Abenezra
Abenezra és un cràter d'impacte ubicat en les escarpadas terres altes de la secció sur central de la Lluna. Està adossat a la vora surest del cràter Azophi. Al noreste es troba el cràter Geber, i més cap al surest es troba el cràter Sacrobosco, el més gran.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La vora de Abenezra té una forma notablement poligonal, en segments de paret desiguals. Les parets internes apareixen aterrazadas, i el sol és irregular i estriado. Una série de crestes formen patrons inusuals i sinuosos sobre el fondo del cràter. Abenezra se superpon a la part oriental d'una atra formació similar, el cràter satèlit designat com Abenezra C.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
En un diàmetro superior als 40 km, Abenezra presenta característiques pròpies d'un cràter d'impacte complex, resultat de la gran energia lliberada durant l'event que li va donar orige. La presència de terrats en les parets interiors i d'un relleu accidentat en el fondo reflectix els processos de colapse gravitacional que varen tindre lloc immediatament despuix de l'impacte.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La superfície que rodeja al cràter està dominada per antigues terres altes llunars intensament craterizadas, una de les regions més antigues de la corfa de la Lluna. L'elevada densitat d'impactes presents en les afores indica que este sector ha permaneixcut expost al bombardeig meteòric durant mils de millons d'anys.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
L'interior de Abenezra mostra un notable contrast topogràfic entre les seues parets i el sol del cràter. Les crestes sinuoses que recorren el fondo podrien estar relacionades en la reorganisació del material fos per l'impacte i en el posterior assentament dels depòsits interiors, traces observades també en atres cràters complexos de dimensions similars.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Per la seua ubicació en la cara visible de la Lluna, Abenezra pot observar-se des de la Terra per mig de telescopis d'aficionat de mijana obertura, encara que els detalls del seu morfologia s'aprecien en major claritat durant condicions favorables d'allumenament, quan el terminador llunar es troba pròxim a la regió. Les imàgens obtingudes per missions orbitales han permés estudiar en major precisió la seua estructura interna i les relacions geològiques en els cràters veïns.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Geologia i morfologia
[editar | editar còdic]Abenezra és un cràter d'impacte complex situat en les antigues terres altes llunars del sector sur central de la Lluna, una regió caracterisada per una alta densitat de cràters i una superfície profundament modificada per impactes successius.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
L'estructura poligonal de la vora sugerix que el cràter es va formar sobre materials en fracturación prèvia, lo que va influir en la geometria final del impacte. Les parets internes presenten terrats escalonats, formades per colapses gravitacionals posteriors a l'excavació inicial del cràter, un procés típic en cràters de tamany intermig a gran.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
El sol de Abenezra és irregular i mostra crestes sinuoses i estructures elevades que podrien estar associades a moviments de material fos despuix de l'impacte o a processos de reajustament del fondo del cràter durant el seu refredat. L'absència d'un pico central clarament definit pot deure's a la degradació posterior per impactes secundaris o al tamany relatiu del cràter dins de la transició entre estructures simples i complexes.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
La regió circumdant pertany a les terres altes llunars, compostes principalment per materials anortosíticos altament antics. Esta zona ha segut intensament bombardejada a lo llarc de l'història llunar, lo que explica la superposició de numerosos cràters més menuts al voltant de Abenezra.[1]
L'interacció entre el cràter principal i el seu entorn ha contribuït a la modificació progressiva de les seues traces originals, convertint-ho en un eixemple representatiu dels processos d'erosió per impacte en la superfície llunar.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Denominació
[editar | editar còdic]Abenezra deu el seu nom al sabio sefardí judeu, poeta, comentariste bíblic, astrònom i astrólogo Abraham ben Meir ibn Ezra. El nom li va ser assignat per Giovanni Riccioli, el sistema del qual de nomenclatura de 1651 s'ha estandardisat. Els primers cartógrafos llunars li havien dau diferents noms. Aixina, en el mapa de 1645 de Michael van Langren es denomina "Schyrlei" en homenage a Anton Maria Schyrleus de Rheita. En este mapa estava llaugerament separat de l'atre cràter, al que va cridar "Mersenni" (actualment Azophi). El cràter Rheita, ubicat prop de Metius, també va ser batejat per Riccioli i posteriorment seria també conegut com a cràter del surest, donant nom al Vallis Rheita. El mapa de 1647 de Johannes Hevelius ho va agrupar en Azophi i Geber i ho va cridar "Antitaurus" en referència a les montanyes d'Aladağlar del món antic.[2]
El sistema de nomenclatura de Riccioli es va impondre front als models anteriors per la seua major coherència interna i a l'adopció de noms de filòsofs, astrònoms i científics en lloc de referències geogràfiques terrestres. Este enfocament va permetre estandardisar progressivament la cartografia llunar durant els sigles posteriors.[2]
L'evolució del nom de Abenezra reflectix la transició entre els primers mapes telescòpics, caracterisats per interpretacions subjectives de la superfície llunar, i els sistemes moderns basats en criteris científics unificats. l'Unió Astronòmica Internacional va adoptar posteriorment esta nomenclatura com a estàndart oficial per a la designació d'accidents llunars.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Les diferències entre els mapes històrics de Van Langren, Hevelius i Riccioli ilustren les distintes escoles de pensament en la selenografía del sigle XVII. Mentres Van Langren priorisava la nomenclatura basada en figures contemporànees, Hevelius utilisava analogia geogràfiques terrestres, i Riccioli va introduir un sistema sistemàtic que finalment es va consolidar com el model de referència.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingutErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Abenezra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.