L'abort en Alemània, referit al abort induït o interrupció voluntària de l'embaràs, està llegals a demanat durant el primer trimestre de la gestació.[1][2]

Història

La llegalisació del abort induït ha segut àmpliament discutida en Alemània durant el XX. Durant la República de Weimar es va produir una reducció de les penes en els casos d'abort i en 1927 es va procedir a la seua llegalisació -per decisió judicial- en casos de greu perill per a la vida de la mare -abort terapèutic-.

Durant el nazisme les sancions per delictes d'abort es varen incrementar de nou i des de 1943 va ser castigat en la pena de mort.[3]

Despuix de la Segona Guerra Mundial l'abort va continuar sent illegal tant en Alemània Oriental com Alemània Occidental recuperant-se la llegislació de 1927 en Alemània Occidental, mentres que en Alemània Oriental es va aprovar en 1950 una llegislació que incloïa noves excepcions.

Els requisits llegals per a la pràctica del abort induït en l'Alemània de l'Oest eren tan estrictes que a sovint les dònes viajaven a atres llocs a on la llegislació era més permisivia, particularment als Països Baixos.

Llegalisació en 1972, 1974 i 1976

Este abort va ser llegalisat en Alemània de l'Est, a petició de la dòna, fins a les 12 semanes d'embaràs en 1972 per l'Assamblea Popular (Volkskammer). En 1974 Alemània Occidental despenalizó noves situacions per a l'abort llegal per mig de sentència del Tribunal Constitucional d'Alemània, ya que, encara que es va considerar l'abort incompatible en les garanties sobre drets humans de la pròpia constitució alemana, el propi dictamen aumentava el número de situacions en les que l'abort llegal podia ser constitucional.

Com a resultat final, en 1976, la República Federal d'Alemània va llegalisar l'abort fins a les 12 semanes d'embaràs per raons mèdiques -abort terapèutic-, per delictes sexuals o d'emergència social greu o emocional -que devia ser aprovat per dos meges-, i en un assessorament i una espera mínima des de l'assessorament de tres dies.

Lleis de 1992 i 1995

la reunificació d'Alemània va obligar a l'homogeneïsació llegal. Una nova llei va ser aprovada pel Bundestag en l'any 1992. Està llei permet la pràctica de l'interrupció voluntària de l'actual embaràs durant el primer trimestre, en orientació -consentiment informat- i un periodo mínim d'espera de tres dies des de l'assessorament. El Parlament va aprovar una nova llei en 1995. La pràctica de l'abort no està coberta pel sistema de salut alemà llevat para dònes en escassos recursos econòmics.[4][5][6]

Vore també

Referències