i per raons econòmiques o socials. En 1983, Barbados va aprovar la Llei de Terminació Mèdica de l'Embaràs, i l'abort va ser llegalisat, a menys de que es realise sense la supervisió d'un mege. Previ a les 12 semanes de gestació, la dòna deu contar en l'aprovació d'un mege, per a poder abortar. Entre les 12 i 20 semanes, dos meges deuen aprovar-ho, i es requerixen tres meges si és posterior a les 20 semanes de gestació. Abans de realisar un abort, la dòna deu rebre assessorament. Un mege en pràctica deu realisar els servicis d'abort, i posterior a les 12 semanes, deu fer len un hospital baix l'aprovació del govern.

Llei de Terminació Mèdica de l'Embaràs

En 1983, el Parlament de Barbados va aprovar la Llei de Terminació Mèdica de l'Embaràs, despenalizando l'abort, i otorgar un accés a servicis d'abort llegal i segur a les dònes. Billie Miller, la primera dòna en ser Ministra de Salut del país, va realisar campanyes durant 7 anys, en la finalitat d'encorajar als seus colegues de despenalizar l'atenció mèdica per a les dònes. L'aprovació d'esta llei, va fer que Barbados es convertira en el primer país de parla anglesa del Carib en despenalizar l'abort.

Impacte de la llei en la salut maternal

Despuix de 25 de la seua aprovació, l'índex de mortalitat maternal ha disminuït en un 53%, convertint al país en un líder dins de la salut de les dònes.