Abadia de Vabres

L'abadia de Vabres va ser un establiment religiós fundat en 861 en Vabres-l'Abbaye, França.

Els normandos havien obligat als monges dels monasteris propencs a la costa (i alguns no tan propencs) a fugir. Adalgís, abat del monasteri de Palnat o Palmat en Perigord, per a previndre la desolació del seu monasteri va decidir retirar-se en els seus monges a un lloc menys expost i Ramón I de Tolosa li va oferir un lloc en els seus estats donant-li terres per a fundar un nou monasteri. L'abad va ser a Tolosa i en una assamblea presidida per Helisacar, bisbe de la ciutat de Rodés, es va acordar que el monasteri fora fundat en Vabres, en el comtat de Roergue, a les vores del Dourdon, prop del llímit en l'Albigense. Adalgís va ser a este lloc a on va construir una iglésia baix advocació de la Verge, de Sant Pedro, de Sant Denís i atres sants; poc despuix un eclesiàstic del país, Roland, fillol i clerc o cura del comte Ramón, va fer una donació considerable al monasteri i va abraçar l'estat religiós i va ser abat despuix d'Adalgís. Un atre discípul d'est va ser Jorge, abans religiós de Conques, també en Roergue, que despuix va ser bisbe de Lodeva i és considerat sant.

Ramon va demanar confirmació del monasteri al rei Carlos, que la va concedir el 19 de juliol del 862, agarrant el monasteri baix la seua protecció especial. en est diplomar es comprova, igual que en unes atres, que Carlos datava el seu regnat des de l'assamblea de Quierzy del 838 a on va ser coronat rei de Neustria, i en 862 era el seu vigesimocuarto any com a contribució a la fundació el rei va donar quatre lliures d'argent. A la seua tornada, Ramon i la seua esposa Berta varen dotar al monasteri en vàries terres a Roergue i uns quants siervo per a cultivar-les; en la carta Ramon fa la donació per la salut de la seua ànima, de la del seu pare Fulcoald i de la seua mare Senegunda, i del seu germà, i posava el monasteri baix protecció, per a despuix de la seua mort, dels seus fills Bernardo II de Tolosa, Fulcoald de Llemoges i Odón que subscrivien la carta; el fill Bernardo ya és mencionat com a comte, lo que fa pensar que hi hauria ya rebut o be el comtat de Roergue o el de Carcí encara vivint el seu pare, en el consentiment real; un quart fill, Arberto o Ariberto, dedicat des de jove a la religió, va ser monge de Vabres agarrant el nom de Benet; firmen el document Helizacar, bisbe de Rodès, Bigó vescomte (de Rouergue més provablement que de Tolosa) i atres magnats.

Temps despuix el monasteri va ser somés al monasteri de Sant Víctor de Marsella; en el XIV va ser erigit en bisbat pel papa Juan XXII (1316-1334).

Vore també

• Vabres-l'Abbaye